DUES LLUITES I UN MISSATGE PER CANVIAR EL MÓN

 

La urgència d’un nou model de convivència per canviar la història al segle XXI és un clam climàtic defensant la germanor universal perquè tot és natura. La humanitat és natura i la història de la humanitat pot pervertir el procés de la natura. Dos són els clams que lluiten mentre un altre clam molt més antic manté el seu programa. La lluita política i la lluita feminista. Les dues lluites palesen tendències divergents, emparant-se una en la força de les diferències i l’altra en el dret de racionalitzar la convivència. L’home i la dona, igualtat per la naturalesa, diferència per la història. Igualtat i diferència defineixen la vida. Quin és aquest poder definidor? Paternitat i maternitat. Aquestes dues paraules expressen per elles mateixes un deure de subsistència humana. Home i dona actuant en germanor compliran el programa de la història. Quan la paternitat o la maternitat es manipulen la germanor mort i la història canvia la seva imatge artística i poètica. Esdevé cementiri de la vida. El feminisme no està en peu de guerra, està exigint el respecte al seu programa. Però dissortadament el feminisme en massa circumstàncies està malalt i es deixa dominar pel masclisme. Circumstància que per una banda valora més la lluita feminista pel compliment del programa natural de la continuïtat de la humanitat al marge de l’egoisme masclista i de la feblesa en sectors feministes. Malgrat tots els problemes, la lluita feminista per la història és una lluita de futur exigida per la natura i conforme al creixeu i multipliqueu-vos que ens recorda la Bíblia. L’altra clam, oposat al feminista, és el clam de les guerres que pretenen amb una filosofia de mort, imposar pau. Tot una contradicció. La guerra contradiu el sentit de paternitat, matant fills i filles. I nega a la maternitat el deure de defensar fills i filles. És el gran problema de la història, complir i respectar la capacitat creativa de l’abraçada mare-pare. Aquesta abraçada que portaria a la solució per a una convivència en pau pateix la negativa de la filosofia de la política humana contrària a la filosofia de la naturalesa que és el programa del Creador i Salvador del món. La lluita feminista amb les seves dificultats i contradiccions palesa un horitzó més lluminós, més humà i més segur per canviar el món. És una lluita per la victòria de l’amor per donar vida a la vida i no una lluita de la guerra per convertir la vida en mort. La lluita feminista compleix millor el missatge evangèlic de la pau.