CATALUNYA QUE JO ESTIMO

 

La meva idea i sentiment català l’explica el meu naixement d’uns pares que parlaven català i vivien en un país anomenat Catalunya. Catalunya és la meva mare social i política amb tot el que comporta ser-ne fill. La vida de la meva mare és la meva amb totes les alegries i penes que dibuixen la seva maternitat. Quan Catalunya està contenta jo també ho estic, quan Catalunya plora, jo també ploro. Quan a Catalunya se li nega la seva maternitat jo em rebel·lo. Jo mai renegaré de la meva mare. Fa més de tres cents anys que la meva mare és esclava d’Espanya i jo vaig néixer esclau amb el deure de recuperar la llibertat. És una incongruència ser esclau i lliure al mateix temps. La meva llibertat la gaudeixo pel sol fet de ser persona i el meu esclavatge és fruit de l’odi contra la meva mare. La llibertat de Catalunya és un dret natural manipulat per la història. La història no és la verdadera imatge de la humanitat. És la d’una humanitat dividida en la que l’egoisme d’uns ha comportat l’esclavatge de molts. La terra és l’espai natural dels humans i la seva convivència està regulada per la llibertat. I la llibertat històricament ha estat controlada per l’egoisme d’unes minories per enriquir-se amb els bens naturals de la majoria. I amb quest control egoista s’ha arraconat l’autoritat de la mare. El poder és la paternitat de l’estat que ha profanat la dignitat de la terra que és maternitat. La filosofia de la història la proclama la seva existència que ha fet realitat la maternitat i la paternitat amb la filiació. No seguir aquest principi és negar la veritat de la continuïtat. La història hauria de ser la felicitat de la gran família humana. Perquè no és aquesta la història que jo estimo? Per que no es creu en la realitat de la família quan es deixa de banda per egoismes la maternitat. Catalunya sempre serà la meva mare i amb ella la història viurà la pau, la pau interior que la mare alimenta i ningú em pot fer perdre. Catalunya, mare, t’estimo.