11 setembre un dret
històric trepitjat. Un dret, que no mort, i dona exemple de vida. Viu amb una cultura
amb llum pròpia. Científics, filòsofs, literats, esportistes aporten a la
història universal els fruits de la seva llibertat ofegada, però malgrat l’ofec,
creativa. Un poble que entén la vida companya de la mort. La mort és la porta
de l’armari d’una vida plena. I aquesta plenitud Catalunya la viu i celebra
cada 11 de setembre. Una demostració, que la llibertat individual al servei de
la globalitat, supera els obstacles i entrebancs que la volen fora de la
història. I Catalunya continua viva. És la força de la seva gent intel·ligent i
sàvia passionalment entregada a la veritat. No és necessari recordar noms quan
les seves lliçons han fruitat l’esperança aportant idees i fets enriquidors de
la convivència universal. El poder dels veritables fills de Catalunya ha
invalidat el d’aquells que diuen estimar Catalunya i es lliuren al poder de l’estat
espanyol que la vol fora del mapa. Catalunya pot ser lliure en un marc històric
democràtic que entén les diferències companyes de viatge. Catalunya no ha
perdut el nord, qui ha perdut el seu és l’estat que es pensa creador d’una
història que per manipulada li treu els colors a la cara. La diada de l’11 de
setembre de 2022 serà una confirmació de l’excel·lència d’una realitat a qui no
li fa nosa la veritat. L’experiència m’ensenya que el curs de la
vida de les persones lliures està dissenyat
des de les primeres hores de l’existència. I la meva vida és el relat d’un procés
que transcorre en una dictadura, s’entronca en una democràcia i aspira a la independència
de Catalunya. Soc independent perquè la història de Catalunya m’ha fet independent.
La medecina catalana va guarir el meu mal de naixement i gràcies a ella gaudeixo
de llibertat de moviments. La guerra m’ensenyà el camí d’estimar el meu poble
fent-me veure el risc de la victòria del franquisme. La meva vida va transcorre
per la via religiosa que m’obrí els ulls i em manifestà quina era la meva
llibertat. Tinc 93 anys i Catalunya és la meva mare, com es dedueix del meu
poemari CATALUNYA, MARE T’ESTIMO. I en la formació de la meva independència
catalana, la religió m’ha aportat els arguments més convincents. Déu respecta
la llibertat de les persones i si s’equivoquen, demanant-li perdó les hi obre
els braços. La lliçó de la verdadera independència que els poders humans no
entenen. El meu cor celebrarà la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada