La paraula fill, que he escoltat des de la més
tendra infància, em convida a meditar la
pregunta, perquè existeixo? Quin és l’objectiu del fet de néixer? Des del
primer moment dues persones, un home i una dona em diuen fill. I ara a la meva
vellesa em faig preguntes i la més difícil d’explicar, quin és l’origen de la
vida? Per que si jo vaig començar a viure, les persones que em diuen fill també
van tenir un començament. I buscant els orígens dels primers, pare i mare, a
qui anomenen pare i mare? Eren els primers humans. Del no res, no en surt res.
La vida humana no existia. Hi havia una altra vida? I aquí comença el problema.
Si n’existia una altra no podia ser igual a la humana. La vida humana de cada
persona té un final, la mort. Un final natural que entra en la definició
d’ésser humà. Morir vol dir acabar. Però acabament obra una altra porta? Si fem
una anàlisi de l’organigrama de l´ésser humà deduirem que la seva vida deixa de
ser terrenal per gaudir d’una altra espiritual i eterna. La relació del pare i
la mare amb el fill o filla inspira una aspiració d’infinit, de continuïtat que
no s’acaba mai. Si parem esment en la manera de viure les persones deduirem que
gaudeixen d’una garantia de continuïtat. Però perquè moltes desitgen morir?
Algunes per acabar de sofrir perquè aquest acabament obre les portes a una
altra felicitat que s’espera més complerta. El suïcidi comporta no sofrir més.
Raymon Sampedro en el seu llibre CARTAS DES DEL INFIERNO parla d’una altra vida
sense patiment. Lluis M. Xirinacs ho valora des de l’oferiment a Déu. I a
l’Estat Espanyol es legalitza la mort digna, morir sense dolor. La forma digna
de morir depèn de l’absència de dolor o de la qualitat moral de la persona? El
morir dignament de la llei espanyola fa pensar que amb l’amor s’ha acabat tot,
no hi res més. Però l’amor insinua una intensitat que porta al ser etern. Si degradem
la intensitat l’invalidem i amb la invalidació condemnem la vida a mort. L’amor
entre humans és aspiració de continuïtat. La frase de reposa en pau allà on
siguis és una expressió de fe en una altra vida, una altra vida de pau. Molt
significativa. Dissortadament l’amor al diner més que a les persones crea una
convivència en la que l’odi actua d’amor. I la mort perd la seva germanor amb
la vida esdevenint botxí al servei de l’amor al diner. La degradació de l’amor
imatge de la humanitat egoista. La història guarda un document del veritable
amor: Crist clavat a la creu demanant al Pare que perdoni als qui l’han
condemnat perquè no saben el que fan. El perdó que porta a la vida eterna.
Perdonar és estimar. I qui més estima és Déu. I als humans els hi és difícil aprendre
la lliçó. I la lliçó tots els humans la portem escrita en el nostre cor. Cal saber
llegir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada