LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA UN DEURE HISTÒRIC

L’avenç, encara que lent, de la democràcia al món recorda a l’estat espanyol que Catalunya és un poble lliure diferent però amic. El pitjor enemic de la democràcia és el poder de les armes que des dels primers temps de la història no han deixat d’esclavitzar i occir. Matar a un ésser és negar el dret a la llibertat malgrat la possibilitat d’equivocar-se. Una persona sense llibertat no és un ésser humà perquè la llibertat és essencial en la seva definició. I la contradicció de les guerres rau en el fet que s’envien a la mort ciutadans dels poderosos que les declaren. La via del seus tampoc té valor, malgrat se’ls hi construeixin monuments a la seva memòria. Un monument als caiguts palesa la gran hipocresia del poder. Moren persones dels que acusen i en moren dels acusats. I matar un ésser humà és un crim. L’esclavitud de Catalunya és la garantia del dret a recuperar el que és seu, la llibertat. La llibertat verdaderament democràtica. Em poden dir que els Catalans l’any 1978 van votar sí a la Constitució. Però no em diran que la imposaren l’amenaça de les armes. I això ho saben els pares de la Constitució. El sí dels catalans, tot i manipulat, no era el de la majoria. Però malgrat els vots favorables a la constitució, la mateixa dona entrada a la defensa de la llibertat dels pobles. Un exemple, l’incompliment de la justícia amb el mandat acabat continuant exercint, amb quina dignitat poden exercir-la? Desobeint la llei castiguen a suposats desobedients contradient la llei. És un fet polític que la justícia s’està adjudicant. Amb la Constitució a la mà, ni el poder polític, ni el poder judicial poden condemnar el  pensament independentista. La llibertat és un dret natural i la llei és un dret escrit per humans amb la possibilitat d’error i la llei natural és superior a la llei humana. L’ésser humà des dels seus inicis històrics neix lliure amb dret a organitzar-se i aquest dret els polítics espanyols actuals el neguen als catalans. Crear nacions amb el poder de les armes, com s’ha fet amb Catalunya, és un acte contra natura negant el dret a pensar i a organitzar-se. El procés de la història quan nega la llibertat desnaturalitza la humanitat dividint-la en dos grups, els que es creuen perfectes éssers humans i els que perden la seva naturalesa humana per decisió dels poderosos. És l’argument del dret a matar. I amb aquest argument en contra, la humanitat suposadament desnaturalitzada treballa humil i en silenci per la verdadera llibertat. Compleix el manament bíblic de “multipliqueu-vos i pobleu la terra”.