ELS LLIBRES DE LA MEVA VIDA

La lectura és una activitat humana d’una extraordinària pedagogia en el desenvolupament de la personalitat. Un llibre és un  diàleg amb el lector. I aquest diàleg és molt important i necessari. El llibre et parla, tu escoltes i desprès te’l fas teu o no. Quins llibres he de llegir? Personalment m’interessa el tema més que no pas l’escriptor. Si hagués de llegir els llibres que la premsa em recomana no viuria prou anys. No tots gaudeixen de la pedagogia per la qualitat que se’n defensa. Francament força dels llibres que he llegit dormen la pau en la prestatgeria. Tots han aportat quelcom en la meva cultura, no en tinc cap dubte.  Tots em mereixen el màxim respecte. Fins els contraris a les meves idees. Els considero una invitació al diàleg. El llibre que és fonamental en la meva vida és la BÍBLIA. Als més de noranta anys complerts continua sent pedagogia de la meva vida i no em prohibeix, per exemple, la lectura de filosofies defensades al llarg de la història. Sòcrates, filòsof grec, mestre de Platón i Aristòtil, no va escriure cap llibre i la seva filosofia ha donat la volta al món. Els seus deixebles han conservat el mètode i el missatge. Som nosaltres amants del diàleg amb els nostres iguals? Quan llegim valorem les idees de l’escriptor/a comparant-les amb les nostres? Personalment procuro la lectura de llibres que en el fons sempre s’hi descobreixi una filosofia. Un llibre nou sempre és una nova empenta en el progrés. Progressar no és arraconar allò que ja tenim sinó amb la nostra base descobrir els motius d’una vida millor. Escollir els llibres de la meva vida no és fàcil. És veritat que els escrits per una persona són llibres de la seva vida però aquests sense els llibres d’altri no serien suficients pel progrés filosòfic, social i històric.