Sense llibertat l’ésser humà no existeix. La
centralitat de la història és llibertat. Llibertat és la paraula més
manipulada. Tothom s’hi empara. Però no tothom entén que negar la llibertat és
tractar d’irracional a l’altre. Un ésser sense llibertat pertany a la fauna
animal. Un ésser amb llibertat absoluta no existeix en la humanitat perquè és
infinit i l’ésser humà és limitat. I la història ens confirma que l’ésser humà
és lliure. Què és, la llibertat? Senzillament el dret a equivocar-se amb el
deure de reciclatge quan s’adoni de l’error. Perquè el deure de reciclatge?
Perquè és intel·ligent. Intel·ligència i llibertat facultats definidores. La
intel·ligència raona la veritat. Si analitzem intel·ligentment l’ésser humà ens
adonarem que és filosofia de la vida perquè gaudeix de totes les capacitats per
crear la història. El pensament és el pedagog filosòfic de la vida individual i col·lectiva. Pensament
col·lectiu perquè es genera amb la paraula dialogada. I aquest pensament en
llibertat pot caure en error. Aquesta possibilitat és la raó de les diferències mal raonades. I la
conseqüència de l’enemistat que trenca la convivència. Quan el trencament és
egoista l’error esdevé veritat absoluta, contradicció de la llibertat perquè
qui es manté en l’error és creu déu essent com és finit. És l’origen de
malmetre el conviure fins al punt de provocar la mort del contrari i de la
convivència amb la declaració de guerra. La història en va plena. Una mala
intel·ligència de la llibertat. Les greus conseqüències de no respectar el dret
a equivocar-se. El problema es fa palès en el fet que la veritat d’un pot ser
l’error de l’altre i els dos defensen la serva veritat. És quan es necessari el
dictamen de les dues intel·ligències en
diàleg. La raó d’una bona convivència es fonament en saber ser intel·ligents i
lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada