Religió i Filosofia modelen el meu pensament
fonamental per entendre el procés de la història. En la meva biblioteca personal, la Bíblia és
el llibre inspirador sense oblidar el pensament dels grans filòsofs de l’antiga
Grècia, Sòcrates, Plató i Aristòtil. La meva base religiosa és catòlica
respectant el moviment actual de diàleg amb el judaisme i el protestantisme. La
filosofia en base a la seva etimologia m’aconsella respectar els éssers humans
amb les seves diferències. La raó d’aquest respecte no és altra que la
llibertat. Llibertat dialoga els coneixements. La veritat no és veritat quan
s’obliga la seva acceptació. Dues persones poden defensar la veritat amb dues
idees contràries i les dues tenen les seves raons. Les diferències, la
intel·ligència humana amb la seva saviesa les pot convertir en l’objectiu d’un
consens. El respecte mutu aporta la convivència. Saber conviure esdevé
l’argument per poder escriure la història en pau. La filosofia i la religió
tenen un competidor, la política. La política té la responsabilitat de la
convivència. El problema sorgeix quan la política posa l’objectiu en el diner,
per fer-se ric tot si val. La filosofia i la religió no neguen l’aportació del
diner perquè és un servei, no la felicitat. La trilogia filosofia, religió,
política és indispensable però sempre que no corrompin la fraternitat perquè la
riquesa no és l’objectiu sinó un servei. Afirmar que la felicitat la dona la
riquesa porta a una manipulació de la llibertat. Pot arribar a negar la
racionalitat. Ser irracional suposa la negació de la dignitat humana convertint
la persona en un animal de la fauna. La resistència de l’ésser humà en la
defensa de la seva dignitat pot motivar la pobresa desembocant en la misèria
amb risc de mort però convertint la seva dignitat en imatge de Déu. La religió
la raó de ser. I la filosofia aplaudint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada