“TOT ÉSSER HUMÀ ÉS UN ARTISTA”

Paraules de l’artista alemany Josep Beuys (1921-1986).La facultat creativa de paraula i obra és inherent a la persona. No totes les persones la conreen. Moltes no es coneixen ni se’n preocupen. És una pena. La persona en ella mateixa és artista i obra d’art i el que cada dia  sia aquesta la realitat que els altres admiren depèn de la seva dignitat. Es pot ser un  bon pintor, un bon escultor però humanament ser tot el contrari. És una pena el poc respecte que es té a la pròpia imatge. El progrés tan lloat al segle XXI no té la dignitat per base sinó el diner. I al costat del progrés, el patiment de la majoria sense diner. Necessitem artistes de la vida per aconseguir millorar el model de convivència. I contra el model de vida digna cada dia la mort és més protagonista. Però no la mort digna que corona una existència, sinó la mort manipulada per fer més diners. La mort germana de la vida és modeladora de l’artista que és cada persona. Quan una persona ha modelat la seva obra d’art, la seva signatura és la mort digna que obra les portes de l’eternitat. Sovint la signatura és una mort manipulada que de l’artista en fa un màrtir i els màrtirs són extraordinaris artistes perquè perdonen. Tots els camins de la vida són l’exposició de com la humanitat crea el seu art. Quan allargo la ma a una persona el contacte em fa adonar de la seva qualitat artística, perquè el colors de l’art humà són les diferents formes de viure l’amor creador. Les pinzellades de l’amor són múltiples, un passeig, una conferència, una ajuda a treballar, una redacció de premsa, un campionat esportiu, totes les activitats humanes, també l’acceptació humil d’un fracàs. La llista és llarga. Saber demanar perdó i perdonar també hi figuren. Senzillament qui no és un verdader i digne artista de la vida és perquè no vol i no entén el significat de la llibertat. Sense saviesa intel·ligent, l’art no és possible. Si una persona no és artista de la vida és perquè la seva intel·ligència només un article decoratiu.