L’article 155 de la Constitució

La primera observació que cal fer davant l’article en qüestió és que forma part d’una societat democràtica i que la filosofia democràtica només s’altera amb la presència de les armes. L’aplicació de l’article 155 és viable quan democràticament s’han esgotat tots els arguments racionals , intel·ligents en base a la filosofia de la democràcia, que és una filosofia basada en la sobirania de la veu del poble. Dissortadament aquesta filosofia no es compleix en l’estat espanyol i el soroll de les espases comencen a imposar-se com ho feren a l’hora de votar la Constitució. Independentment que la nació catalana sigui un estat de dret o no a Europa per la seva  condició de ser Europa en un marc més o menys legal, Espanya, Europa no pot consentir que un estat integrat conculqui la base filosófica de la democrcia. I en relació a Catalunya aquesta incolcució és una realitat amb l’amenaça de la intervenció militar defensada per  generals amb el greuge que ja s’ha desplegat l’exèrcit a Cartalunya amb l’excusa de celebrar maniobres militars. L’evidència d’esclafar Catalunya és tan clara que sembla impossible i d’una ceguesa preocupant que les autoritats europees no se n’adonin i molt més quan l’estat espanyol ha passat olímnpicament d’advertències de la Comunitat Europea. L’article 155 és molt clar però la filosofia de la Constitució encara ho és més. I l’aplicació a Catalunya d’aquest article seria una inconstitucionalitat perquè Catalunya no ha creat cap risc de guerra, només defensa un dret històric amb els arguments propis de la democràcia com són el dabet i la votació. I l’estat passa de la democràcia i imposa la por amb la presència de les armes. Que farà l’exèrcit davant d’un poble desarmat que defensa la seva llibertat en pau, bona armonia i festivament? Obliden els soldats que ells també són persones i els ciutadans que tenen davant també ho són com ells? Quan es porta una arma a les mans es deixa de ser persona i tot si val? Un poble que ha fet front al terrorisme s’ha de veure amenaçat amb les mateixes armes dels terroristes? Per què aquesta és la contradicció, tant uns com altres acaben solucionant els conflictes a trets. I amb milers anys d’història no s’ha trobat la solució i sembla llunyana al segle XXI. Catalunya, amenaçada amb incompliments de la llei i amb les armes, però Catalunya no ha de perdre la calma. La intel·ligència ha de ser la seva arma al servei de la democràcia, l’amor a la pau, la seva llei bàsica i fonamental i els drets de la persona, el seu principi bàsic de la convivència. El fum dels trets s’esvaieix amb el temps, la manipulació de la llei es converteix en boomerang, però la veritat i l’amor al servei de la intel·ligència i del cor porten a la victòria. Els catalans estimen i pensen, el cor i la intel·ligència són les seves armes. Una batalla pot suposar, però la guerra es guanya.

Farà Europa obrir els ulls a l’estat espanyol?

La persecució que el govern d’Espanya, en mans del partit PP, està portant a terme contra Catalunya, recorda els pitjós temps de la dictadura franquista. A les acaballes de la guerra, les avionetes de l’exèrcit franquista volaven sobre els pobles de Catalunya llençant paperetes convidant a  formar part de l’Espanya una i lliure. Una no ho fou mai, única potser sí per la força de les armes, i lliure encara no ho és avui. L’atac que el PP ha desencadenat contra Catalunya és un atac contra la democràcia i un greuge contra la Constiució. Una Constitució que promet una política en la que els drets de la persona seran fonamentals en el model democràtic d’estat quan els drets de les persones són trepitjats. La demagògia i la manipulació de les paraules són els arguments, que sovint acompanyen les armes, per restaurar una nova dictadura. Davant de l’atac incontrolat contra la voluntat d’un poble que vol viure en llibertat i ser Europa, tancarà els ulls la Unió Europea pel poc respecte democràtic d’un estat que en forma part i la seva política no té altre objectiu que la  destrucció d’aquest poble? Estic convençut que Catalunya a l’hora de la veritat no es trobarà sola i com diu un pensador europeu no seria estrany que qui es trobés fora d’Europa fos Espanya. Davant d’aquest comportament i el d’un Tribunal Constitucional que és un escolanet del Govern, Europa abandonarà Catalunya a la seva sort? Precisament el comportament del Tribunal Constitucional crida l’atenció per la seva rapidesa d’actuar contra Catalunya quan encara és incapaç de posar ordre en l’escàndol de corrupció del partit del govern. I Europa que ha cridat més d’una vegada l’atenció a l’Estat Espanyol per incompliment del seus deures com a membre, es quedarà amb els braços creuats? La història i la natura segueixen el seu camí, entrebancat egoísticament per polítics, però sempre arriba al seu destí. Més de tres cents anys de camí fets per Catalunya no seran en va, seran l’assoliment de la seva independència. I Europa no deixarà Catalanya abandonada. És un valor  democràtic massa valuós per perdre’l. La lluita contra el terrorisme duta a terme pels Mossos d’esquadra i el clam popular de llibertat i independència han despertat el món i el Govern d’Espanya només respon amb amenaces, signe d’incapacitat política o covardia. Tot alló que no és democràcia. Per què amb la Constitució a la mà, Catalunya pot optar a la independència, negar-li aquest dret és confessar que Catalunya no forma ja part de l’estat espanyol. I aleshores, que vol? Ser un altre Felip V per reconquerir-la amb les armes?  “España, una, grande y libre” no ho ha estat mai. I no ho ha estat per què els governs espanyols, el de la dictadura i l’actual de la democràcia, l’han trencada. Sé que el que dic és molt greu, però escolteu i llegiu les notícies, escolteu els polítics del PP en el Congrès, observeu les desqualificacions que es fan contra els partits catalans independentiistes. Llegiu, escolteu, reflexioneu i arribeu a una conclusió. La meva és clara. Catalunya no serà si no s’independitza. Europa, obriràs els ulls?

Pot un ajuntament no facilitar el vot el dia 1 d’octubre?

El color polítc d’un ajuntament ha d’estar al servei de tots els seus ciutadans indistintament de les tendències i idees malgrat siguin oposades a la filosofia del partit. Un servei no és imposar sinò facilitar la posada en pràctica dels drets i deures de les persones. I ho ha de fer perquè la Constitució Espanyola ho reconeix primerament per què els ciutadans són sobirans. Una votació es fa en defensa d’unes idees i dels drets que aquestes defensen. És veritat que no totes les persones pensen igual i és la base per poder progessar. I aquesta afirmació és vàlida en tots els estaments de la societat, polítics, religiosos, econòmics, culturals i cívics. I la salvaguarda d’aquests drets li pertoca a la llei. El vot del dia 1 d’octubre és lícit i legal, lícit perquè és un dret inherent a la persona per la seva naturalesa i legal per què la Constitució no ho prohibeix, més aviat, ho reconeix. L’apartat 2 de l’article 9, diu:”Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin rels i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participación de tots els ciutadans en la vida política, económica, cultural i social”.  L’article es dirigeix a tots els poders públics, els ajuntaments també. I que els hi diu?: “promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives”. Dues consideracions, distingeix els drets dels individus i dels grups. És a dir que hi ha diferències en el com però en el fons són i com el ser és la base,tots tenen dret a defensar els seus punts de vista. Dintre d’Espanya, Catalunya és un grup, que mereix ser respectat. Continuem: però no només ha de “promoure” sinò que també ha de remoure els obstacles que n’impideixen o en dificulten la plenitud i tercera condició ha de facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, económica, cultural i social”. Posar dificultats a la votació del dia 1 d’octubre és incomplir la Constitució i impedir significa prevaricar. Votar no significa imposar, tot el contrari, significa avançar en el progrès i en el cas de Catalunya com ha de ser la política que vol viure el poble català. Òbviament que existeixen idees diferents i oposades. Per aquesta raó s’ha de raonar, dialogar i arribar a un consens, que en aquesta questió és votar i acceptar democràticament el resultat. Defensar una idea no és delicte, sí és un delicte castigar una idea que no ha provocat cap aldarull i cap acte antidemocràtic. Parem esment en el que diu l’apartat 1 de l’article 10:”La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són el fonament de l’ordre polític i de la pau social”. Parem-hi atenció: ordre polític i pau social depenen de la dignitat de la persona. La dignitat de la meva persona com a català exigeix el respecte a la meva llengua, a les meves idees que en força matèries poden diferir d’un castellà, andalús o galleg, que mereixen el mateix respecte i defensa de part de la llei. Obligar a viure diferent no respectant l’espai natural propi de la persona, que també marca qualitativament, no és respectar la Constitució. És veritat també, que la dignitat d’una persona millora qualitativament amb l’aprenentatge d’altres llengües, però els poders aquesta circumstància l’han de promoure, propiciar i no imposar. Són les persones i les seves circumstàncies que fan avançar el progrès amb el desig, la voluntat i la intel·ligència, però no es pot oblidar que el naixement és el principal promotor de la qualitat de la persona. I sovint aixó políticament no és compleix i la Constitució ho té molt present. En base al meu raonament els ajuntaments estan obligats a facilitar el vot a tots els ciutadans. Imposar el color del seu partit és antidemocràtic.

Es respecta la sobirania dels ciutadans que la Constitució proclama?

La conducta de l’estat espanyol envers el poble català m’ha portat a consultar la Constitució i aquest comentari es basarà pràcticament en el seu articulat. Comencem.

Art. 1-2: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS i els tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries ratificades per Espanya”.

Consulto la Declaració Universal dels drets humans i un dels seus CONSIDERANTS diu: “Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel·lió contra la tiranía i l’opressió”...

No cal ser gaire intel·ligent per concloure que la situació actual de Catalunya es relaciona directament a veure’s forçada a una rebel·lió contra l’opressió. Fa tres cents anys que dura. L’article 1 de la Declaració fa aquesta observació:”Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i deures. Són dotats de raó i de consciència i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.” On  és la fraternitat del President Rajoy demanant signatures contra Catalunya, negant a la Policia Catalana el dret de pertànyer a l’Europol i negant-se al diàleg en el dret a decidir, que la Declaració reconeix i tractats europeus també?

L’article 15 de la Declaració: 1.-“Tota persona té dret a una nacionalitat”.- 2: “Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat”. La Constitució espanyola reconeix que Catalunya és una nacionalitat. I d’acod amb el punt vol exercir els drets de pertànyer a una nació lliure i independent.

Què diu en aixó la Constitució. Un dels CONSIDERANTS DEL PREÀMBUL: “Protegir tots els espanyols i el pobles d’Espanya en el’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions” Catalunya és un poble d’Espanya amb una llengüa que el fa diferent, però Constitucionalment aquest poble és una NACIONALITAT i com a tal té dret a ser independent. Però n’hi ha més: Art. 1,2 de la Constitució:”La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’estat.” Conseqüentment, jo català independentista amb DNI espanyol sóc sobirà i amb dret a exercir la meva sobirania perquè formo part d’aquest TOT. Però per naturalesa tots els ciutadans espanyols som diferents i tenim dret a actuar d’acord amb aquestes diferències amb la limitació natural, la Constitució també ho diu, de no causar aldarulls i pertorbacions d’ordre públic. Però l’art. 14 ho amplia:”Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. Un reflexió, Sr. Rajoy, vos sou president per la voluntat d’una tercera part escassa dels ciutadans, amb quin dret afirmeu que Catalunya ha d’ assolir els vots de tots els esspanyols? És, de moment, una reflexió.

Sr. Rajoy el dret a decidir i a ser poble lliure, la Constitució no el prohibeix, el respecta i el reconeix. Però llegim l’article 16: 1)”Es garanteix la libertat ideológica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap limitació, quan siguin manifestats, que la necessària pel manteniment de l’ordre públic protegit per la llei.” 2)” Ningú pot ser obligat a declarar quan a la seva ideologia, religió o creences”.  Sr. President del Govern, compleix la Consgtitució i els Decrets Universals dels Drets Humans en relació a la problemàtica que Espanya pateix amb Catalunya i problemàtica que el seu partit n’és el principal culpable? Les lleis europees poden semblar que li donen la raó, però hi ha una llei superior, la voluntat dels pobles lliures i Europa la compleix. Repassi els moviments de secessió per exemple de Lituània, i actualment malgrat l’opisició de la política europea, és lliure, perquè, com diu la Constitució Espanyola, els ciutadans són sobirans.

Els pitjós enemics els tenim a casa

És vergonyós com es manipula la democràcia. La primera norma és el respecte a les persones. I en el Parlament de Catalunya per part dels partits estatals, el menyspreu a les persones i a les institucions catalanes fou norma. Una llei no és mai jutge en un procès  democràtic. Els partits unionistes van respectar les lleis de la dictadura al fer el pas a la democràcia?. Sobre el paper era un enfrontament a la llei. Els fets viscuts al Parlament català em porten a pensar que el PP, PSC i C’s els hi sap greu el pas a la democràcia. Les lleis no creen democràcies, les democràcies creen les seves lleis polítiques en defensa d’un model de convivència. I aquestes lleis, com totes, són efímeres i els pobles evolucionen. Un estat és un servidor dels ciutadans que el configuren i en el procès històric es comprova com alguns pobles s’han independitzat de l’estat a que pertanyien perquè no corresponia a la identitat que els definia. I aquest esdeveniment s’ha viscut el segle XX i s’està vivint al segle XXI. I no hi ha cap llei amb prou autoritat per impedir-ho, per una raó molt senzilla perquè en una democràcia el ciutadà aproba o desaproba les lleis. I és en aquest punt on el comportament dels diputats catalans dels tres partits esmentats van tenir un comportament lamentable des de tots els punts de vista, de l’humà i sociológic també. El comportament de presentar una esmena rera l’altra amb la intenció de provocar esgotament i no votar, és una proba prou fefaent. I ho és perquè abans de sortir de l’ehimicle van tenir la ironia de retirar les esmenes. És va viure un joc brut i irresponsable i aixó en nom de la democràcia. En democràcia quan es dissenteix s’argumenta racionalment, es dialoga i quan arriba el moment es vota. I aixó tan simple no ho van fer. I no ho van fer perquè el seu sentit democràtic deixa de ser-ho quan guanyen els altres. Humilment demano als catalans independentites i no independentistes que siguin veritablement demòcrates i el testimoni es creïble quan se sap perdre i guanyar. No hi ha cap llei, ni cap tribunal que tingui autoritat per negar els drets dels pobles i quan el conflicte sorgeix, el sentit democràtic se soluciona dialogant, no negant, no amb la policia, no amb les lleis sinò amb intel·ligència. I tinc molt clar, perque he seguit molt atentament el procès que el diàleg no s’ha perdut per culpa de Catalunya com l’estat i el seu govern volen fer creure. Dissortadament el Sr. Rajoy lamentablement no és creïble i no ho és pel tracte que ha tingut amb la Constitució quan li ha convingut. No és creïble demanant compliment de la llei, quan ell no compleix les sentències d’Europa. No és creïble quan diu que demanar la seva presència per testimoniar en l’escàndol de corrupció del seu partit és perdre el temps perquè el tema ara és Catalunya. Amb quina credibilitat i autoritat pot justificar davant la història la lluita contra un poble que vol ser lliure, perquè el govern de l’estat al que pertany nomès fa que ofegar-lo?. I no parlem del comportament en els atemptats terroristes, que fou trist, pobre i manipulador. El tema de Catalunya, que estic convençut serà independent, posarà les a cartes al descobert i el món s’avergonyirà de l’Espanya que fou acceptada a la Unió Europea. Senzillament és el que penso, em baso en fets i el que desitjo és la independència per Catalunya i un Govern intel·ligent i digne per els espanyols.

Abandonar la cambra abans de la votació és desprestigiar la democràcia

La democràcia és un model polític de convivència d’abast mundial,  cap estat en té el domini, ni els drets, només el i els tenen les persones. Les lleis dels estats estan sotmeses als dictats democràtics i conseqüentment no tenen capacitat absoluta, ni única. Sovint en nom de la democràcia es generen situacions que són una veritable befa. Emparar-se en les lleis pròpies per acusar d’antidemòcrata a un ciutadà que no pensa igual i actúa d’acord amb les seves idees és una demostració no només de feblesa democràtica sinò d’ignorància i seria molt pitjor si fos una manipulació. Per demostrar la verdadera postura democràtica s’ha d’estar, en certa manera, per sobre del bé i del mal, del sí i del no. Saber moure’s entre els dos conceptes per arribar a la veritat. Amb tota simplicitat, l’abandonament del parlament català abans d’una votació que sabien perduda i no fer-li front a l’hora de la veritat, és una confessió d’impotència o d’arrogància i ,tal vegada, de les dues a l’hora. Que la llei que havien de votar no els convencia, no té res d’anormal, l’anormalitat està en no votar-la. Era una llei que interpretava la voluntat majoritària del poble de Catalunya, i aquesta voluntat sigui bona o dolenta políticament s’ha de decidir. Abandonar sabent que perderan no és res més que reconèixer la seva veracitat. Està en contra de la llei de l’estat no vol dir que és contrària a la democràcia i per altra banda les lleis espanyoles, al pertànyer a la Unió Europea, estan sota la llei europea i la Constitució Espanyola sota el Tribunal Internacional europeu. Per exemple el Tribunal de DDHH d’Estrasburg ha condemnat sis vegades Espanya per no investigar tortures policials. Amb quina cara exigeix l’estat espanyol obediència quan la seva llei no respecta la superior, que diu que la voluntat del poble és superior a la sentència, també, del Tribunal Constitucional? Qui és el desobedient? I aquesta desobediència posarà, i ja ha posat, davant del món qué enten el govern d’Espanya per democràcia.  I la democràcia a Europa no es compra ni amb diners, ni amb favors. I abandonar una cambra per no votar és un burla. Les mirades dels que abandonaven era tot un poema. El poema d’una derrota anunciada. Les paraules diuen el que diuen però les mirades són sovint el boomerang. Al costat del Govern de Catalunya, al costat dels partits PDCAT i CUP i amb la força de la veu del poble català. Camina segur cap a la independència.

Cada dia tinc més clar el sí

Que votarè SI no en tinc cap dubte, només m’ho poden impedir amb la força, l’argument d’una democràcia que no existeix, però tampoc tinc cap dubte que Catalunya també ho farà i alló que és més inversemblant també votaran SI molts castellanoparlants que se senten catalans de fet encara que ho siguin d’adopció. I crec que la gran sorpresa que tindrà el Govern de Madrid vindrà per aquest cantó. No s’ho espera, però serà, com també el de molts immigrans empadronats a Catalunya. La resposta del poble català deixarà desconcertat l’unionisme. La corrupció no només actúa en el món del diner, molt pitjor en el món de les idees i quan no es tenen arguments racionals, la irracionalitat salta al carrer a fer-se l’amo. Senzillament és el que està succeint. Hi ha un clara manipulació de la Constitució i superior a l’article 155 per poder-lo emprar n’hi ha d’altres que necessiten el seun incompliment per poder recolzar-se en ell. Hi ha un incompliment flagrant  per part del govern de l’article 149 en un de quins apartats diu clarament quen l’estat pot permetre el referèndum. I en aquest concepte, si repassem els fets, hi ha un incompliment manipulador descarat amb el NO del President Rajoy perquè ell diu clarament que no vol quan la Constitució li permet. Però en aquest procès hi ha hagut una descarada postura política perquè s’han incomplert les normes democràtiques quan existeix un problema. La constitució no diu enlloc que una comunitat autónoma no tingui dret a la independència i el govern del PP renuncia a dialogar sobre les idees i els seus drets abans d’arribar a la consumació dels fets. No es poden castigar un fets abans de cometre’ls. Es poden prevenir i la prevenció és el diàleg i la votació corresponent i aixó no ha estat mai possible per que el govern del PP no ha volgut. I com no ha volgut no té dret d’emprar l’article 155. Però la manipulació té la hipocresia per germana i ara adonant-se que tenen les de perdre giren el mitjó i diuen que són els catalans que no volen dialogar, amagant que per què hi hagi diàleg no s’ha de parlar del dret a l’autodeterminació, un dret reconegut per tots els pactes signats amb Europa per l’estat espanyol. En la llei internacional són els ciutadans del poble que vol la independència que tenen dret a vot i aquesta norma és superior a la Constitució Espanyola que està sotmesa al Tribunal Internacional de la Haia. Davant del dret Constitucional i Internacional el Govern del PP hi posa bona cara, hipòcritament, i per altra banda directament o per sota mà es dedica a desprestigiar Catalunya, a sembrar la por, a denigrar polítics amb càrrecs amb sancions que són injustes i encara no ho hem vist tot. Estic convençut, que Europa obligarà a posar-hi seny, a obrar democràticament, a respectar els drets dels pobles i que Catalunya voti lliurament la seva voluntat de ser. I penso que la victòria no es farà esperar i com he escrit en altres ocasions, la nació espanyola ho agrairà. No m’agraden els mals de ningú però intueixo que el PP està cavant la seva tomba política.