Els pitjós enemics els tenim a casa

És vergonyós com es manipula la democràcia. La primera norma és el respecte a les persones. I en el Parlament de Catalunya per part dels partits estatals, el menyspreu a les persones i a les institucions catalanes fou norma. Una llei no és mai jutge en un procès  democràtic. Els partits unionistes van respectar les lleis de la dictadura al fer el pas a la democràcia?. Sobre el paper era un enfrontament a la llei. Els fets viscuts al Parlament català em porten a pensar que el PP, PSC i C’s els hi sap greu el pas a la democràcia. Les lleis no creen democràcies, les democràcies creen les seves lleis polítiques en defensa d’un model de convivència. I aquestes lleis, com totes, són efímeres i els pobles evolucionen. Un estat és un servidor dels ciutadans que el configuren i en el procès històric es comprova com alguns pobles s’han independitzat de l’estat a que pertanyien perquè no corresponia a la identitat que els definia. I aquest esdeveniment s’ha viscut el segle XX i s’està vivint al segle XXI. I no hi ha cap llei amb prou autoritat per impedir-ho, per una raó molt senzilla perquè en una democràcia el ciutadà aproba o desaproba les lleis. I és en aquest punt on el comportament dels diputats catalans dels tres partits esmentats van tenir un comportament lamentable des de tots els punts de vista, de l’humà i sociológic també. El comportament de presentar una esmena rera l’altra amb la intenció de provocar esgotament i no votar, és una proba prou fefaent. I ho és perquè abans de sortir de l’ehimicle van tenir la ironia de retirar les esmenes. És va viure un joc brut i irresponsable i aixó en nom de la democràcia. En democràcia quan es dissenteix s’argumenta racionalment, es dialoga i quan arriba el moment es vota. I aixó tan simple no ho van fer. I no ho van fer perquè el seu sentit democràtic deixa de ser-ho quan guanyen els altres. Humilment demano als catalans independentites i no independentistes que siguin veritablement demòcrates i el testimoni es creïble quan se sap perdre i guanyar. No hi ha cap llei, ni cap tribunal que tingui autoritat per negar els drets dels pobles i quan el conflicte sorgeix, el sentit democràtic se soluciona dialogant, no negant, no amb la policia, no amb les lleis sinò amb intel·ligència. I tinc molt clar, perque he seguit molt atentament el procès que el diàleg no s’ha perdut per culpa de Catalunya com l’estat i el seu govern volen fer creure. Dissortadament el Sr. Rajoy lamentablement no és creïble i no ho és pel tracte que ha tingut amb la Constitució quan li ha convingut. No és creïble demanant compliment de la llei, quan ell no compleix les sentències d’Europa. No és creïble quan diu que demanar la seva presència per testimoniar en l’escàndol de corrupció del seu partit és perdre el temps perquè el tema ara és Catalunya. Amb quina credibilitat i autoritat pot justificar davant la història la lluita contra un poble que vol ser lliure, perquè el govern de l’estat al que pertany nomès fa que ofegar-lo?. I no parlem del comportament en els atemptats terroristes, que fou trist, pobre i manipulador. El tema de Catalunya, que estic convençut serà independent, posarà les a cartes al descobert i el món s’avergonyirà de l’Espanya que fou acceptada a la Unió Europea. Senzillament és el que penso, em baso en fets i el que desitjo és la independència per Catalunya i un Govern intel·ligent i digne per els espanyols.