Mesurar les paraules és una
condició de credibilitat de tota persona independentment de la seva condició
social. I en el camp polític espanyol s’ha de tenir molta cura quan la
Constitució reconeix que la Declaració Universal dels Drets Humanas ha estat bàsica
a l’hora de la seva redacció. Un exemple: article 3 de la declaració:”Tots
tenim dret a viure. A viure lliurament i amb seguretat”. En una democràcia
tractar d’il·legals i delictives unes idees, com fa l’estat espanyol en relació
amb el dret a decidir per la independència que una part molt considerable de
Catalunya defensa per viure en llibertat, no és un bon exemple de compliment de
l’article esmentat. Però l’article 18 hi afegeix:”Tenim dret a pensar el que
volem i a canviar de manera de pensar”. I a continuació l’article 19 hi recalca:”
Tots tenim dret a la llibertat d’expressió i d’opinió. Tenim dret a
intercanviar idees amb les persones d’altres paísos sense que les fronteres ens ho impedeixin”. El pensament no es pot
penalitzar, s’ha de raonar. I referent a la seva penalització, l’article 30 hi
afegeix: “Cap estat, cap grup, cap ésser humà, pot utilizar cap principi
d’aquesta Declaració per suprimir els drets i les llibertats que s’hi
proclamen”. Amb aquests principis de la Declaració, inspiradora de la
Constitució, quina és la qualificació que es mereix el Govern de l’estat
espanyol? Però, cura no fa massa dies que el Sr. Rajoy va manifestar a
Barcelona: “ L’independentisme no té ni un sol suport europeu” I mira per on,
la resposta li arriba en paraules de Jean-Claude Juncker, al canal
internacional Euronews:” Si la independència de Catalunya veu la llum,
respectarem aquesta decissió”. Unes paraules prou clares que palesen que en la
legislació europea no és il·legal, ni delicte, defensar la independència. El
Parlament Escocès i el Danès s’han manifestat a favor de Catalunya. Anglaterra
reconeix el dret a votar i més enllà d’Europa Premis Nóbels s’hi han manifestat
a favor i per arrodonir-ho els Estats Units d’Amèrica han manifestat que si
Catalunya s’independitza treballarant amb Catalunya. Sr. Rajoy, Catalunya no
està sola en el món. I en la seva Espanya també es dóna la raó als catalans que
volen votar: manifestació a Euskadi i xerrada a Madrid organitzada per una
assemblea madrilenya pel dret a decidir. Sr. Rajoy on rau la il·legalitat que
comet Catalunya i on és la solitud en que es trova? La meca conclusió em diu
que en la incompetència d’una part, que es creu senyora, de la política de la
pell de brau. Sr. Rajoy el diàleg que vol Catalunya, el permet la Constiutució.
L’apartat 1 de l’article 16 diu:”Es garanteix la llibertat ideológica,
religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap limitació,
quan siguin manifestats, que la necessària pel manteniment de l’ordre públic
protegit per la llei”. Sr. Rajoy, Catalunya, com vos dieu, no vol “liquidar la
nostra democràcia, la Constutrució i l’Estatut”. Gràcies, quan dieu “la nostra democràcia”
manifesteu que els catalans no en formem part, perquè ens perseguiu? Cal ésser
coherent. La Constitució no la menys-tenen els independentistes catalans, ja
faran la seva i l’Estatut el va retallar el Tribunal Constitucional per instància
del PP i del govern. Sr. Rajoy, em permet ser malpensat? No actueu
il·legalment? La història ho dirà. La Constitució em permet pensar-ho i la
Declaració Universal dels Drets humans, també. Siguem humils, les multituds no
sempre tenen la raó i els pocs acostumen a ser més verídics.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada