El color polítc d’un ajuntament ha d’estar al servei de tots
els seus ciutadans indistintament de les tendències i idees malgrat siguin
oposades a la filosofia del partit. Un servei no és imposar sinò facilitar la
posada en pràctica dels drets i deures de les persones. I ho ha de fer perquè
la Constitució Espanyola ho reconeix primerament per què els ciutadans són
sobirans. Una votació es fa en defensa d’unes idees i dels drets que aquestes
defensen. És veritat que no totes les persones pensen igual i és la base per
poder progessar. I aquesta afirmació és vàlida en tots els estaments de la
societat, polítics, religiosos, econòmics, culturals i cívics. I la salvaguarda
d’aquests drets li pertoca a la llei. El vot del dia 1 d’octubre és lícit i
legal, lícit perquè és un dret inherent a la persona per la seva naturalesa i
legal per què la Constitució no ho prohibeix, més aviat, ho reconeix. L’apartat
2 de l’article 9, diu:”Correspon als poders públics de promoure les
condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en
els quals s’integra siguin rels i efectives; remoure els obstacles que
n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participación de tots
els ciutadans en la vida política, económica, cultural i social”. L’article es dirigeix a tots els
poders públics, els ajuntaments també. I que els hi diu?: “promoure les condicions per tal
que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra
siguin reals i efectives”. Dues consideracions, distingeix els drets
dels individus i dels grups. És a dir que hi ha diferències en el com però en
el fons són i com el ser és la base,tots tenen dret a defensar els seus punts
de vista. Dintre d’Espanya, Catalunya és un grup, que mereix ser respectat.
Continuem: però no només ha de “promoure” sinò que també ha de remoure
els obstacles que n’impideixen o en dificulten la plenitud i tercera condició
ha de facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida
política, económica, cultural i social”. Posar dificultats a la votació del dia
1 d’octubre és incomplir la Constitució i impedir significa prevaricar. Votar
no significa imposar, tot el contrari, significa avançar en el progrès i en el
cas de Catalunya com ha de ser la política que vol viure el poble català.
Òbviament que existeixen idees diferents i oposades. Per aquesta raó s’ha de
raonar, dialogar i arribar a un consens, que en aquesta questió és votar i acceptar
democràticament el resultat. Defensar una idea no és delicte, sí és un delicte
castigar una idea que no ha provocat cap aldarull i cap acte antidemocràtic.
Parem esment en el que diu l’apartat 1 de l’article 10:”La dignitat de la persona, els
drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la
personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són el fonament de
l’ordre polític i de la pau social”. Parem-hi atenció:
ordre polític i pau social depenen de la dignitat
de la persona. La dignitat de la meva persona com a català exigeix el respecte
a la meva llengua, a les meves idees que en força matèries poden diferir d’un
castellà, andalús o galleg, que mereixen el mateix respecte i defensa de part
de la llei. Obligar a viure diferent no respectant l’espai natural propi de la
persona, que també marca qualitativament, no és respectar la Constitució. És
veritat també, que la dignitat d’una persona millora qualitativament amb
l’aprenentatge d’altres llengües, però els poders aquesta circumstància l’han
de promoure, propiciar i no imposar. Són les persones i les seves
circumstàncies que fan avançar el progrès amb el desig, la voluntat i la
intel·ligència, però no es pot oblidar que el naixement és el principal
promotor de la qualitat de la persona. I sovint aixó políticament no és
compleix i la Constitució ho té molt present. En base al meu raonament els
ajuntaments estan obligats a facilitar el vot a tots els ciutadans. Imposar el
color del seu partit és antidemocràtic.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada