EL REFERÈMDUM NO S’HA DE DESCONVOCAR

Un referéndum és un suport polític legal per què els ciutadans, sobiranistes, puguin manifestar públicament les seves opinions polítiques. Està emparat per la Constitució en l’article 14. El referèndum convocat pel dia 1 d’octubre no té altre objectiu que fer avançar la democràcia en la convivència humana, independentment de les consequències polítiques qur se’n puguin derivar. El procès històric és el resultat d’idees i d’accions de persones que han triomfat per raons no sempre democràtiques, ni sempre favorables a la ciutadania. La història de les nacions a Europa n’és un exemple prou clarificador. El concepte d’unitat en un procès global es basa en el respecte a la diferència i en el dret de les individualitats col·lectives de ser elles. El manteniment d’un estat format per diferents pobles ha de comprendre que la unitat no es trenca sinò que esdevé més ferma quan cada individualitat  aporta a la globalitat la qualitat de la seva identitat. Quan amb més llibertat es manifesta un poble més enriquidora i positiva és la seva aportació a la convivència universal. I aquesta doctrina, Catalunya la té molt clara. El dret a ser independent es fonamenta en el ser, i Catalunya és, té identitat pròpia i diferenciada en la seva filosofia cultural i cívica. I aquesta condició no suposa cap perjudici per independenditzar-se, tot el contrari, Espanya amb una bona relació en pot sortir fortificada. El pitjor que pot succeeïr és basar la problemàtica en l’economia. I la gran ofensiva de l’Estat Espanyol no fa penar altra cosa. No és el problema la convivència, el problema és l’economia. Però l’orgull unionista amb les seves propostes per impedir el referèndum demostra clarament el problema econòmic amagant la seva actuació amb una manipulació descarada de la llei, manipulació que ha transpessat les fronteres. Però l’orgull no ho vol reconèixr i ofereix un concert econòmic més favorable però amb la condició de renunciar al referèndum. La dignitat de Catalunya no hi pot renunciar seria arraconar els seus principìs i els seus drets. Sincerament, Espanya ha traspassat el límits de la legalitat i ara es troba que la justícia europea li demani responsabilitats i accepti la independència de Catalunya. Penso sincerament que tant el Govern Espanyol com el Tribunal Constitucional haurien de reconsiderar la seva actuació i ser ells qui fan el pas enrera. El dia 1 d’octubre anirè a votar i em puc trobar que la policia em barri el pas. Tranquil·litat, li demanarè el document corresponent per què no puc exercir el meu dret constitucional de manifestar les meves idees. I me l’ha de donar per escrit. La legalitat de la declaració unilateral de independència la dóna el percentatge majoritari del vot i en cas de no poder votar, transgredint els drets constituccionals com és el cas, també és argument convincent davant les lleis europees i la Declaració Universal dels Drets Humans. La voluntat ciutadana és superior a la llei i esdevè una transgressió de la mateixa si democràticament no es permet votar. L’article 155 no es pot aplicar si abans no s’han complert els articles dels drets dels ciutadans i dels pobles d’Espanya. La Constitució és molt clara. La justícia és norma, és veritat, però els primers que tenen obligació de complir-la són els jutges perquè la llei és garantía dels drets dels ciutadans. I en relació al referèndum de Catalunya s’han transgredit i ells ho saben i ara volen que el Govern de la Generalitat desconvoqui la convocatòria per rentar-se les mans davant Europa i aparèixer com defensors de la democràcia. Per la dignitat i honorabilitat de Catalunya, el referèndum no es pot desconvocar. El crit ciutadà és no tinc por i els darrers moviments de l’estat d’oferiments favorables no són res més que la por de la Justícia Europea que li caurà a sobre. Catalunya té tot el dret a  decidir el seu futur defensant els seus drets.