De perseguits a vencedors

M’han cridat l’atenció aquestes paraules del Fiscal General de l’Estat, Sr. José Manuel Maza: “en Catalunya hay mucha gente sufriendo por qué va a ser de ellos si se incumple la lei”. En aquesta frase si poden emmirallar dues opcions: a) els que volen la independència i se’ls acusa de no complir la llei i b) els que volen la continuitat amb Espanya complint la llei. Qui dels dos incompleix la llei, l’a o el b? Sr. Fiscal tenir opinions sobre la Constitució és delicte o il·legal? Per què si és delicte jo li preguntaria sobre la legalitat de la democràcia espanyola perquè va desobeir la llei vigent de l’estat franquista. No l’ha perseguida per què la llei no fa la democràcia, la democràcia redacta la seva pròpia llei. Quan un ciutadà se sent decepcionat per alguna raó de la llei actual, suposadament en principi de demócrata, té tot el dret de manifestar-ho i de defensar-ho, perquè si la llei existeix és gràcies al fet que el ciutadà és sobirà. I en el conflicte actual no es respecte la sobirania d’un nombre molt considerable de ciutadans catalans. I no voler parlar-ne és anar contra la Constitució. I els tribunals, i d’una manera especial el Constitucional, han de defensar-la i en aquest assumpte no ho fa. Una pregunta molt dura: no defensar-la com cal és prevaricar? Les idees totes són vàlides mentre no provoquin violències contra la convivència. Les idees es defensen amb la paraula, no amb la llei i amb les armes. I l’exemple que ens dóna l’estat espanyiol no és aquest. Tota l’actuació policial desplegada a Catalunya, amb tots els respectes Sr. Fiscal, revertirà contra la dignitat de l’estat espanyol, no contra els espanyols, que molts defensen Catalunya, fins i tot, independent. Sr. Fiscal, no sóc gaire expert en psicología, però quan contemplo la tele observo la cara de les persones que parlen perquè els ulls són l’expressió del convenciment sobre alló que s’esta dient i és curiós, la vostra cara Sr. Fiscal, com la del President, Sr. Rajoy, no palesa convicció, més aviat por. Els sentiments tenen la funció de donar credibilitat a les paraules i els ulls expressen sentiments. Aquest petit detall referma la meva minsa credibilitat de la política i justícia espanyoles actuals. I un altre argument: una idea és per compulsar-la en les diferències que manifesta, debatre per arribar a un consens, i si el debat no convenç prou en una democràcia es vota. I aquest procès no s’ha complert. S’ha vulnerat la democràcia. I perdoni, serè molt dur, dóna la impressió, jo la tinc, que des d’el poder es provoquen situacions de violència per argumentar la seva postura. Em pot dir que menteixo, el que no em pot dir és que no tinc dret a treure conclusions perquè és incomprensible i democràticament indefensable que no s’escolti la voluntat de més de dos milions de persones que fa set anys es manifesten demanant la independència. Sr. Fiscal ha dedicar algunes estones a analitzar la part de culpa que hi té el govern de l’estat en aquest assumpte, per què l’objectiu de la llei és defensar els drets de les persones i per dret natural, superior a l’escrit, les persones són lliures. Les persones que formen les institucions són falibles també. No tinc els coneixements legals dels advocats i dels jutges, però una pregunta, perquè en l’aplicació de la llei són necessaris els advocats? Senzillament per què els jutges també es poden equivocar. És contranatura una sentència amb carácter irreversible i absolut. La llei de la natura és la base. I la natura ens ha fet lliures independement de la condició social de cada ésser humà. No respectar aquest dret natural, és sincerament prevaricar. Amb tot el respecte a la Constitució, que avala el dret de Catalunya a ser, la història dirà que Catalunya de perseguida esdevinguè vencedora.