El President Rajoy porta Espanya a la bancarrota

Els fets polítics dictatorials com els que estem vivint a Catalunhya actualment, encara que sembli inversemblant, porten l’estat espanyol a un suicidi polític i econòmic. Fent una ullada a la trajectòria en el tema català s’intueix clarament un canvi de camisa, alló que amb paraules més contundents s’en diu hipocresia. El NO al diàleg del començament de la crisi s’ha convertit en un SI al diàleg que ben analitzat és la continuitat perquè ara culpen Catalunya que no accepta la proposta del govern per una raó molt senzilla. Rajoy simula diàleg però en el diàleg no es pot parlar del dret a decicir. Ara, com necesssiten fer veure la seva bona disponibilitat, ho corroboren amb obertes persecucions a les institucions catalanes. Un filibusterisme polític que enlluerna a la gent que no vol pensar per evitar-se problemes. Són aquelles persones que es queixen d’uns drets que no s’han guanyat per que mài fan res per la convivència. Són aquelles persones incapaces d’escoltar a qui no es, ni pensa com elles per intentar un punt inflexió i junts des de la diferència treballar per una convivència més verdadera i justa. I dissortadament aquesta rara filosofia la practica el govern i aquella part de la societat quin comportament no és creïble. La lluita que té Catalunya no és només política sinò que també és cívica, contra un civisme miop que no vol votar per por de perdre al no tenir la seguretat de guanyar. Són aquells ciutadans que la veu del poble no és sobirana sinó estar d’acord amb la llei però, a la vegada critiquen si per culpa del govern no els hi arriben els diners per anar de vacances o assistir a un partit de futbol. És veritat que Rajoy està desplegant una manifestació de força suposadament emparada per la llei, però només suposadament perquè l’estat espanyol no és cap exemple a l’hora de complir les lleis superiors que li venen d’Europa. Totes les masses piquen i no és gaire llunyana l’hora que el govern espanyol patirà aquestes picades que la seva Europa no les hi evitarà, ni en tindrà cura. I seran difícils de sanar perquè són autopicades que es generen en el cor, la seva intel·ligència provoca i el seu cos pateix. Són picades que s’originen dintre i al sortir fora piquen altra vegada cap a dintre. Des de la meva petitesa i el desig d’una convivència en pau també amb Espanya, he arribat a la conclusió que el President Rajoy s’ha equivocat de política i els que la patim pensem que ni la dictadura franquista havia estat pitjor. Continuarà Europa amb els ulls tancats, permetent que un estat integrat, actui antidemocràticament? Penso que no, per què s’escolten veus que allarguen la mà a Catalunya. Malgrat tota la parafarnàlia política de l’estat espanyol ningú em podrá obligar a dessistir del dret a decidir, del dret a la independència i del dret a pertànyer a una Europa autènticament democràtica. Avui m’he quedat sense el meu diari. Privar-me de llegir la premsa que defensa els meus drets és anticonstitucional. Els drets de la unitat d’Espanya que vol el Sr. Rajoy, en una Europa democràtica, no es defensen amb la policia, l’exèrcit i la llei, es defensen amb un diàleg intel·ligent, raonat, convincent i trobant aquella solució que malgrat les diferències, la convivència és possible. I aquesta filosofia no s’ha complert, digui el que digui el ministre manipulant la trajectòria de la controvèrsia política. I la manipulació continua operant. Ha posat l’estat la mateixa diligència contra la corrupció?. Potser si se solucionès aquest problema s’entendria millor el diàleg amb els altres. Malgrat tot, confio en el meu govern català, el dia 1 octubre votarem i la porta a la independència restarà oberta. El diàleg amb Europa serà més democràtic .