Abandonar la cambra abans de la votació és desprestigiar la democràcia

La democràcia és un model polític de convivència d’abast mundial,  cap estat en té el domini, ni els drets, només el i els tenen les persones. Les lleis dels estats estan sotmeses als dictats democràtics i conseqüentment no tenen capacitat absoluta, ni única. Sovint en nom de la democràcia es generen situacions que són una veritable befa. Emparar-se en les lleis pròpies per acusar d’antidemòcrata a un ciutadà que no pensa igual i actúa d’acord amb les seves idees és una demostració no només de feblesa democràtica sinò d’ignorància i seria molt pitjor si fos una manipulació. Per demostrar la verdadera postura democràtica s’ha d’estar, en certa manera, per sobre del bé i del mal, del sí i del no. Saber moure’s entre els dos conceptes per arribar a la veritat. Amb tota simplicitat, l’abandonament del parlament català abans d’una votació que sabien perduda i no fer-li front a l’hora de la veritat, és una confessió d’impotència o d’arrogància i ,tal vegada, de les dues a l’hora. Que la llei que havien de votar no els convencia, no té res d’anormal, l’anormalitat està en no votar-la. Era una llei que interpretava la voluntat majoritària del poble de Catalunya, i aquesta voluntat sigui bona o dolenta políticament s’ha de decidir. Abandonar sabent que perderan no és res més que reconèixer la seva veracitat. Està en contra de la llei de l’estat no vol dir que és contrària a la democràcia i per altra banda les lleis espanyoles, al pertànyer a la Unió Europea, estan sota la llei europea i la Constitució Espanyola sota el Tribunal Internacional europeu. Per exemple el Tribunal de DDHH d’Estrasburg ha condemnat sis vegades Espanya per no investigar tortures policials. Amb quina cara exigeix l’estat espanyol obediència quan la seva llei no respecta la superior, que diu que la voluntat del poble és superior a la sentència, també, del Tribunal Constitucional? Qui és el desobedient? I aquesta desobediència posarà, i ja ha posat, davant del món qué enten el govern d’Espanya per democràcia.  I la democràcia a Europa no es compra ni amb diners, ni amb favors. I abandonar una cambra per no votar és un burla. Les mirades dels que abandonaven era tot un poema. El poema d’una derrota anunciada. Les paraules diuen el que diuen però les mirades són sovint el boomerang. Al costat del Govern de Catalunya, al costat dels partits PDCAT i CUP i amb la força de la veu del poble català. Camina segur cap a la independència.