L’article 155 de la Constitució

La primera observació que cal fer davant l’article en qüestió és que forma part d’una societat democràtica i que la filosofia democràtica només s’altera amb la presència de les armes. L’aplicació de l’article 155 és viable quan democràticament s’han esgotat tots els arguments racionals , intel·ligents en base a la filosofia de la democràcia, que és una filosofia basada en la sobirania de la veu del poble. Dissortadament aquesta filosofia no es compleix en l’estat espanyol i el soroll de les espases comencen a imposar-se com ho feren a l’hora de votar la Constitució. Independentment que la nació catalana sigui un estat de dret o no a Europa per la seva  condició de ser Europa en un marc més o menys legal, Espanya, Europa no pot consentir que un estat integrat conculqui la base filosófica de la democrcia. I en relació a Catalunya aquesta incolcució és una realitat amb l’amenaça de la intervenció militar defensada per  generals amb el greuge que ja s’ha desplegat l’exèrcit a Cartalunya amb l’excusa de celebrar maniobres militars. L’evidència d’esclafar Catalunya és tan clara que sembla impossible i d’una ceguesa preocupant que les autoritats europees no se n’adonin i molt més quan l’estat espanyol ha passat olímnpicament d’advertències de la Comunitat Europea. L’article 155 és molt clar però la filosofia de la Constitució encara ho és més. I l’aplicació a Catalunya d’aquest article seria una inconstitucionalitat perquè Catalunya no ha creat cap risc de guerra, només defensa un dret històric amb els arguments propis de la democràcia com són el dabet i la votació. I l’estat passa de la democràcia i imposa la por amb la presència de les armes. Que farà l’exèrcit davant d’un poble desarmat que defensa la seva llibertat en pau, bona armonia i festivament? Obliden els soldats que ells també són persones i els ciutadans que tenen davant també ho són com ells? Quan es porta una arma a les mans es deixa de ser persona i tot si val? Un poble que ha fet front al terrorisme s’ha de veure amenaçat amb les mateixes armes dels terroristes? Per què aquesta és la contradicció, tant uns com altres acaben solucionant els conflictes a trets. I amb milers anys d’història no s’ha trobat la solució i sembla llunyana al segle XXI. Catalunya, amenaçada amb incompliments de la llei i amb les armes, però Catalunya no ha de perdre la calma. La intel·ligència ha de ser la seva arma al servei de la democràcia, l’amor a la pau, la seva llei bàsica i fonamental i els drets de la persona, el seu principi bàsic de la convivència. El fum dels trets s’esvaieix amb el temps, la manipulació de la llei es converteix en boomerang, però la veritat i l’amor al servei de la intel·ligència i del cor porten a la victòria. Els catalans estimen i pensen, el cor i la intel·ligència són les seves armes. Una batalla pot suposar, però la guerra es guanya.