La democràcia és global, no partidista

La democràcia és un model de convivència pensat per a tota la humanitat. És veritat que el procès democratitzador és lent però el fet de ser lent no justifica que cap país practiqui una democràcia vàlida per a uns i no per a altres. Dissortadament el concepte democràcia en mans de manipuladors, el desvirtuaran intentant  que la veradera sigui la seva. Una llei d’un estat concret no pot tenir unes lleis que en el seu estat les presenta com a democràtiques i que en altres no són admeses com a tals. Parlant de  casa nostra alló que és  democràtic a Catalunya també ho ha de ser Espanya. I el problema es fomenta en la diferència de filosofia. La filosofia de la democràcia és universal i a mesura que el procès de convivència de la humanitat ha avançat millorant, l’esperança d’una democràcia mundial esdevé més creïble. Però en l’avenç d’aquest concepte s’han de superar molts obstacles de la història que van des de la política de la divinització del poder a la de l’esclavatge dels ciutadans. De tics d’egoïsmes divins en els poders democràtics del segle XXI en corren arreu, fins en els països considerats més demòcrates i de patiments d’esclavatge se’n troben arreu, no hi ha estat democràtic que no en practiqui. Certament la globatlitat democrática  de tota la humanitat encara és un somni. Només cal observar els comportaments autoritaris dels governs tinguts per modèlics i alguns que s’ho pensen peró no ho han estat mai. I em refereixo concretament a Espanya. Un govern que no s’adapta a la identitat dels diferents pobles del seu estat no és democràtic, ni res que s’hi assembli. Senzillament és una dictadura que de la llei en fa un poder absolut i de la llei natural una peça de museu. Si Espanya fos veritablement una democràcia, el seu govern seria respectuós amb les diferències i dialogaria no insultaria com fa el govern del PP en relació a Catalunya. Quan la defensa en contra es fonamenta en afirmar que és una il·legalitat significa que el govern no té capacitat de diàleg i és incapaç d’argumentar a favor seu d’una manera intel·ligent i racional respectant el seu fonament passional. Negar-se a dialogar amb els conciutadans que pensen diferent amb idees fins i tot contràries a la llei és no tenir ni idea de la  democràcia perquè la ignorància és el fonament del seu discurs. I aquesta situació es viu a ple segle XXI a l’estat espanyol i no només amb Catalunya sinò amb altres indrets que la veu del poble està esclavitzada. Estem molt lluny encara de la democràcia global en la que les diferències són motiu de diàleg i argumentació de progès a tots nivells, promovent  el respecte a la persona.