El diumenge, 1 d’octubre, el dret a vot ningú ens el pot prohibir perquè és perfectament
constitucional. En el preàmbul s’hi llegeix:”Protegir tots els espanyols i els
pobles d’Espanya en l’exercici dels seus drets…” I alló que ha fet l’estat i la
judicatura espanyoles és sembrar la por perquè no es demostri la seva
inconstitucionalitat. I aquest dret de vot, l’article 14, el referma:”Els
espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació
per raó de naixença, raça, sexe, religió, OPINIÓ o qualsevol altre condició o
circumstància personal o social”. Amb aquest article a la mà que és d’obligat
compliment, el Govern i la Justícia espanyoles ham fet una clara demostració de
la seva feblesa democràtica i de la seva continuitat en la filosofia del règim
franquista. Però la manipulació de la democràcia s’agreuja si llegim l’article
19 de la Declaració Universal dels Drets Humans: “Tots tenim dret a la llibertat
d’opinió i d’expressió. Tenim dret a intercanviar idees amb les persones
d’altres paísos sense que les fronteres ens ho impedeixin”. La política del PP
fins el dia d’avui ha estat una demostració d’incompetència de política
democràtica passant la responsabilitat a la Justícia i al Tribunal
Constituccional amb el resultat d’un major descrèdit d’Espanya com s’ha
demostrat en la visita a Trumb que no ha assolit alló que Rajoy volia, tot el
contrari. La Declaració dels Drets
Humans encara és més explítica en el seu artricle 30:”Cap estat, cap grup, cap
ésser humà pot utilizar cap principi d’aquesta Declaració per suprimir els
drets i les llibertats que s’hi proclamen”. L’Estat i la Judicatura no han
prohibit votar, han afirmat que no es votaria, només han fet afirmacions
d’il·legalitat quan saben que no són certes, no han aportat cap argument
racional intel·ligent i només han sembrat la
por amb les actuacions de la policia i la guàrdia civil i han procurat
la impopularitat dels Mossos a Catalunya. Han anat tan lluny que ara no saben
com sortir-se’n i fan propostes inconcretes que no porten en lloc. Només els hi
faltava l’estiurada d’orelles de la ONU. Sigui quin sigui el resultat de la
votació, el camí cap a la independència s’obrirà definitivament. Per què la
votació serà prou clara i contundent o per què l’estat espanyol ha atemorit la
llibertat d’expressió. I en aquest camí és molt significativa la manifestació
estudiantil perquè quan es manifesta sempre segueixen endavant les propostes
que defensen. Contemplat el procès des d’una mirada de llibertat i amiga,
l’actuació de l’estat espanyol no mereix, dissortadament, cap altra
consideració que seure en els bancs de la justícia internacional. Catalunya
serà lliure i no odiarà a Espanya. Ni Espanya, ni Catalunya són depositàries de la veritat absoluta, només ho
són de la seva própia veritat, que és la base de la convivència i el deure de
la política és fer possible aquesta convivència en pau. Els pobles en són els
factors i tots han de ser respectats i cap de sotmès. Estat espanyol, la
votació de Catalunya, el diumenge 1 d’octubre serà un clam festiu de llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada