Quan el cor deixa enrere la ment, les ensopegades són
inevitables, però quan el cor ha encés el desig amb constància i entusiasme, la
ment hi aporta el seu treball demostrant la veritat del desig i el per què cal
convertir-lo en realitat. El cor de Catalunya ha fet el seu treball, la ment no
s’ha quedat enrere i, a la vegada, ha refermat les seves idees amb aportacions
de personalitats estrangeres especialistes en lleis. I alló que és més reconfortant
està en el fet que la Constitució espanyola no és contrària al dret a decidir i
la legislació europea el declara un dret natural que prima la voluntat dels
pobles per damunt de les lleis. I aixó ho confirma la sentència de l’any 2010
del Triubunal Internacional de la Haia. Que votar el referéndum no és
anticonstitucional ho confirma l’article 149 de la constitució quan referint-se
a les competències exclussives de l’estat diu:” autorització per a la convocatòria
de consultes populars per via de referèndum”. La llibertat de pensament no la
pot prohibir cap llei i per altra banda la mateixa Constitució reconeix la
sobirania de tots els ciutadans respectant la seva ideologia. Democràticament
una defensa de la independència d’un poble amb identitat, com ho és Catalunya,
és lícit i refermat pels tractats signats per Espanya. Constitucionalment
davant d’un conflicte alló que no es pot fer és dir, que la Constitució ho
prohibeix i per més contradicció dir que ell no ho vol. La Constitució hi és
per solucionar problemes, no per crear-ne i amb tots els respectes el Govern
Espanyol està creant un greu problema democràtic a nivel internacional. Que no
vulgui la separació, ningú li nega el dret, però el mateix tenen els que la
volen. Solució constitucional, votar. Un vot democràtic pot dir, sí o no, i
alló que decideixi la majoria és llei. El camí, organitzar el referéndum, fer
una campanya intel·ligent racional i democràtica a favor del sí o del no, i la
ciutadania que voti. Han de votar tots els
espanyols? No. En relació amb l’estatut de cada autonomia només voten
els ciutadans de la corresponent autonomia. El problema és de Catalunya amb
Espanya per tant només han de votar els catalans. Negar-se a votar amb l’excusa
de que segons ells no és legal, només té un nom, por de perdre. I aquesta por
és tan manifesta que més d’un pensador espanyol i estranger afirmen que el
procès cap a la independència de Catalunya és irreversible. Quan els arguments
es recolzen en la por i l’amenaça, com fa el govern espanyol, no té altre
sentit que es tracta una feblesa impotent. I és trist. La raó bàsica és molt
trista, Espanya econòmicament està en situación de fallida i sense Catalunya no
se’n pot sortir. Ells i Europa ho saben i aquest argument favorable a Catalunya
el va generar l’actual govern de l’estat espanyol. I és tan vergonyosa la impotència
que gosen amenaçar amb les pensions dels jubilats, quan saben perfectament que
les pensions dels catalans independinçats, Espanya té l’obligació de pagar-les.
Una proba més de la incoherència d’una política que navega a la deriva. No cal
que hi afegim la veritat bilionària del deute de l’estat. Les onades del mar de
la història d’Espanya són de tempesta i encrespades. El dia 1 d’octubre, jo
votarè SI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada