Rajoy ha perdut la guerra i amb ella Catalunya i Espanya

 El dia 1 d’octubre serà clau. La voluntat de votar hi és i es manifestarà, però l’us il·legal de les forces, suposadament d’ordre, ho pot impedir. Alló que no poden, ni podran és fer callar la voluntat i el moviment popular. I segur que hi serà, per què Europa obri els ulls. És una contradicció que les forces armades sortides del poble actuin contra el poble.La crida del President del Govern Espanyol als catalans i als seus governants fou una declaració d’impotència política i un intent de salvar la seva situació de privilegi, que no és mereix. La situació actual  l’ha creada ell amb el seu famós No i amb els seus comportaments contra Catalunya. És un miracle i un exemple al món que Catalunya tingui la personalitat humana, social, cívica, política, económica, cultural i també religiosa, malgrat es digui que és la més negativa d’Espanya (que no m’ho crec) fent acte de presència al món contradint a les calumnies dels qui l’ataquen. I aquest miracle i exemple és la repetició de la guerra dels clavells de Portugal, que en el seu dia s’havia separat d’Espanya. El procès continúa i la història no s’atura. Poden donar-se batalles perdudes que semblin donar ales als contraris peró amb una o dues batalles no es guanya una guerra. Malgrat tot el que succeixi el dia 1 d’octubre, em dóna la senació que la roda de premsa del President fou la signatura de la guerra perduda. Peró, ull, la perderà el govern i encara que sembli inversemblant la guanyaran Catalunya i Espanya perquè ambdues trobaran el seu veritable espai a Europa i al Món. Malgrat les paraules del President, ni Europa, ni Espanya abandonen Catalunya a la seva sort. I concretament a Espanya, ahir, 20 de setembre de 2017, força ciutats i capitals espanyoles es manifestaren a favor de Catalunya, començant per Madrid. La relació que vaig llegir superaven les vint celebrades a València, Andalusia, Euskadi, Galizia, Aragó, Extremadura i Castella. Catalunya no està sola. Qui cada dia està i estarà més sol, fins sentir-se apartat, és el PP.És una afirmació agosarada, però amb base. En la història hi ha molts miratges, i el PP s’hi troba molt bé en el seu, però un miratge és el buit i quan s’hi cau no sent surt. Per contrarrestar, tots els pobles de Catalunya és manifestaren contra l’actuació policial i en defensa del seu President i Govern amb presències que sumades superaren de molt els tres milions de persones. Quan estàs pendent d’un miratge veus els teus perseguits dintre, però no hi són. Has cavat la teva fosa política. El dia 1 d’octubre es voti o no es voti la veu de Catalunya eixordarà el món i els ulls d’Europa no miraran igual a l’estat espanyol. Amb la veritat dels pobles no s’hi pot jugar.