Un ADN contra Catalunya

Sembla ser que en la configuració personal de molts espanyols l’ADN contra C atalunya els hi és inherent.I no és d’ara,és molt antic i de variades intensitats, des de posar en ridícul a amenaces de mort. Suposo que els hi és natural perquè l’educació rebuda ha estat incapaç de controlar-ho. I existeix en totes les capes socials, des de les més humils a les més enlairades i tampoc hi falten  les capes religioses, no tant intenses com en la política però Déu n’hi do. Què vull dir, que no s’ha de fer res i deixar que perjudiquin la convivència? Òbviament, que no. És una malaltia psicológica que ha de tenir el seu peculiar tractament. Psiquiatres té el país. Però dóna la impressió que el tractament va per camins contraris com si els malals psicològics fossin els catalans. I aixó és perillós. L’enfrontament i el seu resultat dirà de quina banda estava la salut mental. Personalment no en tinc cap dubte. Encara que a petita escala, tembé he estat víctima d’aquest ADN. Era la dècade dels anys seixanta del segle passat, quan per motius molt personals vaig acceptar assistir a unes exercitacions espirituals del P.Lombardi a La Granja (Segovia). Dues anècdotes. Encara no m’havia secularitzat. Hi assistien sacerdots d’arreu d’Espanya. En l’acte de presentació em demanaren, quan arribar el meu torn, una curta auto-presentació. Com era veritat en mi, entre altres coses, vaig informar de la meva tasca d’entrenador esportiu d’equips escolars. “Risitas” i algunes bromes, que em van molestar. Indicaven alguna cosa, doncs sí, certa enveja de Kubala en el Barça i no en el Madrid. La segona em va fer més mal. A la Granja hi havia un altre sacerdot català i com és normal entre nosaltres dos parlaven català. El darrer dia se’ns apropa un capellà gran no recordo si der Ciudad Real o Guadalajara i ens pregunta si ens havia agradat i si haviem fet propósits d’esmena. I ens engaltà si havien fet el de no parlar més en català. No cal continuar. Vaig pensar si el capellà del poble pensa així què han de pensar els feligresos. En vaig patir més, per exemple en la meva etapa d’estudiant a Albelda de Iregua, em van castigar al bell mig del menjador de braços en creu per haver parlat català amb un altre company català. Si l’esglèsia a la que pertanyia, i malgrat la secularització crec en Déu, te capellans amb aquestes idees, Déu ens agafi confessats. Anècdotes a petita escala, però demostren com es treballa entre la gent senzilla. I aixó en época franquista, no havia arribar encara la democràcia. Va trigar uns anys. I la democràcia, qué demostra? Jo em pensava que actuaria de teràpia per ser més comprensius i solidaris i els fets demostren que el nivell no ha minvat. Només cal escoltar el PP i el PSOE com aprofiten l’atemptat de Barcelona i Cambrils per fer mal a Catalunya i ho fan , és escandalós, en nom de la democràcia tractant de faixistes als catalans. Francament el món al revés. El sentiment català de la major part de la nació catalana és ferm i fort i el desig d’independència ha esdevingut un dret i una ordre. És escandalosa la manipulació maldestre que es fa de la democràcia. És ben veritat que no hi ha pitjor cec, que el qui no vol veure.Sortosament la naturalesa i la història donen sempre la raó al qui té la raó. L’atemptat de Barcelona i Cambrils ha demostrat al món i aixó cou molt als contraris, la qualitat humana i democrática de Catalunya. I que cou ho demostren les paraules de Rajoy quan haguè de donar explicacions al Congrès per la seva implicació al cas Gurtel. Va dir que no hi havia dret de fer-li perdre el temps pel tema de la corrupción quan hi havia altres temes com el procès de Catalunya. Sembla que amb les seves paraules ser corrupte és un dret i un mèrit per poder gobernar i defenbsar el dret a decidir fos un crim. I aixó amb la Constitució als llavis. Quina vergonya. Pobres espanyols si continúen votant el mateix partit. Sr. Rajoy l’ADN contra Catalunya no el pot negar.