Amb la seva resposta, ell mateix es condemna

“No he venido a escuchar frases tabernarias ni titulares tabernarios de ningún medio de comunicación y que no merece recibir ni el último ni más leve de mis desprecios” Excel·lent els suspens que s’ha atorgat, Sr. Aznar. No m’extranya que no li agradin les frases tabernàries pròpies de tabernes on els pescadors celebraven la seva pesca i les excel·lències de la seva cuina. Tarbernària és la cançó EL MEU AVI  del coronel Ortega Monasterio que no es va vendre la seva dignitat al ser empresonat per l’estat espanyol i que la justícia li haguè de tornar la seva dignitat militar, el seu sou i la mateixa graduació i amb un gest que l’honora davant el món, una vegada lliure, abandonà l’exèrcit com ell mateix em va dir, tu i jo hem escollit la llibertat. Sr. Aznar, la meva llibertat fou la secularització. Vos no la cantareu mai aquesta habanera perquè com va dir el General Franco, “es una indignidad que un militar espanyol haya escrito “tuvieron la culpa los americanos”. La seva resposta fa la mateixa mala olor de les seves paraules contra Catalunya. Sr. Aznar, el diputat Gabriel Rufian, és català d’adopció amb la dignitat que molts espanyols voldrien per a ells per la força de les seves paraules, per la veritat de les mateixes que no són fruit de titulars tabernaris, sinó veritats de tabernes de pascadors que treballen pel benestar de la seva gent. La darrera part de la seva resposta mereix una qualificació de matríccula d’honor perque palesa que no mereix el Sr. Rufian el seu menyspreu per una raó, que jo dedueixo, perquè el menys-preu sou vos i no us podeu regalar a ningú més. No he perdut el temps seguint la vostra presència al Congrès, n’he tingut prou amb la  resposta i amb la mirada que desafiava amb ràbia per no dir odi i amb  desconfiança en vos mateix malgrat dir que no us arrepentieu de res. No sigui orgullós, us ho ha recordat el Senyor Rufian lo de la conxorxa sense base per declarar la guerra a l’Iran i quan sabeu molt bé que hi ha un moviment de juristes que portaran la denúncia dels culpables d’aquesta guerra al tribunal internacional. Sr. Aznar, la dignitat no l’atorguen els càrrecs perquè no són honorífics, són càrrecs que necessiten persones dignes i la vostra actitud al costat d’EEUU i de la Graan Bretanya no us l’atorga. No discutirè el vostre dret a defensar-vos, no faltaria més, el teniu tot, però són creïbles els vostres arguments. Com a ciutadà de base i sobirà seguns la Constitució, la meva resposta és no i vos sabeu que no estic sol. Una mica d’humilitat non us aniria gens malament.

Escàndol en l’alta política espanyola

“El neci es pensa que ell tot sol pot decidir,

L’assenyat sap escoltar els consells”  (Poroverbis,XII,13)

És curiós que quan la pell de brau encara estava en la prehistòria, la veu d’un poble avançat ja denunciava precisament aquest escàndol polític. Quin retard més acusador! Francament, valorat des de la gent senzilla que espera viure dignament, haver de patir l’escàndol que s’ha patit per culpa d’uns títols acadèmics, porta no només a perdre’n la credibilitat sinò tambè a la convicció de qui s’ha de fer fora de la política. El debat mantingut al Congrès dels Diputats ha demostrat amb prou claretat, que el presumir de títols universitaris era un argument per valorar la seva dignitat i alló que han aconseguit és palesar la seva indignitat. Un càrrec polític no dóna dignitat, exigeix que la persona ho sigui, i aleshores li atorga  més presència creïble. Francament al convenciment a que he arribat, i perdó per citar noms que en són els protagonistes del escàndol, és que tant  el Sr. Pablo Casado com el Sr. Albert Rivera, no són dignes de la Presidència de l’Estat Espanyol. És molt lamentable el mal que han fet a la Universitat i si és verititat, com els indicis ho fan pensar, que la Universitat Rei Joan Carles és una creació del PP, la indignitat encara és més inadmissible i alló imprescindible és no acceptar estudiants afiliats al partit. La universitat, la del RJC i d’altres si n’hi ha que hagin actuat igual, han de ser exigents i en defensa de la cultura han de posar a ratlla la política. La universitat no pot estar mai governada des de la política i la política té l’obligació de respectar els seus programes i aportar tot el que calgui pel seu manteniment. La política no fa cultura, la universitat ha d’aprofundir en la filosofia de la política perquè el gran públic tingui cada dia més clar com han d’actuar els polítics. Els polítics han de respectar els deures i drets dels ciutadans, conèixer bé com ho han de fer i corregir les seves errades, que no són poques. I el debat del Congrès sobre les tesis n’és una bona demostració i com recollia Salomó, de la saviesa popular en un dels seus proverbis, “l’ensenyament del savi és font de vida, que aparta dels llaços de la mort”. La universitat ha de fer de la política, amb la seva saviesa, una font de vida, no un risc de mort com és en l’actualitat. Mentir sobre la veritat d’uns títols que no existeixen per escudar-hi la seva indignitat, és un argument suficient perquè els ciutadans no els honorin amb el seu vot, perquè l’han perdut l’honorabilitat. Catalunya palesa amb prou força el mal que han fet a la cultura amb greus perjudicis a les escoles per culpa del antidemocràtic 155, castigant un poble que recolza els seus polítics perquè la seva dignitat així ho demana. Espero que l’escàndol viscut en el Congrès dels diputats obri els ulls als espanyols de bé, que són molts, a l’hora de les votacions. Només un càstig alliçonador del poble sobirà pot portar Espanya a una  democràcia creïble i exigir a l’Estat que respecti la seva plurinacionalitat que és la seva riquesa cultural, històrica, cívica i també ho serà l’econòmica. Cal una política de la gent i per a la gent i axó només s’assoleix amb persones dignes que fan brillar les seves idees i els seus treballs. Polítics espanyols teniu clar perquè a Catalunya tè tanta força la independènciaP? Per què els independentistes, malgrat l’oposició de la força armada, saben defensar la seva dignitat com a persones perquè només amb la seva dignitat faran de Catalunya un estat admirat pel món.

L’odi, camp lliure a la política espanyola

La història universal i la espanyola, no trigarà massa temps, manifestarà el seu agraïment als independentistes catalans per haver destapat la caixa del trons de la veritat no creïble de la seva política. Les postures dels partits majoritaris en l’any 2018 són una demostració de com darrera les paraules només hi ha odi. Odi per què han perdut el poder, odi perquè no l’han assolit. L’intercanvi de retrets per una banda PP i C’s i per l’altra PSOE n’és una clara demsotració. Jo pregunto: per ser president d’ un estat és necessari un títol universitari?  Si em diuen, que el de Ciències polítiques, ho acceptarè. Però la polèmica actual es mou entre la credibilitat de la tesi i la veritat que sigui real. I com és normal a la pell de brau, la premsa espanyola,  lluita al  costat dels presumptament  més forts, el PP i de C’s. La responsabilitat d’aquest article és meva i només meva. Si em recolzo en cites d’altres escriptors és perquè avalen la meva opinió, opinió que pot ser fruit de reflexions sobre les meves lectures. Personalment crec més en la veritat de la tesi de Pedro Sànchez, que en els títols del PP i en les paraules de C’s del que ja s’insinúen irregularitats universitàries. Aquests dos estan demostrant egoïsme de poder, odi perquè ha guanyat el contrari i amb la seva actuació estan denigrant la democràcia espanyola. Les opinions enfrontades, provocades per la dreta absolutista per les tesis, les despulles del dictador i el color groc, només tenen una base, odi i egoïsme de poder. I mentre, la democràcia del poble espanyol se’n va en orris. Davant d’aquesta situació segle XXI, Salomó fa més de tres mil anys, ja preveia les possibilitats futures quan en els seus proverbis diu:”un poble mal governat s’enfonsa, molts bons consellers el salven”. Que l’estat espanyol està mal governat, només cal compprovar la realitat i malauradameent els bons consellers no hi són i als que hi són no se’ls deixa parlar. La lluita del color groc és d’una incoherència política absurda. Només cal tenir present, que també ho és de la bandera espanyola. Si el groc és signe de delicte, l’estat espanyol és delictiu, ho diu la seva bandera. Però la gosadia del PP encara és més perversa, quan Garcia Albiol, que passa per ser el gran  avalador de la unitat d’Espanya, no tè vergonya d’afirmar:”Separatistas si hacéis un refrèndum, habrá guerra”, amb l’ evident voluntat que la declarà l’estat espanyol, perquè no és aquesta la voluntat dels separatistes, que diu ell. A partir de la pèrdua del poder Espanya viu un desgavell polític del que només se’n sortirà si s’escolta les veus serenes, no de cap polític, sinó de la gent senzilla que posa en la solidaritat la base de la convivència. I dos estats independents poden ser solidaris i un exemple per a una Europa unida. És llastimós que la solució política es basi en l’insult de la dreta contra un col·lectiu, en el que hi militen ciutadanas de dretes, d’esquerres i independens, que veuen en la independència la verdadera llibertat dels pobles. Espanya i Catalunya no necessiten salvadors de la pàtria, necessiten persones dignes que salvin als pobres de la misèria i als rics de l’egoïsme. Les meves lectures em diuen que aquesta és la corrent cada día més poderosa que s’està estenent per Europa. Només amb ciutadans dignes aconseguirem estats democràtics de veritat i solidaris, perquè els diners estaran al servei dels ciutadans, no dels polítics en el poder.

Sr. Lesmes, és la vostra opinió però no la de tots

En qualitat de President del Consell General del poder Judicial, en l’acte d’inauguració del nou any judicial va manifestar: “La democràcia no existeix sense regles, sense dret, ni pot construir-se sobre puntals que divideixen la societat”. És la seva opinió d’acord amb els seus drets com a persona perquè com a jutge ha de treballar perquè la societat se senti recolzada per la llei. La llei, Sr.Jutge, no fa dignes les persones, ans el contrari és la dignitat de l’èsser humà viscuda qui palesa la bondat de la llei. La llei no és una espasa que imposa deures, és una pedagoga que acompanya de la mà a les persones. Ls vostres paraules estan lluny d’aquesta pedagogia. La primera condició d’una autoritat estatal, i els jutges ho són, és la seva vessant psicológica i pedagógica i amb tots els respectes no puc estar d’acord amb les vostres paraules i amb alguns dels vostres comportaments. Per exigir respecte s’ha de començar per respectar als altres i vos no ho het fet, heu acusat la justíccia de Bèlgica perquè no enten la llei segons la vostra interpretació. Però dissortadament hi ha circumstàncies que us denuncien. Per exemple: quan vàreu rebre la sitació belga del jutge Llarena no en vàreu fer cas, i quan us adonàreu havia passat el temps de reclamació de 10 dies, i ho fèreu 30 dies desprès. Són ells els culpables o vos? Per les xarxes corren notícies que no us són gens favorables, com el fet del nomenament del jutge Llarena per ocupar el càrrec que se li assignà. N’hi ha més de rumors a les xarxes i, com dieu els castellans,”cuando el río suena, agua lleva.” Deixem el cas Llarena que no és prou clar legalment, ni el seu nomenament, ni la seva actuació en relació els presos polítics catalans, i tornem a la seva afirmació. “La democràcia no existeix sense regles, sense dret”, veritat condicionada. Necessita lleis, però les que es dóna la mateixa democràcia i aprobades pel poble sobirà. La llei no és democràcia, és una servidora. La dictadura franquista també tenia les seves lleis, que dissortadament hi ha qui les defensa, i vos els coneixeu prou bé i els hi doneu la mà. “Ni pot construir-se sobre puntals que divideixen la societat”. Em pot dir quins són aquests puntals? La independència personal i col·lectiva és un dret moral i ètic de la humanitat. I aquests drets els viu l’ésser humà. N’estar segur que defensar el dret a la independència de Catalunya és il·legal? Què diu l’article 14 de la Constiutució? Què diu la Declaració Universal dels Drets Humans en la que la Constitució s’hi recolza tal com ella mateixa reconeix? Sr. Lesmes, una pregunta, és legal i constitucional que tots els espanyols hagin de pagar les  despeses de l’advocat belga que defensarà el Sr. Llarena? D’un error individual n’és culpable que el comet i l’error és del Sr.Llarena escudant-se en el seu títol. Sr. Lesmes dissortadament les institucions de l’Estat Espanyol, i la justicia n’és una, s’obliden massa que són servidores de la societat, no servides pels ciutadans. I no li estranyi que la justícia espanyola estigui cada dia més desprestigiada entre els ciutadans que no li tenen confiança sinó també Europa i al món. Sr. Lesmes sóc independentista, amic d’Espanya, no ho puc ser-ho de l’estat, la diada de l’onze de setembre d’enguany ha estat una llum d’esperança que ha il·luminat l’horitzó de la independència, amb la seguretat que els  espanyols verdaderament demòcrates voldràn Catalunya per aliada. Humilment penso que les institucions de l’estat espanyol necessiten amb urgència un reciclatge per reorientar la seva política. Espanya està formada per un conjunt de pobles amb personalitat pròpia que mereixen respecte i no poden governar-se, com a respós el President Pedro Sànchez a la diada, només “amb la llei i el diàleg”, llei i diàleg que l’estat no pot obligar amb el rodet de tots iguals, perquè cada poble d’ Espanya té característiques pròpies que l’ètica humana i la moral individual no poden oblidar, i l’estat les oblida. Una prova, les manifestacions populars de tota la nació hispana. Sr. Lesmes, amb llei, sí, però respectant sempre la democràcia i vos sabeu molt bé que en aquesta característica, dissortadament, Europa està convençuda que Espanya està classificada entre les tres últimes nacions de la Unió. Sr. Lesmes respectem democràticament les lleis i les persones de la pell de brau perqquè els ciutadans que lliurament formen le seves col·lectivitats visquin dignament i solidària.

Sr.Casado per donar lliçons se n’ha de saber

No ha escollit bé l’alumnat i la presentació li ha estat contrària i negativa. No es pot passejar pels carrers amb gest de superioritat quan els ciutadans no el volen. Recordi que el PP a Catalunya és el darrer per nombre de diputats al Parlament Català. I amb accions germanes a la supèrbia és un mal començament per qui vol ser mestre. Sr.Casado entre els companys de passeig hi havia dues persones que no li fan cap honor al seu partit, més aviat l’obliguen a ser senzill i humil i aquesta norma de pedagogia no l’ha complert, possiblement perquè no la coneix. Comença malament anant per mal borràs. Una persona, que és ministre, deu a hisenda quatre milions d’euros, no és bona companyia la presència de la corrupció. Una segona persona que fou president del seu partit a Catalunya, l’ha situat al darrer lloc en el Parlament. Amb aquests avaladors quina serà la seva pedagogia? Però el problema que l’acompanya és més greu encara. La Constitució Espanyola permet als independentistes catalans defensar la seva opinió. Llegeixi l’article 14 com també l’article 1 que reconeix que els independentistes també som sobirans. Sr. Casado es presenta a Catalunya com un salvador quan a Europa el PP està considerat com un dels partits a la cua de la democràcia i per altra banda empra un llenguatge que pedagògicament no pot ser pitjor. I ho és perquè insulta sense analitzar el que diu, ni valorar el sentít de les paraules. Així no es va enlloc i menys quan dintre del seu partit hi ha portat la divisió. A Catalunya, menyspreant el dret a decidir i el dret a la independència, comença amb amenaces:”No hi ha moderació que valgui amb els que volen saltar-se les lleis.” Em fa la impressió que “no hi ha moderació” per part del seu partit perquè comença per no ser-ho de moderat. Per què qui se salta la llei és el seu seu partit manipulant-la. Una de le seves afirmacions diu que “ni Espanya, ni la Constitució i l’estat de dret no són el problema a Catalunya”. Estic d’acord que per Espanya no ho és, hi ha moltes manifestacions d’espanyols que recolzen el dret a decidir, però referent a la Constitució no, perquè es manipula i se li fa dir el que no diu i referent a l’estat de dret, tampoc hi estic d’acord perquè no ho és infectat com està per la corrupció. Si com a nou president del PP desitja tant una convivència en pau, comenci pe investigar les corrupcions que pesen sobre centenars del seu partit imputats, tingui el valor d’investigar els catorze diputats del PP que han mort en estranyes circumstàncies que conviden a pensar el pitjor i alguns s’han suicidat i curiosament tots ells imputats i alguns d’ells moren un dia a bans o molt aprop del judici.. Un mestre que a casa seva no hi ha pau no està acreditat per donar-ne lliçons als seus contraris i molt menys quan té la gosadia d’insultar tractant de minoria sectària als independentistes. Sr. Casado, no rellisqui més, a Catalunya els independentistes són majoria i no són sectaris, perquè si ho fosssin potser vos no ho haurieu pogut dir.Quan ho llegeixo em pregunto, sap el Sr. Casado què significa sectari? Els independentistes catalans són gent de pau i un dels seus arguments rau en la convicció que Espanya necessita la independència de Catalunya perquè els verdaders demòcrates puguin accedir al poder. És el que penso. Sr. Casado en una de les seves brillants afirmacions ha dit que “la meitat dels catalans sobren”. Sap perquè? Perque la seva afirmació es déu a la por que el PP té de perdre protagonisme, no només a Catalunya sinò a Espanya. Anar amb amenaces, quan afirmen que volen portar democràcia, és una demostració d’impotència i d’egoïsme manipulador. I per impresionar continúa:”No ens quedarem mirant com el PSOE complica més el problema recuperant un estatut que es va considerar inconstitucional” i comencen a demanar les condicions objectives per tornar a aplicar el 155

. Sr. Casado l’estatut retallat il·Lgalment pel PP, ho recoeixnet moltes personalitats del món de les lleis, es retallà prevaricant. Totes  paraules que heu pronunciat a Barcelona, no li fan cap bé a Espanya, ni al seu estat. Primerament demostren amb molta claretat que quan una votació no els hi és favorable, la democràcia no és cap obstacle per obrar dictatorialment. El mateix va fer el PP amb les votacions del 21 desembre amb majoria independentista no acceptada i no van tenir cap escrúpol de saltar-se la llei empressonant injustament, empresonament que clama justicia al cel. I per refermar la seva postura dictatorial allarga la mà al rei, quan la casa real té molt per demanar perdó per enriquiment il·legal i responsabilitat en el 27F en l’atac al Congrès, i Casado dirigeix els trets contra els independentistes. Diu: És el símbol de la unitat d’Espanya, un estat democràtic i social per aixó els qui la volen desunir, l’insulten”. Sr. Casado, qui de veritat s’ha retratat heu estat vos. Catalunya no és cap enemiga d’Espanya amb qui sempre ha estat solidària d’una manera especial en el camp de la cultura, que és una de les seves excel·lències, reconeguda per Cervantes, Picasso i  Garcia Lorca. Reconeguda per Europa en el saber fer en la indústria i l’economia. Catalunya, una nació tant o més antiga que Espanya, com ho palesa l’escut de Carles V en el que Espanya no hi figura, sinò Catalunya, Castella i Lleó. Sr. Casado més humilitat, més pedagogia i més credibilitat en les seves paraules. Catalunya, seguint el procès del curs de la història, recuperarà la seva independència. I Espanya   s’hi relacionarà amistosament amb un govern de veritables espanyols.

ÈXITS I FRACASSOS DE LA INTEL·LIGÈNCIA HUMANA

Essent com és l’ésser humà una criatura finita, l’abast de la seva intel·ligència meravella fent pensar, que la seva veritat de ser, obeix a un destí de projecció divina. La llibertat emmarca les seves capacitats, que palesen al seu pas pel temps, la veritat d’un ser ple de possibilitats perquè alló que avui descobreix o inventa demà ho perfecciona i cada dia que passa les seves obres insinúen un desig d’eternitat. Però per altra banda també demostren la realitut de limitacions. Les obres dels humans a la terra estan marcades pels dos extrems. I és precisament aquesta circumstància que avui el treball és un èxit i un temps més enllà esdevé un fracàs. I aquest èxit i aquest fracàs tenen una mateixa intel·ligència. Per exemple a Granollers un temporal arrencà les planxes de ferro d’una teulada. Per què aquesta sí, i la del costat,no? Les dues foren dissenyades per dues intel·ligències diferents. Si era imprevisible el resultat, serà positiu per a un futur? En el món s’estan produint moltes morts humanes per culpa de destruccions d’obres fetes per humans. Per què? Per falta d’intel·ligència? Per un excès de seguretat sense pensar en efectes posteriors? En la construcció d’un edifici no hi ha agents externs previsibles? Serveixen aquets fracassos per una construcció de futur més segura? Però no només en la construcció d’edificis, sinò també de carreteres, ponts, vehicles i passejades per les ciutats i muntanyes? En aquesta dicotomia d’èxit i fracàs s’hi intueix la veritat de mancances humanes. En certa manera és el joc de la vida que dirigeix la llibertat. Però la persona juga un altre paper de responsabilitat en la naturalesa. Un paper sota la corrupció del diner que afecta directament a la dignitat de les persones causant de diferències, que condemnen a la misèria i també a la mort. Però en aquests efectes mortals hi juga un paper capital la intel·ligència d’uns humans que es creuen déus i senyors de la vida i de la mort. I l’èxit i el fracàs també hi juga. L’èxit dels que maten i el fracàs dels que moren sota les bombes. Els desastres naturals poden ser o no previsibles, però els desastres de les guerres són estudiats i buscats. I aquests desastres que afecten als ahumans més humils es fonamenten en l’orgull del poder i en l’incompliment del primer manament natural sobre l’us de la intel·ligència humana, essent el seu objectiu la dignitat de tots i no la indignitat d’uns pocs com és en l’actualitat.

Un desastre d’una tormenta mou la solidaritat dels ciutadans propers als afectats; els desastres del bombardeig d’una guerra mou el capital d’aquells que esperen ser més rics amb la reconstrucció de les cases enderrocades sense tenir present els sense llar per culpa de la guerra. Si furguem molt endins el comportament humà tant en els danys de tormentes com en els de les guerres arribarem sempre a la mateixa conclusió, que la culpa està en la corrupció del diner, per què per guanyar-ne tot si val. Aquesta és una llei en l’actualitat històrica dominant, de tal manera que sense cap mena de vergonya se la qualifica de democràcia. I en aquest espai ens trobem que factors natutals negatius són producte de l’egoïsme del diner i coneixent el risc hi ha estats que es neguen a posar-hi remei. Es tracta del canvi climàtic. La intel·ligència humana  responsable demana buscar solucions, la intel·ligència humana económica respon que primer és el diner. Dissortadament o sortosa, del risc no se n’escaparà ningú.

Existeix la persona inviolable

M’ha cridat l’atenció la votació del Congrès de Diputats que declarà inviolable el rei emèrit per les actuacions dutes a terme durant el seu regnat. Per tenir un coneixement més clar he consultat la Constitució i l’article 56 en el paràgraf 3 diu:”La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Els seus actes seran sempre subjectes a referèndum en la forma establerta en l’article 64, sense la qual no tindran  validesa, llevat del que disposa l’article 65,2”. He consultat el 64 i de la seva lectura n’he sortit desconcertat:”Els actes del rei seran referendats pel president del Govern i, en el seu cas pels ministres competents”.Per ética, moral i humanisme totes les persones, sigui quina sigui la seva posició social són responsables de tots els seus actes i si se’ls pregunta tenen el deure de reconèixer el seu comportament. La primera impressió que m’ha fet el coneixement de la decissió del Congrès i la posterior lectura de la Consitució ha estat que el gènere humà és lliure i per tant responsable dels seus actes. Negar aquesta circumstància m’ha portat a dues lectures que la persona en questió no és un ésser humà o que se li donen honors de déu. I no crec que l’exrei d’Espanya sigui cap de les dues suposicions. Els darrers esdeveninments de la història d’Espanya m’han portat a pensar la facilitat amb que es canvia d’opinió davant d’un fet delictiu segons sigui el seu executor. La responsabilitat dels fets i la dignitat no depenen d’una llei per més orgànica que sigui, sinò de la qualitat humana de qui els fa. I dissortadament a la pell de brau en l’etapa democràtica la convivència està molt deteriorada per culpa de dignitats que són indignitats. Llegia a la premsa unes declaracions d’un traficant de drogues sortit en llibertat desprès de 22 anys de presó que en l’alta societat i en el poder es on s’hi movien els més responsables. I que si feia falta estava disposat a dir noms. Intentant valorar les dues notícies, aquesta i la inviolabilitat d’alts càrrecs continuo pensant que la feblesa del poder democràtic espanyol n’és una greu consequència. Per què un rei, un president, un polític amb poder no se’ls pot jutjar com a un ciutadà de carrer? Dependre en un model democràtic que la responsabilitat del poder està exempta d’investigació és la negació de l’article de la Constitució sobre la sobirania del poble que els hi ha atorgat amb el seu vot el càrrec que ocupen. No entenc aquesta contradicció, com tampoc la base filosòfica d’una monarquia parlamentària. Els partits que van votar immunitat són els mateixos que voten l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, quan possiblement la seva manipulació de la Constitució és un greu delicte d’empressonament i pregonen lliurament que són demòcrates i quan en el Congrès, parla un diputat que no és dels seus abandodnen la cambra perquè són inviolables. I no em feu jugar amb la paraula, perquè aleshores s’arribaria possiblement massa lluny. Personalment la dignitat que admiro d’una persona és la integritat, solidaritat i veritat. La persona que les compleix no necessita càrrecs polítics per ser inviolable, és responsable perquè forma part de la definició de la seva identitat. I dissortadament en el món del poder polític, econòmic, cultural i religiós hi ha massa irresponsables per inviolables legals.