L’odi, camp lliure a la política espanyola

La història universal i la espanyola, no trigarà massa temps, manifestarà el seu agraïment als independentistes catalans per haver destapat la caixa del trons de la veritat no creïble de la seva política. Les postures dels partits majoritaris en l’any 2018 són una demostració de com darrera les paraules només hi ha odi. Odi per què han perdut el poder, odi perquè no l’han assolit. L’intercanvi de retrets per una banda PP i C’s i per l’altra PSOE n’és una clara demsotració. Jo pregunto: per ser president d’ un estat és necessari un títol universitari?  Si em diuen, que el de Ciències polítiques, ho acceptarè. Però la polèmica actual es mou entre la credibilitat de la tesi i la veritat que sigui real. I com és normal a la pell de brau, la premsa espanyola,  lluita al  costat dels presumptament  més forts, el PP i de C’s. La responsabilitat d’aquest article és meva i només meva. Si em recolzo en cites d’altres escriptors és perquè avalen la meva opinió, opinió que pot ser fruit de reflexions sobre les meves lectures. Personalment crec més en la veritat de la tesi de Pedro Sànchez, que en els títols del PP i en les paraules de C’s del que ja s’insinúen irregularitats universitàries. Aquests dos estan demostrant egoïsme de poder, odi perquè ha guanyat el contrari i amb la seva actuació estan denigrant la democràcia espanyola. Les opinions enfrontades, provocades per la dreta absolutista per les tesis, les despulles del dictador i el color groc, només tenen una base, odi i egoïsme de poder. I mentre, la democràcia del poble espanyol se’n va en orris. Davant d’aquesta situació segle XXI, Salomó fa més de tres mil anys, ja preveia les possibilitats futures quan en els seus proverbis diu:”un poble mal governat s’enfonsa, molts bons consellers el salven”. Que l’estat espanyol està mal governat, només cal compprovar la realitat i malauradameent els bons consellers no hi són i als que hi són no se’ls deixa parlar. La lluita del color groc és d’una incoherència política absurda. Només cal tenir present, que també ho és de la bandera espanyola. Si el groc és signe de delicte, l’estat espanyol és delictiu, ho diu la seva bandera. Però la gosadia del PP encara és més perversa, quan Garcia Albiol, que passa per ser el gran  avalador de la unitat d’Espanya, no tè vergonya d’afirmar:”Separatistas si hacéis un refrèndum, habrá guerra”, amb l’ evident voluntat que la declarà l’estat espanyol, perquè no és aquesta la voluntat dels separatistes, que diu ell. A partir de la pèrdua del poder Espanya viu un desgavell polític del que només se’n sortirà si s’escolta les veus serenes, no de cap polític, sinó de la gent senzilla que posa en la solidaritat la base de la convivència. I dos estats independents poden ser solidaris i un exemple per a una Europa unida. És llastimós que la solució política es basi en l’insult de la dreta contra un col·lectiu, en el que hi militen ciutadanas de dretes, d’esquerres i independens, que veuen en la independència la verdadera llibertat dels pobles. Espanya i Catalunya no necessiten salvadors de la pàtria, necessiten persones dignes que salvin als pobres de la misèria i als rics de l’egoïsme. Les meves lectures em diuen que aquesta és la corrent cada día més poderosa que s’està estenent per Europa. Només amb ciutadans dignes aconseguirem estats democràtics de veritat i solidaris, perquè els diners estaran al servei dels ciutadans, no dels polítics en el poder.