La
convivència del meu poble em neguiteja,
sóc un
ciutadà solidari digne?
on sóc a
l’escala de valors?
la llibertat
de ser és un dret o un esclavatge?
No sóc un
ciutadà lliure,
sóc, doncs,
esclau d’una altra convivència?
El que jo
sóc, Espanya em diu que no.
i l’estat em
diu que la meva esclavitud és quimera.
En mig de la
multitud, viurè aillat,
com Bernard
de Claraval,
Serè jo amb
consciència lliure,
serè jo en
l’espai que em fa un esclau.
Serè jo
vivint lliure en mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada