Escàndol en l’alta política espanyola

“El neci es pensa que ell tot sol pot decidir,

L’assenyat sap escoltar els consells”  (Poroverbis,XII,13)

És curiós que quan la pell de brau encara estava en la prehistòria, la veu d’un poble avançat ja denunciava precisament aquest escàndol polític. Quin retard més acusador! Francament, valorat des de la gent senzilla que espera viure dignament, haver de patir l’escàndol que s’ha patit per culpa d’uns títols acadèmics, porta no només a perdre’n la credibilitat sinò tambè a la convicció de qui s’ha de fer fora de la política. El debat mantingut al Congrès dels Diputats ha demostrat amb prou claretat, que el presumir de títols universitaris era un argument per valorar la seva dignitat i alló que han aconseguit és palesar la seva indignitat. Un càrrec polític no dóna dignitat, exigeix que la persona ho sigui, i aleshores li atorga  més presència creïble. Francament al convenciment a que he arribat, i perdó per citar noms que en són els protagonistes del escàndol, és que tant  el Sr. Pablo Casado com el Sr. Albert Rivera, no són dignes de la Presidència de l’Estat Espanyol. És molt lamentable el mal que han fet a la Universitat i si és verititat, com els indicis ho fan pensar, que la Universitat Rei Joan Carles és una creació del PP, la indignitat encara és més inadmissible i alló imprescindible és no acceptar estudiants afiliats al partit. La universitat, la del RJC i d’altres si n’hi ha que hagin actuat igual, han de ser exigents i en defensa de la cultura han de posar a ratlla la política. La universitat no pot estar mai governada des de la política i la política té l’obligació de respectar els seus programes i aportar tot el que calgui pel seu manteniment. La política no fa cultura, la universitat ha d’aprofundir en la filosofia de la política perquè el gran públic tingui cada dia més clar com han d’actuar els polítics. Els polítics han de respectar els deures i drets dels ciutadans, conèixer bé com ho han de fer i corregir les seves errades, que no són poques. I el debat del Congrès sobre les tesis n’és una bona demostració i com recollia Salomó, de la saviesa popular en un dels seus proverbis, “l’ensenyament del savi és font de vida, que aparta dels llaços de la mort”. La universitat ha de fer de la política, amb la seva saviesa, una font de vida, no un risc de mort com és en l’actualitat. Mentir sobre la veritat d’uns títols que no existeixen per escudar-hi la seva indignitat, és un argument suficient perquè els ciutadans no els honorin amb el seu vot, perquè l’han perdut l’honorabilitat. Catalunya palesa amb prou força el mal que han fet a la cultura amb greus perjudicis a les escoles per culpa del antidemocràtic 155, castigant un poble que recolza els seus polítics perquè la seva dignitat així ho demana. Espero que l’escàndol viscut en el Congrès dels diputats obri els ulls als espanyols de bé, que són molts, a l’hora de les votacions. Només un càstig alliçonador del poble sobirà pot portar Espanya a una  democràcia creïble i exigir a l’Estat que respecti la seva plurinacionalitat que és la seva riquesa cultural, històrica, cívica i també ho serà l’econòmica. Cal una política de la gent i per a la gent i axó només s’assoleix amb persones dignes que fan brillar les seves idees i els seus treballs. Polítics espanyols teniu clar perquè a Catalunya tè tanta força la independènciaP? Per què els independentistes, malgrat l’oposició de la força armada, saben defensar la seva dignitat com a persones perquè només amb la seva dignitat faran de Catalunya un estat admirat pel món.