Són delinquents WILLY TOLEDO i VALTÒNIC?

Aquest comentari procurarè escriure’l des de la meva  idea i formació religiosa, inspirant-me en els llibres de la Bíblia de l’Antic  i del Nou Testament. Em fonamento en dos principis: a) el Gènesis ens diu que Déu creà l’home i la dona a imatge seva; b) l’evangeli ens parla de que Jesús morí cricificat per la salvació del món. La meva exposició d’avui es basarà en aquests principis. Per començar tots els homes i dones són fills i filles de Déu. Són germans i germanes. Aquesta idea fonamental palesa un objectiu de projecció divina, objectiu que en el Gènesis s’explica desprès de la desobediència de menjar la poma, afirmant que si per una dona va entrar el mal al món i per una altra dona s’obriran les portes d’un altra paradis no terrenal sinó diví. La raó de la finalitat de l’existència humana, que gaudeix de  lliberatat i per conseqüement pot equivocar-se, i aquest error no li tanca les portes de l’eternitat per què Déu així ho ha programat. Òbviament que la llibertat suposa responsabilitat i la responssabilitat demana arrepentiment pel mal  i reparació. Com assoliran tots els humans aquest objectiu? Se m’escapa a la meva visió humana i em porta a la fe en un Déu totpoderós i en aquella frase de Sant Pau que diu “no tots morirem sinò tots serem transformats”. Aquesta és la meva fe. I en l’evolució de la convivència humana, la barreja de veritat i mentida, la de bo i dolent, la de ric i pobre, la de savi i ignorant, la de creient i no creient planteja un garbuig que dificulta la plenitud de vida de les persones. I en aquesta problemàtica hi ha la separació de poders i de ideologies. Óbviament que no creure en Déu, humanament fa un tomb en la valoració dels actes a nivell només humà. I en aquest nivell només humà fins a on pot arribar la Justícia humana? Una blasfèmia judicialment només de competència divina per què només Déu coneix la futura sentència, que amb tota seguretat serà molt més de fiar que les humanes. Empressonar per blasfem a Willy Toledo  i per denúncia religiosa, ho trobo tant fora de lloc com condecorar la Verge Maria com a salvadora de la pàtria. Déu sap molt bé qui i com s’ha de salvar la pàtria. Com també trobo fora de lloc la condemna de presó contra el raper Valtònic. He entrat a internet per conèixer les dues persones, que com a persones les valoro de coherents, perquè amb la seva consciència humana  poden valorar la política espanyola pels seus resultats i per tant com a ciutadans lliures i sobirannts tenen tot el dret de censura, dret que la Constitució els hi garanteix. Llegim els següents articles. 14: “Els espanyols són iguals davant la llei sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol  altre condició o circumstància personal o social”. Parem  esment  “cap discriminació….religió, opinió…”Les creeences religioses s’han de respectar i també les oipinions i abans de condemnar s’ha de valorar si el delicte és polític i per tant si cau sota la seve jurisdicció. I l’article 15 encara acaba de reblar el clau:” Tothom té dret a la vida  a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants.” En defensa, des de la religió, de Willy Toledo, les diferències no se solucionen amb denúncies i empresonaments, perquè no entra ni en les competències dels denunciants, ni dels jutges, perquè el tema transcendeix a la humanitat. Senzillament estem davant d’una situació de solucions que en un model polítc democtràtic ha de passar per la veu de les persones i si des de la meva fe, Déu respecta les idees dels humans, a nivell humà no pot ser d’altra manera i si cal judici s’hi ha d’arribar havent solucionat tots els obtacles, que també n’hi pot haver de part de la política en el seu exercici de govern. De la mateixa manera que Déu respecta la llibertat de les persones i ha pensat en solucions davant d’un problema, també els humans han de respectar-se mútuament la seva llibertat i abans d’arribar a un judici cal haver valorat la possible culpabilitat de les dues parts perque els càrrecs no immunitzen, la possibilitat d’error hi existeix i coherentment en el seguiment d’un judic pot haver comés errades no nomès l’acusat sinó també els acusadors. No fer-ho per part dels jutges, si com a persones són creients, és delinquí en l’àmbit sobrenatural on haurà de passar comptes per ser una persona jutge que no compleix totes les seves lleis i si sentencia injustament un acusat, religiosament és un transgressor. En un càrrec polític i religiós la persona és responsable de tots els seus actes i la seva consciència li passarà factura si no compleix. L’ésser humà està pendent de tres lleis, la natural, les polítiques i les trascendents, amb la certesa que en les naturals i polítiques justes, els seus fruits també són transcendent.