Manifestació de la policia, feblesa de la democràcia

No negarè jo els drets dels policies a manifestar-se defensant la dignitat de les seves persones. Però hi ha manifestacions que són bàsicament polítiques i alló que defensen són les anomalies del poder. Una manifestació és la manifestació del dret de la sobirania i els policies no són sobirans com a tals, sinò com a persones. I si la manifestació la fan com policies han d’acceptar que les persones sobiranes s’hi poden oposar. La Constitució les empara. La manifestació de policies a Bercelona era un greuge contra Catalunya sense respectar les circumstàncies creades a l’autonomia per una política feble i mancada de democràcia. El govern d’Espanya per dignitat democràtica havia d’haver-la desconvocat. L’estat espanyol està vivint una época desestabilitzada, no pels ciutadans, sinó pels polítics de dretes bàsicament, el PP i C’s i alguns d’esquerres. En una societat en la que es reclama l’urgència del respecte als drets de la gent; és aberrant escoltar les desqualificacions del PP i C’s contra el poder del PSOE, desqualificacions que neguen la qualitat de persones als independentistes quan les imatges i notícies que es van descobrint ens demostren la corrupció dels estaments de l’estat. Lamentable i, a la vegada, inconfesable és el joc brut de polítics  amb els seus títols universitaris important-els-hi més la dignitat del càrrec que la personal; indignant i inadmissible és comprovar com el poder judicial, amb la raó de caducats aparca els insults de jutges contra Catalunya. Amb la Constitució a la mà em pregunto si el poder judicial, essent part implicada, hi té autoritat quan el poble és sobirà? És desil·lusionant quan el poder judicial i polític d’Espanya, actuant contra els seus principis, desautoritza la justìcia belga per donar la raó als polítics catalans exiliats a Bèlgica i carrega l’import de les despesses d’un advocat belga de mig-milio d’euros als ciutadans com si fossin culpables, quan la culpa, si n´hi ha, que penso que sí, és d’un jutge espanyol. Quina credibilitat puc tenir de la justícia espanyola quan el Congrès s’ha negat a investigar els atacs terroristes de Catalunya, negativa que fa pensar en la necessitat d’amagar complicitats. La política espanyola i les seves institucions porten a pensar que només interessa el poder no perquè és un servei a la ciutadania, sino per servir-se de la ciuitadania i una de les maneres és negar-li alló que la Constitució li garanteix, la sobirania, perquè els drets és neguen amb fets més que no pas amb paraules. I el desgavell polític i democràtic de la pell de brau necessita una ciutadania que no tingui por als governants, ni als jutges, ni a la policia i que exigeixi a la justícia internacional, que l’estat espanyol ha d’obeïr, que a Espanya és compleixin la llei de l’estat i la llei d’Europa.