Existeix la persona inviolable

M’ha cridat l’atenció la votació del Congrès de Diputats que declarà inviolable el rei emèrit per les actuacions dutes a terme durant el seu regnat. Per tenir un coneixement més clar he consultat la Constitució i l’article 56 en el paràgraf 3 diu:”La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Els seus actes seran sempre subjectes a referèndum en la forma establerta en l’article 64, sense la qual no tindran  validesa, llevat del que disposa l’article 65,2”. He consultat el 64 i de la seva lectura n’he sortit desconcertat:”Els actes del rei seran referendats pel president del Govern i, en el seu cas pels ministres competents”.Per ética, moral i humanisme totes les persones, sigui quina sigui la seva posició social són responsables de tots els seus actes i si se’ls pregunta tenen el deure de reconèixer el seu comportament. La primera impressió que m’ha fet el coneixement de la decissió del Congrès i la posterior lectura de la Consitució ha estat que el gènere humà és lliure i per tant responsable dels seus actes. Negar aquesta circumstància m’ha portat a dues lectures que la persona en questió no és un ésser humà o que se li donen honors de déu. I no crec que l’exrei d’Espanya sigui cap de les dues suposicions. Els darrers esdeveninments de la història d’Espanya m’han portat a pensar la facilitat amb que es canvia d’opinió davant d’un fet delictiu segons sigui el seu executor. La responsabilitat dels fets i la dignitat no depenen d’una llei per més orgànica que sigui, sinò de la qualitat humana de qui els fa. I dissortadament a la pell de brau en l’etapa democràtica la convivència està molt deteriorada per culpa de dignitats que són indignitats. Llegia a la premsa unes declaracions d’un traficant de drogues sortit en llibertat desprès de 22 anys de presó que en l’alta societat i en el poder es on s’hi movien els més responsables. I que si feia falta estava disposat a dir noms. Intentant valorar les dues notícies, aquesta i la inviolabilitat d’alts càrrecs continuo pensant que la feblesa del poder democràtic espanyol n’és una greu consequència. Per què un rei, un president, un polític amb poder no se’ls pot jutjar com a un ciutadà de carrer? Dependre en un model democràtic que la responsabilitat del poder està exempta d’investigació és la negació de l’article de la Constitució sobre la sobirania del poble que els hi ha atorgat amb el seu vot el càrrec que ocupen. No entenc aquesta contradicció, com tampoc la base filosòfica d’una monarquia parlamentària. Els partits que van votar immunitat són els mateixos que voten l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, quan possiblement la seva manipulació de la Constitució és un greu delicte d’empressonament i pregonen lliurament que són demòcrates i quan en el Congrès, parla un diputat que no és dels seus abandodnen la cambra perquè són inviolables. I no em feu jugar amb la paraula, perquè aleshores s’arribaria possiblement massa lluny. Personalment la dignitat que admiro d’una persona és la integritat, solidaritat i veritat. La persona que les compleix no necessita càrrecs polítics per ser inviolable, és responsable perquè forma part de la definició de la seva identitat. I dissortadament en el món del poder polític, econòmic, cultural i religiós hi ha massa irresponsables per inviolables legals.