ESMENA DE L’ARTICLE PRIMER DE LA CONSTITUCIÓ

Aquest era l’article que Lluis M. Xirinacs presentava esmenant el primer de la Consttitució. Article 1

1.- La Confederació espanyola, formada per aquells Estats que hi pertanyen per voluntat pròpia, reconeix que la sobirania resideix en els diferents pobles que la componen, dels quals emanen els poders de tots els órgans de la Confederació.

2.- Propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic, la llibertat, la justícia, la igualtat, la democràcia i el pluralisme polític i nacional i es constitueix en estat de dret on tots, ciutadans i poders públics, resten subjectes a l’ordenament jurídic.

3.- La forma política és la República democràtica i paramentària.

Aquest articulat desuatoritza totalment el que finalment fou aprobat i que ha estat responsable de moltes manipulacions que el de Xirinacs els hi barrava el pas de sortida. El paràgraf constituia en un Estat social i democràtic de dret. Incomprensible per part del PSOE que es confessa federalista i tenia el vot a les mans per assolir-ho. A continuació els valors que Lluis M. Xirinacs trasllada al paràgraf segon perquè és més important el sobirà que els proposa, com són els ciutadans, no parlant de tot l’estat sinò dels pobles que configuren la Confederació. Un text que hauria evitat molts problemes i barrat el pas a interpretacions egoïstes de partit. I molt important és la declaració, en el paràgraf 3, de República democràtica i parlamentària contra la Monarquia parlamentària, finalment acceptada i orígen de massa diferències poc democràtiques i algunes de nefastes.

A continuació de l’article, Xirinacs hi escriu la motivació que a ell i als seus els va moure: “La forma d’estat és usual que es determini en l’article primer de la Constitució. El model de Confederació sembla el més adaptat a la tradició històrica i a l’actualitat social i cultural dels pobles compresos en l’actual Estat”.

S’anteposa l’afirmació de sobirania a l’afirmació d’Estat de dret perquè el segon emana de la primera.

Es prefereix República a Monarquia únicament per criteri de racionalitat.

En l’explicació que fa del redactat afirma: “La questió de sobirania ha estat anteposada a la de l’estat de dret. La sobirania és quelcom radical i font de tot dret. La sobirania és natural, primària i inmodificable. El dret és artificial, secundari i perfectihble”.

La comparació de les esmenes de Lluis M. Xirinacs m’ha obert força els ulls per adonar-me de com el redactat finalment aprobat era manipulable davant la dificultat que esdevenia el de les  esmenes. De totes maneres les lliçons bàsiques i fonamentals mai envelleixen i sempre, a l’hora de la veritat, esdevenen testimonis racionals de futures acusacions. La situació amb Catalunya no hauria estat conflictiva amb aquest article i amb el preàmbul. La veritat va fent camí i Catalunya hi camina. I estic segur que l’aportació de Lluis M. Xirinacs en serà protagonista.