EL DRET A LA LLIBERTAT ÉS UN DRET NATURAL DE LES PERSONES

La primera pregunta que faria als Senyors Marchena i Llarena seria: vos sou lliure? I penso que no m’ho negarien. I la segona: quina és la base de la llibertat dels pobles? I penso que em dirien la llei. Continuaria preguntant: quina llei? I segurament la resposta seria, la pròpia de cada estat. I les preguntes no s’acaben: qui dóna autoritat a la Constitució i lleis de l’estat? Crec que em dirien la sobirania popular. I arribat a aquest punt començaarien les discordances. I les discordances començarien amb la base de la Constitució. I faria una altra pregunta: esteu segurs que amb l’empressonament dels polítics catalans l’heu complert? I aquí el problema s’agreujaria moltíssim. Ells el dirien que sí i jo els hi diría que no. Ells em dirien que sóc un  analfabet en lleis i la meva resposta seria que tenen raó però de llegir en sé. I tinc molt clar els drets que em donen les lleis mitjançant les quals em volen victimitzar. I a partir d’aquest moment, proccuraria no sulfurar-me i parlar pausadament controlant les paraules i els sentiments però la meva primera afirmació, basada en el dret sense límits d’opinar que em dóna la Constitució sempre que no sigui amb rebelió amb força, seria que a la presò hi ha els innocents i els principals culpable estan al  carrer protegits per la justícia. I no esperaria a que em demanessin de qui es tracta. Srs. meus, per antidemocràtics, per contraris a la Constitució i per manifestacions d’od,i a la presó hi haurien de dormir el Sr. Rajoy, la Sra. Saez de Santamaira i els ministres que ordenaren l’actuació policial a Catalunya contra el procès. Hi ha afirmacions que són més delictives per la forma com es diuen que per alló que es diu, i la Sra. Vice-presidenta n’és una experta, només cal repassar les seves expresions televisades. Les expresions de la Sra. Saez de Santamaria estan emparades per la llibertat d’expresió? Expresar mitjançant un vot no és llibertat d’expresió? El dia 1 d’octubre era il·legal? Per què? I el 21 de desembre era legal? El Sr. Rajoy es va excedir en les seves competències? I encara va fer més, no va acceptar els resultats, empresonà als escollits pel poble i d’aixó se’n diu prevaricar i corre lliure.

Els presos polítics estan empresonats contra la voluntat popular que els escollí amb el vot majoritari. On és la il·legalitat, en la voluntat popular o en l’empressonament per part del govern i la justícia? Veritablement estem vivint una convivència políticament corrupta, escàndol en el món, irrespectuosa amb els tractats internacionals signats per l’estat espanyol i amb actuacions i declaracions demostratives d’una pobresa moral i humana inconcebible en una democràcia. La veritat sempre s’obre camí independentment de les manipulacions amb la que s’intenta canviar-li el color. Però el color groc tan perseguit per la justícia espanyola és color de llibertat, que sortosament el trobem en les dues banderes representatives, l’espanyola i la catalana. Tot un signe d’esperança, a no ser que el PP, C ‘s i VOX intentin canviar l’espanyola per la de la dictadura, que seria una demostració de manipulacio i corrupció ideológica i política. Sóc conscient de les acusacions fortes en les mes paraules, però les faig a consciència emparat en la llei edspanyola i sonbre tot en el missatge de l'evangeli que per a mi és la Constitució de la hunmanitat amb la llei bàsica d'estimar.

CÈL·LULES POLÍTIQUES CANCERÍGENES DE LA HUMANITAT

La greu malaltia que pateix la humanitat no és cap secret, és una realitat estesa i que pateixen fins i tots els estats més rics. I l’estat espanyol no n’és cap excepsió. Les medecines que es recepten són ineficaces i pràcticament encara més provocatives. Els remeis mèdics, els recepten, amb la paraula i l’exemple, les veus populars menystingudes pels responsables de la bondat del model de convivència. Les lleis no són mai receptes adequades. La salut de la convivència ciutadana ho denuncia. I la veu popular sempre hi aporta els remeis imprescindibles. Un exemple l’hem viscut amb la XXVII Marató de TV3, enguany recaptant diners per lluitar contra el càncer, la malaltia causant de més morts. Però el càncer polític que pateix la humanitat en causa moltíssim més car milers d’infants moren diàriament per manca d’aliments. I contra aquest càncer qué fan els polítics que són els metges responsables? Senzillament provocar-ne més amb les guerres. I la política espanyola també n’és culpable. Aquest problema gravíssim ha tingut una resposta claríssima a Catalunya. Una resposta que palesa la mentida d’aquells partits de dretes i ultradreta quan es refereixen a l’adoctrinament que reben els nens i nenes en les escoles catalanes. El món va ser testimoni de com s’adoctrinen amb la intervenció de corals catalanes distribuides en diferents poblacions cantant connjuntament l’Imagine per un món millor en la campanya televisada contra el càncer. Jo em preguntava, on eren els lídres del C’s ahir? No dubto que alguns militants eren voluntaris en les taules telefòniques per rebre les trucades i deixar constància dels diners que cada ciutadà aportava. Una nació que ha recaudat un euro i mig de promig per habitant, i la recapta encara no s’ha tancat, és una nació humanament en plena salut social que només unes cél·lules polítiques cancerígenes volen infectar i fer morir. Ón eren les veus dels responsables polítics del C’s demanant col·laboració per una causa tant humana i tan social per a un món millor? Demano perdó perquè a l'escriure aquest article no n'havia tingut cap proba i una vegada publicat aquest article he visionat dos alts càrrecs per rebre trucades peró la cara que hi feien era una ex`pressió d'hipocresia. Dubto de la seva sinceritat. Van donar exemple contribuint a la causa que una TV3 tant criticada per ells i que els hi dóna veu en els seus programes, va despertar i moure les consciències de milions de ciutadans que la van fer seva i que el criticat president de la Generalitat tinguè cura d’un telèfon escoltant la veu del poble? Les malalties psíquiques i físiques es tracten amb medicaments adequats i efectius, no amb medicaments policials i artcles 155 que el que causen, com ho demostra la realitat, és més malaltia. Quan s’acusa l’altre sense aportar solucions intel·ligentment raonades, no es fa res més que emmetzinar. La Marató de TV3 per a la investigación mèdica és una demostració de la salut d’un poble que aporta solucions reals, com són diners. On són els diners de l’estat per a la investigació sanitària i quines són les lleis que la coordinen? Dissortadament no en conec  cap i malauradament sí en conec que distorcionen. La veu del poble sempre es capdavantera i no escoltar-la és una traició a la història. És veritablement descoratgedor comprovar com la política considera una humiliació escoltar la veu del poble que li corretgeix la plana. I és per aquesta raó que la política encomana malalties cancerígenes socialment. El perquè? Senzillament perquè la democràcia és manipulable.

LA CULTURA ÉS LA VERITAT DELS POBLES

La cultura defineix la imatge dels pobles i, a la vegada, és la defensa de la seva identitat i la cursa imparable del seu procès històric. Quan a un poble se li posen obstacles als drets del seu idioma i es procura afeblir la força de la seva llengua, l’objectiu és massa clar, fa nosa i se’l vol eliminar del mapa. És el genocidi lent que s’està practicant en la pell de brau contra Catalunya. Però aquest genocidi no té la capacitat de defensa davant la ferma convicció de l’exercici de la llibertat. La llibertat és el principi filosòfic que desenvolupa la veritat de la voluntat de ser. I a Catalunya aquesta voluntat és ferma , conscient i davant d’un convenciment el dret a defensar-lo és prioritari fins i tot amb una possible oposició legal, perquè en el transcurs del temps les lleis poden esdevenir absoletes. I quan un  sector important, no cal majoritari, se sent aturat en el seu progrès, té tot el dret, més encara, el deure de denunciar-ho malgrat la llei. Es tracta de nous fruits de la cultura que és el conreu social que cal adaptar als nous temps. I a Europa els nous temps demanen el reconeixement dels pobles, reconeixement que malgrat les lleis alguns estats neguen, perquè alló que vertablement els importa no és el benestar de la gent sinò el diner de les seves arques manipulables per corruptibles. Existeixen arques anticorrupció i aquestes arques són els pobles amb identitat pròpia amb la dissort que massa d’ells estant esclavitzats per la força de les armes dels més poderosos i Catalunya n’és un d’ells. Malgrat la suposada força de l’estat que defensa una doctrina contrària a la veritat histórica, la cultura catalana camina ferma i davant la mirada astorada de la política perquè la seva cultura la converteix en un  esclau pensador i lluitador amb un horitzó del fruits de llibertat. El conreu de la cultura catalana té una projecció internacional innegable amb fruits dels que en gaudeix la humanitat. Alguns fruits poden ser els missatges que arriben arreu defensant i predicant l’exrecici de la verdadera democràcia; altres fruits són els exemples de la defensa dels drets dels pobles i de les persones amb la paraula i fets festius; no falten accions que promouen progresos importants per a tota la humanitat com la marató de TV3 per dotar de diners a la investigació mèdica; en el camp de la policia el gran exemple dels Mossos d’Esquadra contra els atemptats patits a Barcelona; no es pot oblidar l’acceptació mundial de corals populars com la de la Unió de Granollers que amb la seva jovenesa meravella al món; cal reconèixer el gran nombre de cientítics catalans reconeguts per les valuoses aportacions en el camp de la medecina; i estic convençut que políticament la veu del poble Català serà un regenerador de la convivència universal. La veu i els fets positius, amicals, solidaris, i de progrès porten a una convivència mundial que s’enfronta amb el poder d’una política massa estesa controlada pel diner. Amb constància, paciència i convicció els fruits savorosos d’un conreu bo per sacrificat seran la veritat. La història mundial es fonamenta, malgrat l’orgull dels que es creuen amos del món, en la humilitat i persevrància dels conreadors humils, la veu dels pobles. Catalunya no pot desistir del seu procès perquè és una estrella de futur de la pau mundial i en les festes de Nadal és la resonància mundial que s’escolta arreu al marge dels Herodes hipòcrites que fonamenten el seu poder en la mort dels innocents. La història actual de Catalunya n’és el seu reflex.

LA MORT ARGUMENT POLÍTIC

La política espanyola navega a la deriva amb un risc amenaçador d’enfonsament. Tenir el poder no significa tenir les solucions que el vaixell necessita per navegar. Sr. President del Govern d’Espanya, no s’equivoqui. La pau dels diferents pobles que configuren l’estat despanyol no s’assoleix amb les forces armades, més aviat s’arriba a la guerra que les mateixes forces provoquen. La classe política del seu estat Sr. President és una classe política negativa per dogmàtica i uniformadora. Espanya, Sr. President, la configuren un conjunt de pobles amb identitats marcades i aquests pobles tenen uns drets que la política del seu estat no respecta. Confón unió amb unificació i unificar és sembrar la confusió i negar el programa natural del funcionament de l’univers. L’estat espanyol en l’actualitat és la negació de la verdadera democràcia que en la globalitat no es  té en compte les diferències. I les diferències juguen el partit que els hi ha estat assignat i porten a la totalitat la germanor de la unitat. Assolir el cim de les muntanyes més altes és el somni dels bons escaladors. I el cim de la convivència és la pau que presenta sovint dificultats difícils que sense un polítics bons escaladors no es poden solucionar, més aviat es multipliquen els problemes. A la pell de brau, Sr. President s’hi parlen idiomes que només amb el respecte contribueixen a la bona convivència i l’estat no compleix amb el seu deure perquè no és un bon escalador cultural i no parlo només de Catalunya, parlo de Castella, Extremadura, Aragó, València en una paraula de tots els pobles hispans que tenen modalitats linguístiques pròpies i no es respecten perquè l’estat no té idees, ni propostes de respecte. I per aquesta raó es perd la riquesa cultural que una germanor entre elles suposaria per Espanya. Mai en els anys de la seva història la política espanyola ha respectat les diferents modalitats, com tampoc en l’actualitat, malgrat la Constitució reconegui que són un bé cultural. I dissortadament a aquesta manca de voluntat s’hi afegeix la manipulació i amb una pocavergonya d’instints criminals es parla de la mort. I el llenguatge amenaçador no és res més que la hipocresia de la impotència per culpabilitzar a qui té la raó per legitimar al culpable que amb la llei dóna la mà a la mort. La mort és un moment de la vida molt respectuós per el compliment dels seus objectius naturals i ningú està autoritzat a servir-s’en per imposar els seus egoïsmes antisocials. Perquè antisocials són les amenaces del PP, C’s, Vox i d’algun jutge o jutgesa. La mort és la gran manipulada de la història amb les seves guerres, impedint el compliment dels seus objectius d’esdvenir el final d’una etapa de la vida terrenal per donar l’entrada a una altra atemporal. Sr. President de l’Estat Espanyol no li nego el dret de reunir el govern en l’indret de l’estat on cregui convenient però portar-hi policia per salvaguardar el govern de possibles atacs suposats ho considero una ofensa als ciutadans de l’indret on desplaça el govern i amb la presència policial desmesurada, una provocació i una invitació al risc de la mort.I a al mateix temps un greuge a la policia de l’ndret per considerar-la incapaç. Amb perdó, una acció política totalment oposada a la democràcia i una insinuació de por, a la vegada, que de manca de recursos. Davant dels darrers esdeveniments de la política estatal, la ciutadania, no només la catalana, la d’Espanya també, cada dia perderà més la confiança i el crim de llibertat serà més constant i potent. Perquè li agradi o no, Espanya és un conjunt de pobles que configuren un mateix estat i aquest estat no compleix perquè no és democràtic i palesa tots els signes d’incompetent. President de l’estat, escolti la veu de tots els pobles d’Espanya si vol un estat creïble al món de la política univeral. La mort, Sr. President, agermana, no divideix. Divideix qui la manipula. I de manipuladors a l’estat que vos governeu n’hi ha molts.

LA LÍNIA ESLOVENA ACUSA LA HIPOCRESIA

L’anomenat procès català té tant de poder que des de l’estat es fa l’impossible per desprestigiar-lo, pero el procès camina i l’entrevista del President Torra amb el President d’Eslovènia ho confirma. Que a Eslovènia si produissin morts no és culpa del procès que fou democràtic, respectuós amb la llei i quan aquesta no dialogà Eslovènia va declarar unilateralment la indedpendència com era de justícia. Eslovènia tenia el seu exèrcit que es va defensar, com era preceptiu, davant l’atac injust dels servis. La culpa dels morts no fou d’Eslovènia sinó dels seus contraris. La independència no fou mèrit de la guerra sinò del dret del poble. Davant de l’anàlisi eslovè per part de l’estat espanyol no pot fonamentar-se en la guerra perquè Catalunya no té exèrcit sinó que es fonamenta en el risc que té Espanya de ser expulsada de la Unió si ataca militarment Catalunya. Argumentació, provocar acusant perquè Europa es cregui que qui provca és Catalunya. És possible que algun aixelebrat, que n’hi ha arreu, cometi una barbaritat, però també és possible que aquest sigui un  infiltrat per cometre l’acte criminal i acusar al catalans pacífics. I d’aquesta circumstància l’estat espanyol, i principalment PP, C’s i VOX són els principals interessats com ho manifesten les seves acusacions no massa llunyanes, per exemple les del Congrès dels Diputats en el debat sobre Catalunya. Estic convençut que és possible però el culpable s’amagarà sota la capa de la justícia fent creure que és veritat alló que és mentida. És preocupant l’ambient que s’està teixint quan des de Catalunya alló que es defensa és la convivència pacítica. I es preocupant quan amb tota immunitat es permeten accions com inscripcions que provoquen a assessinar els polítics catalans injustament empresonats i s’insulta grollerament també des d’el Congrès dels Diputats com es comprovà no fa massa hores. I és preocupant quan el vocal del CGPJ català escriu un article a la premsa amb el títol: “Qui serà el primer mort a Catalunya?” donant la impressió que serà un jutge o un polític en mans del CDR. Catalunya arribarà a la independència amb les armes de la pau que és amb la paraula, la cultura, la ciència, la poesia, l’esport, la música i també la gastronomia. Amb aquestes armes i la mà estesa, no amb l’exèrcit, la policia i la guàrdia civil. La policia catalana té per objectiu la salvaguarda de la pau, no la guerra. El problema rau en que es manipula el concepte de ser persona. I aixó és greu, i ho és més encara quan la manipulació ve de d’alt. Els estats estant al servei de la gent i la gent és lliure a l’hora de crear noves comunitats o nacions. És la llei natural, que és més llei que les dels humans. Catalunya serà lliure  sense causar morts i si n’hi ha no les provocarà. La història serà el jutge.                    

LA POLÍTICA ENEMIGA DE LA HUMANITAT

La imatge de la humanitat a ple segle XXI és una denúncia dels incompliments de les institucions que han de vetllar per la convivència en pau, com també de la desviació demostrada per sectors de la ciutadania. En el temps de la ciència i la tecnologia, la convivència malalta palesa una manipulació programada de la llibertat. El progrès aportat per la ciència i la tecnologia palesa la capacitat de la humanitat per pensar i el desequilibri social, consequència dels senttiments, reclama els consells de la saviesa. Aquella pràctica que tradueix els avenços en benefici social global. Però aquesta globalitat organitzadora i equilibradora ha estat falsificada perquè s’ha tergiversat el seu significat, entenent-lo en la única direcció del poder de la riquesa. I aquella globalitat que havia de ser modèlica pel benestar de tota la humanitat s’ha convertit en l’egoísme d’una part en perjudici de la majoria. La saviesa en la pràctica de ser lliure ha esdevingut egoïsme esclavitzador. La força creativa de l’ésser humà és indiscutible i ho palesen els èxits assolits en el domini del gran espai com també del mini espai molecular. Per què aquest poder intel·lectual no ha generat una convivència universal amistosa i pacífica? No veig altre resposta que la manipulació egoísta de persones que fan del poder intel·lectual dels pensadors, l’instrument de les desigualtats per esdevenir elles déus que fan i desfant. El repartiment del poder polític en estats palesa en el seu funcionament actual com la divisió és l’instrument manipulador creador del malestar general. No cal anar massa lluny perquè aquesta problemàtica s’està vivint en l’actualitat en l’estat espanyol que egoísticament es creu modèlic. I l’exercici de la política al servei de tots els espanyols s’ha convertit en l’esclavitzador de les diferències que configuren la pell de brau, d’una manera especial, per antidemocrática, contra Catalunya. En el nou mileni Europa no avança, tot el contrari, retrocedeix i en aquest retrocès l’estat espanyol s’hi troba molt còmode fent-se amo i senyor de drets que no li pertoquen. I aquella pau que Europa feia preveure i l’adhesió d’Espanya també, es troba desviada de camí causant greus perjudicis a la ciutadania obviant també l’exercici de la solidaritat com ho palesen les morts en el Mediterrà d’humans que busquen la seva llibertat a la que hi tenen dret i que en nom de la justícia se’ls hi nega. La política ha esdevingut enemiga de la humanitat perquè no està al servei els set mil milions d’habitants actuals per incapacitat i manca de voluntat de diàleg dels poders establerts. Els estats mundials al segle XXI només tenen un objectiu, el diner i amb ell el poder, perque la seva riquesa els hi permet armar-se per dominar i esclavitzar. I és el que fan les grans potències en el mapa mundial i les no tant grans en el seu mapa individual. La política és la gran manipuladora del progrès que les intel·ligències de molts humans fan avançar. Un exemple el tenim en el tracte de l’estat espanyal a Catalunya. I en aquesta circumstància sortosament hi ha una esperança en l’avenç, encara que lent, del poder  de la veu de les persones. Només els ciutadans íntegres i dignes tenen capacitat de fer canviar el món.

ELS 12 ESCONS DE VOX A ANDALUSIA

La naturalesa i la història envien missatges, que a vegades, semblen una benedicció de la veritat convivencial humana. Contraposa situacions contradictòries en un mateix pla. Per què? Senzillament perquè els humans pensin. La facultat de pensar és la garantia de la llibertat amb el dret a equivocar-se. El dret a equivocar-se no significa que l’error pot ser veritat, sinò que és un principi per descobrir la veritat. Cada persona té la seva, però no significa que sigui la veritat de la col·lectivitat, de la humanitat. Al seu coneixement s’hi arriba a través d’un racional anàlisi dels fruits, i els fruits són paraules i fets. No serè jo que dirà que les persones de VOX estiguin equivocades, ho dirà la història i la naturalesa. Tampoc dirè que no tenen dret a defensar les seves idees, seran les seves idees que els ho diran. No els tractarè de feixistes, els seus fets ho determinaran. Respecto la seva llibertat i des d’aquesta premisa comença a vislumbrar-se el seu error perquè no respecten el meu pensament encara que pensin que l’equivocat sóc jo. Que podria ser possible. Peró ens trobem amb una altra circumstància, no respecten la meva llibertat d’equivocar-me quan la història ens dóna exemples que argumenten les meves idees. Les votacions andaluses han despertat un entusiasme que penso fora de mida. És un missatge sí, un missatge que a Andalusia i a Espanya s’interpreta des de dos punts de vista diferents: a) VOX es dispararà en les eleccions generals; b) Susana Diaz dóna la culpa de l’èxit de Vox a Catalunya. No li dic que no, per raons diferents: 1.- ella confessa per no haver-la atacada, 2.- però també pot ser per la seva mala política. I també hi pot haver una tercera, la corrupció de l’estat espanyol. I el missatge què ens deu voler dir? Cura, perquè la doctrina de VOX concorda amb la dels dos partits més culpables de la corrupció de la política espanyola. I la governalibiltat d’Andalusia es fonamenta en l’entesa dels tres de dretes i el compliment del missatge és molt clar. I aquest missatge té un perill, la benedicció dels resultats per partt del bisbe de Còrdova. Però també apunta a la incidència que hi tindrà Catalunya en la seva solució. VOX vol ser important al Parlament català. I aquí començarà la devallada i la lectura del missatge, que no és altra que obrir els ulls dels demòcrates espanyols. VOX pot tenir una altra flamarada a Catalunya però les flamarades són efímeres, com, efímera crec que serà la d’Andalusia. Les veus del carrer comencen a ser prou significatives. El reportatge de la televisió vasca va ser molt sigificatiu de la qualitat democràtica del president de Vox. Penso que és inmpossible la repetició d’un altre Franco, com VOX defensa. Només els hi demano que defensin les seves idees democràticament dialogant racionalment amb tothom i tothom vol dir també amb els seus màxims contraris, com diuen ells, que són els inpendentistes. Jo, independentista, si fos polític, ho faria.