La política espanyola navega a la deriva amb un risc
amenaçador d’enfonsament. Tenir el poder no significa tenir les solucions que
el vaixell necessita per navegar. Sr. President del Govern d’Espanya, no
s’equivoqui. La pau dels diferents pobles que configuren l’estat despanyol no
s’assoleix amb les forces armades, més aviat s’arriba a la guerra que les
mateixes forces provoquen. La classe política del seu estat Sr. President és
una classe política negativa per dogmàtica i uniformadora. Espanya, Sr.
President, la configuren un conjunt de pobles amb identitats marcades i aquests
pobles tenen uns drets que la política del seu estat no respecta. Confón unió
amb unificació i unificar és sembrar la confusió i negar el programa natural del
funcionament de l’univers. L’estat espanyol en l’actualitat és la negació de la
verdadera democràcia que en la globalitat no es té en compte les diferències. I les diferències
juguen el partit que els hi ha estat assignat i porten a la totalitat la germanor
de la unitat. Assolir el cim de les muntanyes més altes és el somni dels bons
escaladors. I el cim de la convivència és la pau que presenta sovint dificultats
difícils que sense un polítics bons escaladors no es poden solucionar, més
aviat es multipliquen els problemes. A la pell de brau, Sr. President s’hi
parlen idiomes que només amb el respecte contribueixen a la bona convivència i
l’estat no compleix amb el seu deure perquè no és un bon escalador cultural i
no parlo només de Catalunya, parlo de Castella, Extremadura, Aragó, València en
una paraula de tots els pobles hispans que tenen modalitats linguístiques
pròpies i no es respecten perquè l’estat no té idees, ni propostes de respecte.
I per aquesta raó es perd la riquesa cultural que una germanor entre elles
suposaria per Espanya. Mai en els anys de la seva història la política
espanyola ha respectat les diferents modalitats, com tampoc en l’actualitat,
malgrat la Constitució reconegui que són un bé cultural. I dissortadament a
aquesta manca de voluntat s’hi afegeix la manipulació i amb una pocavergonya
d’instints criminals es parla de la mort. I el llenguatge amenaçador no és res
més que la hipocresia de la impotència per culpabilitzar a qui té la raó per
legitimar al culpable que amb la llei dóna la mà a la mort. La mort és un
moment de la vida molt respectuós per el compliment dels seus objectius
naturals i ningú està autoritzat a servir-s’en per imposar els seus egoïsmes
antisocials. Perquè antisocials són les amenaces del PP, C’s, Vox i d’algun jutge
o jutgesa. La mort és la gran manipulada de la història amb les seves guerres,
impedint el compliment dels seus objectius d’esdvenir el final d’una etapa de
la vida terrenal per donar l’entrada a una altra atemporal. Sr. President de
l’Estat Espanyol no li nego el dret de reunir el govern en l’indret de l’estat
on cregui convenient però portar-hi policia per salvaguardar el govern de possibles
atacs suposats ho considero una ofensa als ciutadans de l’indret on desplaça el
govern i amb la presència policial desmesurada, una provocació i una invitació
al risc de la mort.I a al mateix temps un greuge a la policia de l’ndret per
considerar-la incapaç. Amb perdó, una acció política totalment oposada a la
democràcia i una insinuació de por, a la vegada, que de manca de recursos.
Davant dels darrers esdeveniments de la política estatal, la ciutadania, no
només la catalana, la d’Espanya també, cada dia perderà més la confiança i el
crim de llibertat serà més constant i potent. Perquè li agradi o no, Espanya és
un conjunt de pobles que configuren un mateix estat i aquest estat no compleix
perquè no és democràtic i palesa tots els signes d’incompetent. President de
l’estat, escolti la veu de tots els pobles d’Espanya si vol un estat creïble al
món de la política univeral. La mort, Sr. President, agermana, no divideix.
Divideix qui la manipula. I de manipuladors a l’estat que vos governeu n’hi ha
molts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada