La celebració nadalenca dóna la impressió que els cants dels
àngels i les ofrenes dels pators són un despertar a l’alegria, però aquest
despertar té un seguiment de contrarietats que desvirtúen la festa i aquella convivència
que s’anunciava de felicitat és derivada en diferències,fins i tot
d’enemistats, odis i morts. Però malgrat aquest desviament, la celebració de la
festa és un reconeixement de
l’assoliment del missatge anunciat, el regne de Déu, que traduit en paraules
humanes, convivència en pau. L’objectiu
del Nadal és la felicitat verdadera de la humanitat en una altra vida que no té
ni temps, ni espai i és infinita.La humanitat accepta aquest objectiu? I aquí
comença el paral·lelisme, que, avui, a casa nostra n’esdevé una còpia en el
procès de la història. Recordem. Josep i Maria es dirigien a Betlem per complir
les escriptures i l’estat avançat d’una futura maternitat feia necessària un
hospitalitat per esdevenir mare. Eren pobres i ningú els hi obrí la porta. Una
cova fou el palau que la humanitat oferí al futur infant, rei salvador. Neix en
la solitud i en la pobresa, solitud i pobresa que esdevinguren el goig d’un
anunciament amb música, cants i llum. El visitaren pastors, gent humil i els
tres mags d’Orient. El rei de judea demana als mags informació per anar a
adorar-lo ell. No era aquesta la seva intenció, com ho demostrà al sentir-se
burlat perquè el Mags reberen informació adequada. Consequència, Josep i Maria
amb l’infantó fugiren a Egipte per salvar la vida del nen. I qué fa Herodes:
matar a tots els nous nats perquè eren un perill pel seu regnat. La mort juga
el seu paper en el devenir de la història. Mort el perseguidor, el matrimoni
retorna a la seva terra i es desenvolupa la infantesa del rei del món. Una
infantesa humil i senzilla. Aquell nen perseguit de mort pel poder polític es
transforma en el predicador del regne de Déu amb un missatge novedòs i amb una
llei més novedosa encara, la llei de l’amor. I aquest rei acaba crucificat pel
poder polític i religiós d’Israel. Però la mort es vençuda amb la seva
ressurrecció. El regne de Déu a la terra esdevé el regne de Déu celestial. I
aquesta història que sembla impossible es viu dos mil anys desprès a casa
nostra, concretament a Catalunya. Catalunya ha esdevingut el missatge d’una
humanitat democràtica humana, de progrès amb l’objectiu d’una convivència en
pau global. I aquest missatge no ha estat acceptat, tot el contrari, els àngels
i pastors que anunciaven la bona nova han estat perseguits, empresonats i
desterrats. Però una vegada la persecució del 155 superada, però no acabada, el
missatge de llum i cançons d’una democràcia lliure en una convivència en pau
continúa viu i anunciat pels perseguits independentistes que no reben cap
seguretat, tot el contrari, canten i treballen amb una amenaça de gestos que
volen semblar amistosos però són un engany. La sentència contra el rei, els
empresonats i fugats, serà condemnatòria, el pas que volen decissiu de la mort
política de Catalunya, però, la història no enganya, darerre els patiment de la
mort, la ressurecció serà l’esclat de la victòria. I els perseguits retornaran
als seus càrrecs de polítics constructors d’una Catalunya en pau i amiga de
tots els pobles del món. Serà la continuitat del cant “pau a la terra als homes
i dones de bona voluntat”. I per a més credibilitat coincideix en la diada del
naixement de Betlem del salvador del món i portador de la “vera pau” com predicava Lluis M. Xirinacs.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada