NADAL, GRAN MISSATGE DE LA HISTÒRIA HUMANA

La celebració nadalenca dóna la impressió que els cants dels àngels i les ofrenes dels pators són un despertar a l’alegria, però aquest despertar té un seguiment de contrarietats que desvirtúen la festa i aquella convivència que s’anunciava de felicitat és derivada en diferències,fins i tot d’enemistats, odis i morts. Però malgrat aquest desviament, la celebració de la festa és un  reconeixement de l’assoliment del missatge anunciat, el regne de Déu, que traduit en paraules humanes,  convivència en pau. L’objectiu del Nadal és la felicitat verdadera de la humanitat en una altra vida que no té ni temps, ni espai i és infinita.La humanitat accepta aquest objectiu? I aquí comença el paral·lelisme, que, avui, a casa nostra n’esdevé una còpia en el procès de la història. Recordem. Josep i Maria es dirigien a Betlem per complir les escriptures i l’estat avançat d’una futura maternitat feia necessària un hospitalitat per esdevenir mare. Eren pobres i ningú els hi obrí la porta. Una cova fou el palau que la humanitat oferí al futur infant, rei salvador. Neix en la solitud i en la pobresa, solitud i pobresa que esdevinguren el goig d’un anunciament amb música, cants i llum. El visitaren pastors, gent humil i els tres mags d’Orient. El rei de judea demana als mags informació per anar a adorar-lo ell. No era aquesta la seva intenció, com ho demostrà al sentir-se burlat perquè el Mags reberen informació adequada. Consequència, Josep i Maria amb l’infantó fugiren a Egipte per salvar la vida del nen. I qué fa Herodes: matar a tots els nous nats perquè eren un perill pel seu regnat. La mort juga el seu paper en el devenir de la història. Mort el perseguidor, el matrimoni retorna a la seva terra i es desenvolupa la infantesa del rei del món. Una infantesa humil i senzilla. Aquell nen perseguit de mort pel poder polític es transforma en el predicador del regne de Déu amb un missatge novedòs i amb una llei més novedosa encara, la llei de l’amor. I aquest rei acaba crucificat pel poder polític i religiós d’Israel. Però la mort es vençuda amb la seva ressurrecció. El regne de Déu a la terra esdevé el regne de Déu celestial. I aquesta història que sembla impossible es viu dos mil anys desprès a casa nostra, concretament a Catalunya. Catalunya ha esdevingut el missatge d’una humanitat democràtica humana, de progrès amb l’objectiu d’una convivència en pau global. I aquest missatge no ha estat acceptat, tot el contrari, els àngels i pastors que anunciaven la bona nova han estat perseguits, empresonats i desterrats. Però una vegada la persecució del 155 superada, però no acabada, el missatge de llum i cançons d’una democràcia lliure en una convivència en pau continúa viu i anunciat pels perseguits independentistes que no reben cap seguretat, tot el contrari, canten i treballen amb una amenaça de gestos que volen semblar amistosos però són un engany. La sentència contra el rei, els empresonats i fugats, serà condemnatòria, el pas que volen decissiu de la mort política de Catalunya, però, la història no enganya, darerre els patiment de la mort, la ressurecció serà l’esclat de la victòria. I els perseguits retornaran als seus càrrecs de polítics constructors d’una Catalunya en pau i amiga de tots els pobles del món. Serà la continuitat del cant “pau a la terra als homes i dones de bona voluntat”. I per a més credibilitat coincideix en la diada del naixement de Betlem del salvador del món i portador de la  “vera pau” com predicava Lluis M. Xirinacs.