Les bones paraules no sempre ho són perquè sovint esdevenen
un embolcall agradable. El no, també es pot presentar com a políticament
correcte. Sr. Sánchez dir que la proposta del President Torra és un monóleg equival
al no del Sr. Rajoy. La seva frase: “la crisi de Catalunya trigarà a
solucionar-se, i cal impulsar espais per construir la confiança per trobar la
solució” és una frase políticament correcte però democràticament enganyosa. I
ho és perquè li he sentit a dir que el diàleg ha de ser sempre “dins la
Constitució i la llei.” I sentint-ho molt, Sr. President, “la crisi catalana”
només té un culpable, l’incompliment de la llei per part de l’estat espanyol. I
la vostra filosofia amb cara de socialisme no es diferencia de l’absolutista de Mariano Rajoy. I no s’’hi diferencia per
una raó legal, de la Constitució només apliqueu les normes sancionadores, no les socials i
humanes que són les reguladores de les sancionadores. Quan PP i PSOE parlen de
legalitat en el problema català dóna la impressió que no han llegit i, molt
menys, assimilat el preàmbol que sintetitza la base filosófica de la
Constitució. I la seva filosofia és molt clara en la doctrina que la llei ha de
complir en relació amb les persones i els pobles. I aquesta filosofia amb el
155 no es compleix, no la complí el Sr. Rajoy i esteu en camí de no complir-la
vos. Per altra banda la Constitució és una normativa humana, fruit del
pensament humà, que per naturalesa és canviant i millorable i garant del progrès
històric. I la política espanyola actual és la negació, més aviat cal parlar de
retrocès. La política, per naturalesa, necessita persones responsables del benestar de la societat i en l’actualitat
la imatge de la convivència espanyola és de malestar de la majoria i benestar
excessiu de la minoria. I aquesta imatge és l’acusació de l’incompliment de la
llei i del domini de la injustícia. Sr. Sànchez si l’oferta del Sr. Torra és un
monòleg es deu sincerament a que vos no voleu dialogar, perquè quan el diàleg
és urgent és perquè surten a la llum noves idees que demanen canvis per progressar
i la Constitució espanyola no és una norma de progrès perquè els polítics
pensen que són déus i que la llei és intocable, quan ells la canvien al seu
albur. D’exemples a la Constitució espanyola n’hi ha i no precisament per
afavorir els ciutadans sinò al poder i per més inri sense l’aprobació del
poble. I quan el poble parla se’l fa callar manipulant la Constitució i si no
n’hi ha prou amb la força de le armes fent intervenir la policia i la guàrdia
civil. Aquesta és la democràcia que es practica a l’estat espanyol. Quan els
efectes són els que pateix actualment Espanya en el marc de la política,
analitzem Catalunya i Andalusia, significa que la llei no està a l’alçada del
moment o que se la manipula egoïsticament. Senyor Sánchez la crisi catalana
només té un culpable l’odi provocat des d’el govern. Hi ha solució? Sí, però la
veritablement democràtica que passa pel diàleg i la confirma un referèndum.
Negar el dret d’una idea és fabricar l’antihistòria i una societat sota el
poder de les armes. La crisi no és Catalunya, la crisi és l’Estat espanyol. La seva política perillosa com un volcà en erupció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada