LA HISTÒRIA DE LA HUMANITAT FRUIT DE LA LLIBERTAT

Era a les darreries dels anys quaranta del segle passat que el sacerdot professor d’història de la meva classe, parlant del comunisme, ens va dir que la seva influència en el procès de la convivència humana seria important i decissiu. Fent una ullada a la imatge de la humanitat setanta anys desprès i a ple segle XXI la profecia del sacerdot s’està complint perquè el comunisme no ha mort i les nacions amb la seva filosofia s’han situat a primara línea del progrès i de la història. Rússia i Xina, dues superpotències que comencen a fer ombra als EEUU d’Amèrica i Europa esdevenen clau en temes polítics i econòmics. Àfrica, el continent més castigat per la política europea i nord-americana, amb la col·laboració de Rússia i Xina està emergent per esdevenir una gran potència. És veritat que la base del poder rau en el potencial de les armes, en particular de les armes nuclears. És l’amenaça mútua d’una guerra mundial que podria esdevenir la desintegració de la terra en un veritable fi del món, d’acord amb les paraules profètiques de l’evangeli. I aquesta possibilitat existeix  perquè cap de les potències vol renunciar al ser ser i estar, la conflagaració mundial es vol evitar, però amb l’amenaça nuclear que no és cap garantia de bona voluntat. El regne de la terra en pau amb projecció eterna té els fonaments socavats per culpa de l’egoïsme i l`’orgull d’uns poders que voloen ser els déus de la humanitat. Però aquests déus són homes que en el seu interior desitgen ser persones però els manca la humilitat necessària per considerar als altres en el seu mateix nivell. I ´aquest orgull humà  en un moment de ràbia pot desencadenar el risc. Putin ho manifestà amb prou claretat, encara que confiant en el temor dels altres. Però quan les conductes depenen de la por, el risc de produir-se la catástrofe continúa real. I el risc de la bomba atómica és la desintegració en cadena, que no és res més que la fi del món. I si no vaig errat la ciéncia confirma aquesta possibilitat. És curiós que el progrès de la ciència dirigida per la política porti al compliment de la profecia evangèlica. La veritat científica i la veritat religiosa es donen la mà i no enganyen. Qui enganya és l’orgull de les persones. I aquest orgull, la vanitat humana l’embolcalla amb el dret a la llibertat, no amb l’exercici de la llibertat intel·ligent i racional, sinò només amb el passional de l’egoïsme. I aquest egoïsme és real. La reacció dels grans poders económicis i polítics del món ideal ho palesa clarament davant el mateix risc vigent del canvi de clima. L’amenaça hi és en l’actualitat i el risc no fa variar l’orgull dels divinitzats deus del diner i de la política. La profecia també diu que els humans que han viscut en una llibertat intel·ligent, racional, humanament digna i solidària modelant la seva imagtge divina gaudiran a la fi del món del regne del cel. La profecia anuncia els dos destins i és la profecia que la ciència en confirma la seva credibilitat. Definitivament l’orgull humà humiliat amb les seves pròpies armes manipulades. Manipular la llibertat és el risc de la humanitat.