La cova de Betlem, missatge univresal del camí de la pau i la
felicitat, continúa sent camí perquè la pau és un desig i la guerra moral o
física és la realitat. Guerra en les idees, guerra en el camp de batalla i
llàgrimes de les víctimes en tots els indrets de la humanitat. Celebrar el
Nadal l’any 2018 és la celebració del desig d’un missatge ignorat, oblidat i
trepitjat perquè el futur d’una altra vida és menystingut i el missatge de
Betlem continúa sent un missatge guardat en el calaix dels records i només
recordat perquè la idea de festa, malgrat el menyspreu, és encara més forta que
la voluntat humana endiosada. I concretament, Catalunya, creient o no creient,
està sent un exemple del indispensable respecte al missatge de la cova de
Betlem si les persones d’arreu volen la pau. És una lluita, la de la Catalunya
independent, imatge del naixement del Salvador del món, que ha encés la llum de
la llibertat i entonat l’himne de la pau a l’estil dels àngels i pastors, la
nit del naixement del Messies. El Messies continúa viu, però ignorat, Catalunya
és viva i amenaçada però el missagtge de les dues coves, la de Betlem i la
catalana no deixa de brillar en el firmament de l’existència i aquesta lluentor
cega els ulls dels autodivinitzats a l’estil d’Herodes. Les foscors imposades
per l’orgull i l’absolutisme generen en el silenci dels callats per l’odi una
força interior, que conscient del seu missatge, va fent camí i encenent petites
fogueres que escampen pel món l’escalfor de la veritat i la justícia que ha de
ser norma en la convivència universal en la globalitat de les diferències
respectades. Personalment tinc fe en la voluntat del meu poble independent que
és des de l’humanisme el reflexe de la fe del misstage de la cova de Betlem. I
estic convençut que, malgrat les passes curtes, es fa camí ferm i segur. És
veritat que les forces contràries donen la impresió que ho tenen tot al seu
favor, però palesen un punt flac molt potent que no és res més que necessiten
la corrupció per imposar-se. I és precisament aquesta circumstància que la gent
senzilla, sentint en la seva pell els mals que genera, s’està rebelant i encara
que lentament avança perquè té al seu favor el procés de la història.
I aquesta
està al costat de Catalunya perquè el seu gran poder no són les armes de la
guerra, sinò les armes de la pau, que fabrica la cultura. I la cultura és
globalisme en la llibertat. La llibertat és aquella qualitat que pot
equivocar-se però que de l’error pot arribar a la veritat amb la seva capacitat
de raonar que li dóna la intel·ligència. I la gent senzilla i humil és sàvia.
La saviesa és la capacitat d’ordenar la vida d’acord amb les possibilitats que
es tenen a l’abast amb la capacitat d’escollir alló que és millor en l’us de la
llibertat. El missatge de Betlem gaudeix del poder d’eternitat perquè es troba
en les entranyes dels desitjos humans. I els desitjos són el punt d’arrencada
del coneixement i del treball de la saviesa. I és aquesta força la que
m’asegura que la independència de Catalunya serà un fet i el seu exemple una
aportació de pau a tota la humanitat. És senzillament el missatge del Nadal. No
tothom ho veu igual. Jo ho veig així intuint que el seu desig està en el cor de
totes les persones indistintament de com es manifesten. Nadal objectiu sublim
de tota la humanitat. La llum la projecta una cova, la humilitat i la
senzillesa que és la força de la germanor en la convivència.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada