VAGA DE DIGNITAT I LLIÇÓ POLÍTICA

Sancionar a l’empara de la llei no sempre esdevé justícia i massa sovint la història denuncia manipulacions. L’aplicació a Catalunya de l’article 155 ha palesat amb prou evidència la càrrega d’odi de comportava i la incapacitat política per donar protagonisme a la paraula. Amb el 155 es va perjudicar a tots els catalans, demòcrates i no demòcrates que van patir i encara pateixen en la seva pell les mancances de dignitat per a una subsistència en pau. La vaga de fam indefinida de Jordi Turull i Jordi Sànchez esdevindrà una punyalada a les mentides, arguments del seu empresonament. Jordi Turull i Jordi Sànchez, dos polítics empresonats injustament per estar al costat dels seus conciutadans estan donant una lliçó del que ha de ser un polític davant els drets de la seva gent, perquè sancionant-los a ells, s’ha sancionat als catalans en l’exercici dels seus drets i deures. L’exemple que trameten al món es aquell que Crist va donar morint a la creu perquè la manifestació més gran d’amor és arriscar la vida per la dignitat i la pau dels humans. Però la vaga de fam dels dos Jordis esdevé també una denúncia davant l’incompliment constitucional del govern espanyol. I que em perdoni el President Sànchez que va afirmar des de l’Argentina que aquesta vaga no tenia cap fonament. I tant que n’hi ha d’arguments, perquè ell també n’és culpable de fets i de paraules. Patir i morir no és sempre una indignitat. Pot semblar-ho per les formes externes però el valor de l’acció neix de les internes. Amb la seva vaga demostren la qualitat humana que els hi dona coratge, la solidaritat social que sublima la seva dignitat, la veritat de la vida que no té por de plantar cara a la llei quan no té arguments que la recolzin. Les lleis polítiques depenen de la realitat del moment i quan la realitat del moment perjudica la convivència, les lleis no compleixen el seu deure de fer justicia i defensen l’egoïsme de minories. No m’agrada que s’hagi d’arribar a accions com les vagues però aplaudeixo a Jordi Turull i a Jordi Sànchez perquè arriscant la seva vida pacíficament denuncien la injustícia. Amb la Constitució a la mà i amb les proves que es van descobrint en relació amb el comportament de la policia i del govern en la defensa dels seus drets que feien els catalans el dia 1 d’octubre de 2017 es demostrarà la gran injustícia legal i històrica comesa contra un poble que defensa pacíficament els seus drets sabent els seus polítics arriscar la vida. Arriscant la vida amb una vaga de fam, els dos Jordis compleixen aquella norma evangélica que la millor demostració d’amor és estimar els enemics. Perquè darrera d’aquesta acció estic convençut que la política i la justícia espanyoles hauran de fer un acte de contrició, demanar a tota la societat, no només a la catalana, perdó i reparar els mals causats amb una política democràticament molt pobre. La resposta democràtica dels catalans davant la injustícia comesa contra els seus governants em recorda aquell cant dels àngels en el portal de Belèn, pau als homes de bona voluntat. Jordi Turull, Jordi Sànchez i companys empressonts, esteu demostrant que sou uns grans i dignes líders d’una, no llunyana, Catalunya independent.