LA CULTURA ÉS LA VERITAT DELS POBLES

La cultura defineix la imatge dels pobles i, a la vegada, és la defensa de la seva identitat i la cursa imparable del seu procès històric. Quan a un poble se li posen obstacles als drets del seu idioma i es procura afeblir la força de la seva llengua, l’objectiu és massa clar, fa nosa i se’l vol eliminar del mapa. És el genocidi lent que s’està practicant en la pell de brau contra Catalunya. Però aquest genocidi no té la capacitat de defensa davant la ferma convicció de l’exercici de la llibertat. La llibertat és el principi filosòfic que desenvolupa la veritat de la voluntat de ser. I a Catalunya aquesta voluntat és ferma , conscient i davant d’un convenciment el dret a defensar-lo és prioritari fins i tot amb una possible oposició legal, perquè en el transcurs del temps les lleis poden esdevenir absoletes. I quan un  sector important, no cal majoritari, se sent aturat en el seu progrès, té tot el dret, més encara, el deure de denunciar-ho malgrat la llei. Es tracta de nous fruits de la cultura que és el conreu social que cal adaptar als nous temps. I a Europa els nous temps demanen el reconeixement dels pobles, reconeixement que malgrat les lleis alguns estats neguen, perquè alló que vertablement els importa no és el benestar de la gent sinò el diner de les seves arques manipulables per corruptibles. Existeixen arques anticorrupció i aquestes arques són els pobles amb identitat pròpia amb la dissort que massa d’ells estant esclavitzats per la força de les armes dels més poderosos i Catalunya n’és un d’ells. Malgrat la suposada força de l’estat que defensa una doctrina contrària a la veritat histórica, la cultura catalana camina ferma i davant la mirada astorada de la política perquè la seva cultura la converteix en un  esclau pensador i lluitador amb un horitzó del fruits de llibertat. El conreu de la cultura catalana té una projecció internacional innegable amb fruits dels que en gaudeix la humanitat. Alguns fruits poden ser els missatges que arriben arreu defensant i predicant l’exrecici de la verdadera democràcia; altres fruits són els exemples de la defensa dels drets dels pobles i de les persones amb la paraula i fets festius; no falten accions que promouen progresos importants per a tota la humanitat com la marató de TV3 per dotar de diners a la investigació mèdica; en el camp de la policia el gran exemple dels Mossos d’Esquadra contra els atemptats patits a Barcelona; no es pot oblidar l’acceptació mundial de corals populars com la de la Unió de Granollers que amb la seva jovenesa meravella al món; cal reconèixer el gran nombre de cientítics catalans reconeguts per les valuoses aportacions en el camp de la medecina; i estic convençut que políticament la veu del poble Català serà un regenerador de la convivència universal. La veu i els fets positius, amicals, solidaris, i de progrès porten a una convivència mundial que s’enfronta amb el poder d’una política massa estesa controlada pel diner. Amb constància, paciència i convicció els fruits savorosos d’un conreu bo per sacrificat seran la veritat. La història mundial es fonamenta, malgrat l’orgull dels que es creuen amos del món, en la humilitat i persevrància dels conreadors humils, la veu dels pobles. Catalunya no pot desistir del seu procès perquè és una estrella de futur de la pau mundial i en les festes de Nadal és la resonància mundial que s’escolta arreu al marge dels Herodes hipòcrites que fonamenten el seu poder en la mort dels innocents. La història actual de Catalunya n’és el seu reflex.