Màrtirs per la llibertat

Quan les famoses persecucions romanes contra els cristians es va fer famosa la frase “la sang dels màrtirs llavor dels cristians” ressó d’aquelles altres de la creu en que Jesús oferí la seva vida per la salvació de la humanitat. En la història del segle XX i del XXI el martiri físic i moral ha estat i és llavor en defensa dels valors humans amb els seus nous màrtirs. Gandhi amb la seva expressió satyagraha, la força de l’anima,feu de la desobediencia civil i la lluita no violenta l’arma més poderosa per enfrentar-se al poder de les armes i defensar els drets de les persones. Lluita pacífica que el va portar a morir assessinat per salvaguardar els poderosos políticament i económica. Louter King, enamorat de la doctrina de Gandhi, endegar la seva campanya per la llibertat i la igualtat dels negres als EEUU d’Amèrica de “la força d’estimar”. I perquè l’amor no plau al diner, fou assessinat. Lluis M. Xirinacs, un mes abans de morir voluntàriament, va escriure aquestes paraules:”ofereixo el do més preuat que és la meva vida poer l’alliberament del meu poble, per l’alliberament de tots els pobles oprimits de la terra, per la natura presonera nostra”. La història sortosament, encara que lentament avança, es troba amb la persecució dels poderosos que defensen que els ciutadans v iuyen per servir-los a ellos i encadenen els seus profetes i líders. Ni ha força de poobles oprimits en el segle XXI, com ho palesen les grans fugides arriscant la vida i morint massa persones en les aigües del Mediterrà. No anem gaire lluny. Per què hi ha presos polítics a Catalunya? Senzillament perquè la veu del poble espanta al poder i la manera de fer-la callar és empressonant als seus defensors malgrat ho fassin complint la Constitució Espanyola que en l’article 15 diu:”Tothom té dret a la vida i a la integritat física o moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmés a tortura ni a penes o gtractaments inhumans o degradants” L’article és prou explícit: “sense cap cas” no hi ha raons que ho permetin; “ningú”, ho pot fer, per tant ni el govern, ni cap de les seves institucions. I perquè? Senzillament perquè primer cal cumplir l’article 9 que en el par+aagraf 2, diu:”Correspon las poders públics de PROMOURE les c ondicions per tal que la llibertat i la igualtat de ,l’individu i dels GRUPS en els quals s´’integra siguin reals i efectives; REMOURE els obstacles que n’impideixin o en dificultin la plenitud i FACILITAR la participación de TOTS els ciutadans en la vida política, económica, cultural i social”. I per què la llum sobre el problema sigui més forta llegim l’article 14:”Els espanyols són iguals davant la llei, SENSE que pugui prevaler CAP discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, OPINIÓ, o QUALSEVOL altra condició o circumstància personal o SOCIAL”.  Aquesta circumstància social pot ser una votació promoguda pels ciutadansm, com ho fou la del 1 d’octubre. Els presos polítics empresonats i exiliats pateixen el martiri de l’incompliment de la Constitució per part de les autoritats polítiques i judicials corresponens. Davant d’aquesta situaciuó la solución ens la va ensenyar Gandhi amb la desobediencia civil i la lluita no violenta. El poble sobirà té dret amb la Constitució a la mà de promoure’ho. El martiri dels ciutadans i dels seus líders empresonats sacrifici de llibertat.