La naturalesa i la història envien missatges, que a vegades,
semblen una benedicció de la veritat convivencial humana. Contraposa situacions
contradictòries en un mateix pla. Per què? Senzillament perquè els humans
pensin. La facultat de pensar és la garantia de la llibertat amb el dret a
equivocar-se. El dret a equivocar-se no significa que l’error pot ser veritat,
sinò que és un principi per descobrir la veritat. Cada persona té la seva, però
no significa que sigui la veritat de la col·lectivitat, de la humanitat. Al seu
coneixement s’hi arriba a través d’un racional anàlisi dels fruits, i els
fruits són paraules i fets. No serè jo que dirà que les persones de VOX
estiguin equivocades, ho dirà la història i la naturalesa. Tampoc dirè que no
tenen dret a defensar les seves idees, seran les seves idees que els ho diran.
No els tractarè de feixistes, els seus fets ho determinaran. Respecto la seva
llibertat i des d’aquesta premisa comença a vislumbrar-se el seu error perquè no
respecten el meu pensament encara que pensin que l’equivocat sóc jo. Que podria
ser possible. Peró ens trobem amb una altra circumstància, no respecten la meva
llibertat d’equivocar-me quan la història ens dóna exemples que argumenten les
meves idees. Les votacions andaluses han despertat un entusiasme que penso fora
de mida. És un missatge sí, un missatge que a Andalusia i a Espanya s’interpreta
des de dos punts de vista diferents: a) VOX es dispararà en les eleccions
generals; b) Susana Diaz dóna la culpa de l’èxit de Vox a Catalunya. No li dic
que no, per raons diferents: 1.- ella confessa per no haver-la atacada, 2.-
però també pot ser per la seva mala política. I també hi pot haver una tercera,
la corrupció de l’estat espanyol. I el missatge què ens deu voler dir? Cura,
perquè la doctrina de VOX concorda amb la dels dos partits més culpables de la
corrupció de la política espanyola. I la governalibiltat d’Andalusia es
fonamenta en l’entesa dels tres de dretes i el compliment del missatge és molt
clar. I aquest missatge té un perill, la benedicció dels resultats per partt
del bisbe de Còrdova. Però també apunta a la incidència que hi tindrà Catalunya
en la seva solució. VOX vol ser important al Parlament català. I aquí començarà
la devallada i la lectura del missatge, que no és altra que obrir els ulls dels
demòcrates espanyols. VOX pot tenir una altra flamarada a Catalunya però les
flamarades són efímeres, com, efímera crec que serà la d’Andalusia. Les veus
del carrer comencen a ser prou significatives. El reportatge de la televisió
vasca va ser molt sigificatiu de la qualitat democràtica del president de Vox.
Penso que és inmpossible la repetició d’un altre Franco, com VOX defensa. Només
els hi demano que defensin les seves idees democràticament dialogant
racionalment amb tothom i tothom vol dir també amb els seus màxims contraris,
com diuen ells, que són els inpendentistes. Jo, independentista, si fos
polític, ho faria.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada