ELS SIGNES DEL TEMPS

Qué és el temps? El procès de la història regulat per les forces de la natura. Oblidar les aportacions naturals en el desenvolupament de la humanitat porta a la negació de les individualitats humanes en el progrès, ignorant quina és la veritat de la llibertat. La llibertat és la facultat humana reguladora de la convivència en les diferents formes i en aquestes formes intervenen directament l’espai i el temps amb els seus missatges. Només una intel·ligència egoísta és capaç en la seva incapacitat d’erigir-se en directora. Una individualitat limitada, interpretadora de la globalitat amb orientacions infinites. Fa més de dos mil anys que Crist va denunciar aquesta incapacitat d’entendre els signes de la història per part de la classe dirigent del seu poble. I aquesta incapacitat continúa viva com ho demostra el mapa polític actual. És un tema que preocupa als pensadors que al llarg de la història han aportat les seves idees i no han estat escoltades encara que sí mal interpretades.

No existeix un diàleg indispensable entre cultura i política, diàleg urgent i necessari com el temps demana, alguns polítics entenen i els més poderosos rebutgen. Però a aquest rebuig cal afegir-ne un altre en el que hi estan implicats la majoria dels poders que dominen la humanitat actual i és el rebuig a escoltar els individus. I en la solució d’aquest problema del dret de les persones i els pobles hi aporten idees la cultura en tots els seus rams, ciència, humanitats, arts, esports i civisme. I en el món del pensament s’hi troben ideòlegs religiosos, polítics, agnóstics, ateus que xoquen amb la impossibilitat d’entaular un seriós diàleg asseguts a la mateixa taula i amb el problema de no ser tinguts en compte per les instituccions polítiques i religioses. I aquesta manca de diàleg en base als diferents missatges porta a una societat dividida, enfrontada i insolidària. I el greuge d’aquesta manca de diàleg rau en la pretenció de la política d’erigir-se en ideòloga global quan és partidista. No sóc cap especialista en història i filosofia però les meves lectures m’han portat a pensar en la necessitat d’escoltar i dialogar sobre temes de caire social. Bertrand Russell, un del grans pensadors del segle XX des d’una mirada agnóstica segons d’ell, dels temes en els seus llibres ens parla de la temàtica global de la societat, essent un dels seus llibres MISTICISME I LLÒGICA molt orientador. EL FUTUR DE LA NATURALESA HUMANA, de JÜRGEN HABERMAS, m’ha alliçonat sobre el moviment ideològic i social actual que tot i no estar d’acord amb alguns punts, és un autor que políticament s’hauria de tenir en compte. L’obra de RAYMOND PANNIKKAR ens dóna una visió molt global de la història i de quins són els seus fonaments tenint en compte la presència del pensament religiós

. Un autor català amb un missagtge profètic del curs de les nacions no hauria de ser oblidat sobre tot per la política estatal espanyola reflexionant sobre la seva tesi de la MATEMÀTICA DE LA HISTÒRIA. I darrerament he llegit un llibre de Cristianisme i Justícia amb un títol aparentment passimista però que en les pàgines interiors analitza el problema des de la individualitat i la col·lectivitat, L’ERA DEL DESÀNIM, UNA LECTURA CREIENT DES DE LA FILOSOFIA I LA TEOLOGIA. Personalment dedueixo que tots els punts de vista culturals són d’una lectura obligada per la senzilla raó que la llibertat humana ho exigeix, si es volen solucions vàlides per a tothom. I en base a aquestes lectures em desespera la política de l’estat espanyol que segons el partit en el govern la política a seguir és la seva peculiar sense escoltar al altres i molt menys als pensadors, pensadors sortits de la veu dels pobles de la terra, que segons la Constitució l’estat serà respectuós amb tots. Els llibres dels pensadors són missatges també del temps que cal reflexionar per entendre i poder actuar.