“L’home reflexiu s’atura a pensar les coses; l’estranger i
l’orgullós no tenen por de res. No facis res sense haver-hi reflexionat i no
t’hauràs de penedir d’haver-ho fet”.(Llibre de l’Ecclesiàstic).
La política espanyola palesa amb prou claretat la manca de
saviesa perquè els resultats evidencien poca o nul·la reflexió. Hi domina massa
la passió descontrolada. I les darreres eleccions andaluses ho demostren i exigeixen per part dels partits polítics i
també de la ciutadania una verdadera reflexió per qué a la vegada són un
missatge a les autonomies de l’estat espanyol. La maduresa d’una ciutadania la
fa evident la saviesa amb que mesura les paraules i les accions. Dissortadament
en el món de la política quan es vol consultar a la ciutadania, la reflexió no
és raonar sinò apasionar.Els arguments són promeses que a l’hora de la veritat
resulten paraules buides. Els resultats andalusos conviden molt a una profunda
reflexió. Per començar dels ciutadans amb dret a vot, només l’han exercit el
58’60%, un xic més de la meitat. I aquesta meitat per què no ha votat? Per
indiferència? Per manca d’interès? Per desencís? Per indredulitat en la paraula
política? A l’hora de l’acció aquests ciutadans també tenen dret al respecte a
la seva dignitat. Cap partit té dret a atribuir-se’ls, com algun ens hi té
acostumats. Parem esment en els resultats. Cinc són els partits amb
representació parlamentària: PSOE 33
diputst; ADELANTE ANDALUCIA 17 diputats; PP 26 diputats; C’s 21 diputats; VOX
12 diputats. Els partits d’esquerres sumen 50 diputats i els de drets 59. El
bloc de dretes, en suma 47, perquè com es diu públicament VOX és d’ultradreta i
per tant dubtosament democràtic. Éticament pot justificar el PP la formació de
govern amb la presència de VOX? Democràticament, no. Legalment, sí. Una
pregunta al PP, si accepteu la presència d’un partit d’ultradreta fins al punt
de poder-hi pactar, perquè demaneu que es prohibeixi la CUP, que esent
d’esquerres avançades és clarament demócrata. M’agradarà comprovar com a
Andalusia el PP i C’s es comporten i per a més inri com configuren les seves diferències.
El risc de les eleccions andaluses no està en si guanyen les dretes o les
esquerres, està en si hi guanya la democràcia. I sentint-ho molt penso que no
serà aixi. Els arguments emprats pel PP i C’s a Andalusia han palesat l’odi que
respiren contra Catalunya. Són els fets, la veritat que fa creïbles les
paraules. La campanya m’ha demostrat una manca, massa visible, de respecte a
les persones. PP, C’s i VOX, jo sóc independentista, amic d’Espanya i dels
espanyols, llegeixo la Constitució i l’estudio i ella em diu que tinc tot el
dret de pensar i defensar les meves idees. No sóc enemic de les vostres, sí de
l’odi que es despren de les vostres paraules. On estem? Sincerament Espanya
corre el risc de tornar al franquisme perquè estem en una democràcia molt feble
que ho és de nom, peró no de fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada