La imatge de la humanitat a ple segle XXI és una denúncia
dels incompliments de les institucions que han de vetllar per la convivència en
pau, com també de la desviació demostrada per sectors de la ciutadania. En el temps
de la ciència i la tecnologia, la convivència malalta palesa una manipulació
programada de la llibertat. El progrès aportat per la ciència i la tecnologia
palesa la capacitat de la humanitat per pensar i el desequilibri social,
consequència dels senttiments, reclama els consells de la saviesa. Aquella
pràctica que tradueix els avenços en benefici social global. Però aquesta
globalitat organitzadora i equilibradora ha estat falsificada perquè s’ha
tergiversat el seu significat, entenent-lo en la única direcció del poder de la
riquesa. I aquella globalitat que havia de ser modèlica pel benestar de tota la
humanitat s’ha convertit en l’egoísme d’una part en perjudici de la majoria. La
saviesa en la pràctica de ser lliure ha esdevingut egoïsme esclavitzador. La
força creativa de l’ésser humà és indiscutible i ho palesen els èxits assolits
en el domini del gran espai com també del mini espai molecular. Per què aquest
poder intel·lectual no ha generat una convivència universal amistosa i
pacífica? No veig altre resposta que la manipulació egoísta de persones que fan
del poder intel·lectual dels pensadors, l’instrument de les desigualtats per
esdevenir elles déus que fan i desfant. El repartiment del poder polític en
estats palesa en el seu funcionament actual com la divisió és l’instrument
manipulador creador del malestar general. No cal anar massa lluny perquè
aquesta problemàtica s’està vivint en l’actualitat en l’estat espanyol que
egoísticament es creu modèlic. I l’exercici de la política al servei de tots
els espanyols s’ha convertit en l’esclavitzador de les diferències que
configuren la pell de brau, d’una manera especial, per antidemocrática, contra
Catalunya. En el nou mileni Europa no avança, tot el contrari, retrocedeix i en
aquest retrocès l’estat espanyol s’hi troba molt còmode fent-se amo i senyor de
drets que no li pertoquen. I aquella pau que Europa feia preveure i l’adhesió
d’Espanya també, es troba desviada de camí causant greus perjudicis a la
ciutadania obviant també l’exercici de la solidaritat com ho palesen les morts
en el Mediterrà d’humans que busquen la seva llibertat a la que hi tenen dret i
que en nom de la justícia se’ls hi nega. La política ha esdevingut enemiga de
la humanitat perquè no està al servei els set mil milions d’habitants actuals
per incapacitat i manca de voluntat de diàleg dels poders establerts. Els
estats mundials al segle XXI només tenen un objectiu, el diner i amb ell el
poder, perque la seva riquesa els hi permet armar-se per dominar i esclavitzar.
I és el que fan les grans potències en el mapa mundial i les no tant grans en
el seu mapa individual. La política és la gran manipuladora del progrès que les
intel·ligències de molts humans fan avançar. Un exemple el tenim en el tracte
de l’estat espanyal a Catalunya. I en aquesta circumstància sortosament hi ha
una esperança en l’avenç, encara que lent, del poder de la veu de les persones. Només els
ciutadans íntegres i dignes tenen capacitat de fer canviar el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada