EL DARRER DIA DE L’ANY

31 de desembre, el dia dels comiats, que amb una breu distància, li pren el torn al dia de la benviguda. L’anunci del regne de Déu, també a la terra, rep la resposta del regne de la terra amb un llenguatge que hauria de ser universalment humà i d’humanisme en té ben poc. La imatge de la humanitat, el dia, que dóna més importància a la festa que a la reflexió, a casa nostra, i no és una excepció, palesa una imatge global d’un inhumanisme governat per l’odi i les enveges. La guerra continúa sent la llei que imposa la seva voluntat i petits actes humanitaris, que organitza la bona gent, essent una excepció, sembren una petita llum d’esperança en el caminar cap a un món millor. Món millor que s’enfronta a un altre  món en el que el ser bo i millor consisteix en ser cada dia més ric perquè en el món cada dia hi malvisquin més pobres. I aquest món és la contra oferta del poder que proclama la pau en la guerra i la felicitat amb la mort. La imatge global del món el 31 de desembre dd 2018 és una imatge dibuixada per lleis humanes, no només apartades de la llei divina del naixement de Betlem, sinò pervertides per l’egoïsme de voler ser el que és imposible ser. Estem en una etapa de la humamitat que la idea predominant i, que es vol imposar, és la negació de Déu creador i salvador per substituir-lo per un poder divinitzat que avui hi és i demà la mort se l’emporta convertint-lo en cendres. El poder del que és efímer planta cara al poder infinit, que no accepta, i és incapaç d’entendre una filosofia reguladora de l’existència humana en la que la vida i la mort són les reguladores i la garantia de la veritat. Les dues celebracions de cada fin d’any són un missatge d’agermanament del principi i del fi de la vida amb un sentit d’excel·lència que els poders humans responsables polítics i econòmics, reguladors de la via humana, obliden, menystenen per institucionalitzar una convivència en pau impossible perquè l’egoïsme ho capgira tot. La festa del naixement i la festa de la mort, sintetitzades en el Nadal i el Cap d’Any, perden la seva eficàcia perquè s’inverteixen els objectius. La pau, que les celebracions de les festes només en sentit humà pretenen portar felicitat, es veu convertida en guerra falsificant els sentits de les dues paraules vida i mort, principi i fi, regne de Déu a la terra i regne de Déu al cel. La vida i la mort no són germanes i les dues perden la seva identitat incomplint la seva finalitat que no és altra que potenciar les capacitats humanes per ser, fer i estar des de l’inici de l’existència fins a la seva fi que ha de consistir en el començament d’una altra veritat que és infinita i eterna. La imatge de la humanitat al segle XXI no és una imatge de vida digna, ni tampoc de mort digna per què l’egoïsme d’uns pocs que s’han apoderat del poder, basat en els bens naturals per a la subsistència dels humans. Retornar a l’orígen de la història, en el que per programació natural totes les persones eren iguals en drets i deures, és missatge de Nadal i de les celebracions dels fi d’any. I aquest retorn sense l’acceptació del missatge del regne de Déu a la terra i al cel és impossible. El primer pas no és altre que el respecte a la dignitat humana. I aquest respecte, la política del segle XXI no el reconeix. Celebrar les festes sí, però en un  sentit humà de projecció divina.