AMB L’EX-BISBE DE SOLSONA EN EL PENSAMENT

 

Ha explotat una bomba humana que pot fer molt de mal perquè és un missatge de llibertat. El bisbe de Solsona se secularitza i el Papa li accepta la dimissió. Secularitzar-se significa deixar d’exercir de sacerdot o bisbe, però es continua sent sacerdot i bisbe. Qui escriu aquest article és un sacerdot secularitzat però continua sent fidel a l’evangeli i a l’Església sense estar d’acord amb actuacions i paraules de Cardenals i Bisbes. L’ésser humà gaudeix d’una qualitat essencial, la llibertat, sense la qual no s’és persona. I Déu la respecta. Sant Pere, el primer Papa de l’Església fou el primer de patir un greu error. Jesús quan Pere li contestà Tu ets el Messies, el fill de Déu viu, Crist li digué tu ets pedra i sobre aquesta pedra edificaré la meva església. Desprès d’aquesta conversa, un dia Jesús anunciava la seva mort i resurrecció i Pere, apropant-se al Mestre li diu: Déu te’n guard, Senyor! A tu això no et passarà. I Jesús li recrimina el seu error: “Ves-te’n d’aquí Satanàs. Em vols fer caure, perquè no veus les coses de Déu, sinó com els homes.” Pere, malgrat el seu error, va reaccionar i fou confirmat en la promesa de ser el primer Papa. Massa  sovint s’oblida quina és la veritat de l’ésser humà no tenint present la seva dignitat pel sol fet de ser. I aquest oblit és causa de convivències enemistades. I en aquest tema cal recordar que durant els més de dos mil anys des de la seva creació, l’Església ha sobreviscut a les errades dels seus membres, feligresos, sacerdots, bisbes i papes. De la mateixa manera que l’autor d’aquest escrit es pregunta sovint sobre el perquè de la seva trajectòria, també li demana a la religió la raó de l’episcopat i de la seva renúncia a l’ex-bisbe de Solsona. L’important no és l’abandonar sinó el perquè. I la societat en aquest capítol no acostuma a ser coherent amb la seva condició humana. Fa més de cinquanta anys que els responsables de la Parròquia de Sant Esteve de Granollers, que li havien demanat la direcció de la revista COMUNITAT CRISTIANA, l’acusaren de convertir-la en mitjà de doctrina comunista. I la revista deixà de publicar-se. Sense diàleg. I en el fet que ens preocupa, sembla ser que les idees del bisbe Novell no quallaven massa bé amb la doctrina cristiana com fa palès l’organització de la seva nova vida, que si és veritat el que s’afirma d’ell és un atac a la fe. Si el motiu ha estat l’amor, al marge de les condicions que l’acompanyen, l’autor d’aquest article també es pregunta perquè s’obliga el vot de castedat als capellans i no se’ls permet el matrimoni quan en l’evangeli no s’hi llegeix cap contradicció. La pregunta porta a pensar en la dona com responsable del mal, quan Sant Pau diu clarament que l’home en fou el responsable i la bíblia diu clarament que fou la humanitat. El bisbe auxiliar de Barcelona que gestionà la secularització de l’autor d’aquest article a l’acabar la conversa li va aconsellar el matrimoni. La secularització del bisbe Novell planteja la veritat de l’atracció sexual en les relacions humanes, atracció que no és la primera que apareix en la història de l’Església si recordem l’etapa del Papa Borja. La nova vida en parella del bisbe Novell no ha de ser motiu d’escàndol per greu que pugui ser la falta si n´hi ha, sinó de comprensió, de diàleg i de consens. La dona que amb essències riques acariciava el peus de Jesucrist era una dona de la vida, com es diu, i Jesús va defensar la seva acció perquè era una forma d’estimar. La interpretació de l’amor pot ser errònia, és veritat, però de l’error se’n pot sortir o no, depèn de l’exercici de la seva llibertat.

EL MEU CLAM DE LLIBERTAT

 

L’ onze de setembre, la meva festa de llibertat, encara que Catalunya no és lliure. Que vol dir ser lliure? Senzillament viure la veritat de l’existència. I que em demana la meva veritat? Simplement satisfer els meus deures i els meus drets. I un punt molt important, no estic sol i els altres em son necessaris. No ho podré complir sense llibertat, la meva i la dels altres. L’onze de setembre, una festa de llibertat, m’ensenya a viure-la des de l’esclavatge, perquè Catalunya és injustament una esclava de l’Estat Espanyol. Com pot un esclau practicar la llibertat? Sent persona íntegra, encara que l’entorn ho impedeixi. La llibertat està en el meu interior i el seu executor és el pensament. Ningú em por impedir-ho. Dissortadament no totes les persones que viuen a Catalunya pensen en el dret de la llibertat col·lectiva, quan és un dret natural. L’article 15 de la Constitució m’empara: “Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui a ser sotmès a tortura, ni a penes o tractaments inhumans i degradants”. Davant d’aquesta definició pregunto si una victòria democràtica justifica no escoltar el perdedor i no tenir en compte les seves opinions, perquè aquest és comportament de l’estat espanyol envers Catalunya. El meu jo es rebel·la i pensa l’onze de setembre i cada dia defensaré que la meva mare política és Catalunya i que ningú me l’ha pot prendre. El problema de la llibertat dels pobles de la terra reclama una organització política exemplar en la que tots els ciutadans en les seves corresponents col·lectivitats se sentin lliures. Aquest és el missatge de la història que ens porta vers la democràcia. Fa més de vint segles i   aquesta idea es desenvolupà a la Grècia antiga i encara està en procés. I en aquest procés no hi pot faltar la meva veu recordant els meus drets personals i polítics i el deure dels governants de facilitar l’exercici de la llibertat si em volen exigir comptes dels meus actes. L’exercici de la intel·ligència i de la racionalitat és fonamental i indispensable per a la responsabilitat. Si els meus actes il·legals son resultat d’una imposició del poder, la culpa del meus errors serà del poder constituït i davant de la llei ell és el responsable. Per defensar la veritat i la dignitat de les persones, el poder ha d’entendre que el seu deure  és respectar el meu dret de pensament amb llibertat encara que existeixi el risc de l’error. La intel·ligència i la racionalitat en els ciutadans i en els governants tenen per objectiu assegurar la veritat. És possible al segle XXI una democràcia en llibertat? Sincerament penso que encara manca molt de procés, l’horitzó és llunyà però la seva llum és missatge. El sabem llegir?

NECESSITEM MÉS PUIGDEMONTS

 

El seguiment del procés contra Catalunya em demostra cada dia que passa, l’escassa democràcia política de l’Estat Espanyol. Soc independentista convençut i aquesta feblesa m’entristeix  perquè palesa una greu manipulació de la dignitat del catalans. Un català és persona de naixement amb els drets i deures inherents. I el procés contra Catalunya lesiona aquests drets i deures als independentistes i als no independentistes. Confesso que la meva idea política s’emmiralla en l’evangeli amb el convenciment que la religió és factor essencial, al mateix nivell que la política. EL papa Francesc ho raona en l’encíclica Fratelli Tutti amb aquestes paraules. ”Un país que  progressa des del seu original substrat cultural és un tresor per a tota la humanitat”. Aquest substrat cultural es defineix segles abans a Catalunya que a Espanya. Fem una ullada a la filosofia de la Constitució Espanyola i ens en podrem fer una idea. El preàmbul la resumeix en els punts següents:

“Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just”. (En relació amb Catalunya com és la convivència? Amb franquesa, políticament lamentable.)

“Consolidar un estat de dret que asseguri l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular”. (En el procés s’ha respectat la voluntat popular?. Les accions policíaques parlen per elles soles  amb el “a por ellos”)

“Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions”. (El tractament que rep el català és un testimoni del negatiu interès de complir el text. I més encara, a Catalunya no li reconeixen ser un poble).

“Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna”. (Parem esment en la qualitat de vida de milions d’espanyols i ens adonarem del no compliment.)

“Establir una societat democràtica avançada”. (La idea d’Europa és que Espanya figura a la cua de les nacions democràtiques).

“Col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la terra”. ( El compliment no arriba a l’aprovat.)

I en aquest context què hi té a veure Puigdemont. Senzillament, moltíssim. És el polític català més odiat per l’estat espanyol. La persecució patida i que pateix ha engrandit més la seva qualitat de polític. El seu treball en l’exili porta a la   política espanyola de corcoll.. Però hi ha un article en la Constitució que denuncia la injustícia del procés contra Catalunya. Concretament és el paràgraf 2 de l’article 9. Llegim-lo: “Correspon als poders públics de PROMOURE les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de L’INDIVIDU i dels GRUPS en els quals s’integra siguin reals i efectives; REMOURE els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i FACILITAR la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social”. Aquests tres verbs PROMOURE, REMOURE I FACILITAR posen en la corda fluixa el “NO PUEDO I NO QUIERO” fent-lo responsable de la injustícia que pateix Catalunya per un procés que no s’havia constitucionalment d’haver celebrat mai. Què ha de fer Catalunya? Exigir un referèndum democràtic reconegut en els tractats internacionals signats per l’estat espanyol. La democràcia dona la raó al President Puigdemont.

COVID-19, GERMANA O LLADRE

El tractament que rep i l’opinió generalitzada parla d’ella com la gran enemiga. No negaré que la mort ha estat la gran protagonista. I em pregunto, és la culpable? La covid-19 és una pandèmia resposta de la natura a una manipulació del seu programa. I el responsable d’aquesta manipulació no és altre que l’egoisme dels responsables de la convivència. Es llegeix en l’encíclica FRATELLI TUTTI del papa Francesc “em vist el que va passar amb les persones grans en alguns llocs del món a causa del coronavirus. No havien de morir així. Però en realitat una cosa semblant ja s’havia esdevingut a causa de les onades de calor i en altres circumstàncies.” El canvi climàtic ha posat a tota la humanitat en perill de mort. Qui ha provocat el problema? Tornant a la FRATELL TUTTI   llegim: ”sovint les noves veus que s’aixequen per a la defensa del medi ambient son emmudides o ridiculitzades, disfressant de racionalitat el que son només interessos particulars”. Fa més de cinquanta anys que la ciència denunciava la contaminació perillosa de les fonts d’energia elèctrica i circulació de cotxes, vaixells i avions. Perquè es va fer el sord? Els grans beneficis de les empreses del petroli eren més importants que la salut dels ciutadans. I ara, correm-hi tots per matar els monstre, quan el monstre, sobreposant-se a la manipulació ha avisat del risc que corre la humanitat. I la irresponsabilitat del poder s’ha posat en evidència. Qui ha causat més morts, la pandèmia o les guerres i les fams causades per polítiques totalment inhumanes? Moren milers d’infants cada dia, persones grans per manca de recursos, i ningú es belluga? La pandèmia, que amenaça a rics i pobres, fa córrer als rics sense massa interès pels pobres com ho han demostrat indústries farmacèutiques. La sanitat es trobava en orsai  davant la covid-19 perquè les Universitats mancades de recursos no podien investigar com cal, mentre sobraven diners per salvar bancs i la indústria de les armes afavorint els enemics de la humanitat. Una vegada més la política fa tard amb el greuge  de manca  de saviesa intel·ligent. La covid-19 ha estat i és el despertador que la societat necessitava.                                                                                                                                                                                                                                                                                       

PERSONA, DIGNA I LLIURE

 

La imatge, que donem les persones al llarg de la història, pot dificultar tenir un concepte unitari per les múltiples diferències físiques i psíquiques.  Les diferències no defineixen el ser, el necessiten. El físic i el psíquic integren la persona. La dignitat i la llibertat li son inherents.  El fet d’existir comporta la necessària condició de dignitat i llibertat. El néixer digna i lliure possibilita multitud de situacions que manipulen la imatge. És molt difícil reconèixer en un criminal la dignitat. No podem oblidar que per la seva llibertat, la persona pot variar d’imatge, variació que pot tacar la dignitat. Per què? Senzillament perquè la saviesa que ha d’actuar d’acord amb la seva intel·ligència se sent dominada per un egoisme dominat per l’odi, l’avarícia, l’orgull. El seu individualisme s’aparta de la globalitat humana. Quan una persona no se sent global nega el respecte als altres manipulant la llibertat i per coherència nega la dignitat. Una postura totalment oposada a la naturalesa.  La manipulació de la llibertat omple les presons de persones dignes. S’ha de respectar la dignitat d’un criminal? Si parem esment en la configuració humana, sí. Per què? L’exercici de la llibertat exigeix valorar les accions abans de sancionar-les i si el subjecte criminal creu en la bondat del seu acte davant l’acusació d’una altra persona, allò que cal és dialogar-ho per descobrir l’error i actuar en consonància, penedir-se, demà perdó i complir la penitència, que no sempre ha de ser la presó. Tinc la impressió que el crim va esdevenir  fet social per una autodefensa davant la injustícia del poder. I aquesta acció fa milions d’anys que la societat la pateix. El poder no va reconèixer les seves errades i de ser crims esdevingueren actes socials. I la injustícia s’instaurà com a norma que al segle XXI encara perdura. I el que és més greu que la pena de mort s’instaurà com a penitència, penitència falsa perquè al condemnat no se li dona temps per complir-la. No permetre complir la penitència és una injustícia perquè la penitència no la compleix el culpable sinó el jutge que condemna. Dignitat i llibertat són dues qualitats humanes que clamen respecte en un moment de la història orgullosa del seu progrés científic i tecnològic incapaç d’aturar les guerres amb milions de morts i de dignificar la vida de milions de persones que moren de pobresa i misèria. La justícia mundial no garanteix la dignitat i la llibertat, negant el dret a milions d´humans a ser persones.

DIOS QUIERE LA UNIDAD DE ESPANYA

Paraules de l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares. No li portaré la contrària perquè jo també la vull, però no com es dedueix d’altres expressions. Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 va afirmar que no hi havia “justificación moral alguna para la secesión”. Sr. Arquebisbe la unitat territorial no entén de moralitat, el territori no pensa, ni parla, ni odia, ni estima. La unitat de les persones, teològicament, vostra eminència, sap molt bé quina és la seva filosofia evangèlica. Personalment, jo català, no necessito ser espanyol per sentir-me en comunió amb les persones. Les diferències  són norma de convivència i una d’elles és la pertinència a territoris diferents. I les seves paraules “la unidad de Espanya pertenece al orden moral”, perdoni que li porti la contrària però la unitat no és això. Quan es parla, i quan  més autoritat és una persona, més cura ha detenir, per qué hi ha expressions que denuncien intencionalitat, com aquestes referents als indults dels presos catalans: “abren la puerta a la destrucción de la unidad de Espanya” i si hi afegim que cal “abordar cuestiones que nos unen como la llengua espanyola”, Sr. Arquebisbe no està fent cap pas vers la unitat de convivència. Les autoritats religioses  deuen tot el respecte a la meva llengua catalana, que defineix la meva identitat. Personalment respecto molt la llengua castellana que no és la meva i la parlo i la parlo per immersió, mètode català d’ensenyament d’idiomes. Frases com les comentades li fan molt mal a l’Església. Les paraules “unitat” i “llibertat” curiosament no tindrien raó de ser sense les diferències. I la Torre de Babel de la bíblia explica el perquè de la formació de pobles diferents. I la història de l’Església a  Europa una altra demostració. Quin va ser el resultat de voler construir una gran Europa sota l’autoritat del Papa amb la col·laboració de l’emperador? Senzillament el desmembrament amb nacions, la formació que encara continua al segle XXI. “Dios quiere la unidad de Espanya”, òbviament que la vol sempre que els seus ciutadans amb les seves diferències se sentin ciutadans del Regne de Déu. És la gran unitat de la humanitat que es va equivocar amb la Torre de Babel i es continua equivocant.

RESPECTE A LA LLIBERTAT, SOLUCIÓ SOCIAL

 

La llibertat, causa i solució, sembla més propera a una incompatibilitat per ignorància que a un exercici intel·ligent de saviesa. En una paraula, una aberració que només porta a incomprensions amb els conflictes corresponents. La llibertat, en el fons, què és? La resposta a la pregunta, per què ho has fet? acostuma ser, perquè vull o per que m’hi han obligat. Complir per obligació és sempre un acte lliure? No, quan l’incompliment comporta una condemna directa. Els contractes de treball són una imposició o un consens racional? El treball és la condició que la naturalesa va programar a la humanitat pel compliment racional, intel·ligent i savi del seu procés vital. De qui són els bens naturals? De ningú perquè estan al servei de tothom. Òbviament que el servei és la base d’un procés de millora sense perdre mai l’objectiu natural. I en aquest procés poden aparèixer diferències de millora, que ho seran sempre que cap persona en sigui perjudicada. I aquestes diferències i son gràcies a la llibertat. La llibertat és identitat humana que fomenta el diàleg en el procés de convivència. I aquest diàleg obliga a les persones però també a les institucions. Un diàleg intel·ligent i savi és indispensable també en els judicis per greu que sigui la falta de la persona jutjada. Un judici condemnant sense pedagogia de la veritat només contribueix a fomentar l’odi i a la venjança com auto-defensa contestant amb més odi. Estic convençut que la situació actual de les reaccions criminals son el resultat d’accions de poder condemnant i justament a persones lliures. El desencís, que la societat manifesta, palesa clarament desviacions injustes de les institucions de poder. Penso obertament que és urgent i necessari reconèixer la dignitat de les persones en base a la seva llibertat. La llibertat també és una exigència pel poder en l’assoliment d’una convivència pacífica. I el poder és el màxim responsable. Es pot estar d’acord o no però allò que no és just és qualificar a una persona amb aquestes paraules del Vicesecretari territorial del PP al president del Govern: “Pedro Sánchez és campió olímpic de la incompetència i de la mentida”. Aquestes paraules son una demostració més de la feblesa democràtica de l’estat espanyol i del comportament de les institucions de l’estat. S’és lliure per insultar, però no existeix la pedagogia de la llibertat per avançar. Dissortadament en la política espanyola el ciutadà no és lliure.