ELS BONS GOVERNANTS

La història porta milions d’anys esperant el bon governant. És veritat que persones preparades han estat apartades amb males arts del seu objectiu que era crear models de convivència pacífica. La humanitat, al segle XXI, continua esperant. I el futur no és gens clar. Persones intel·ligents i sàvies han vist com les seves filosofies eren llençades a la foguera. Els pensadors d’idees de futur i benestar són apartades del camí de la història com Sòcrates que morí enverinat. I no oblidem el grandíssim predicador de la fraternitat i gran pedagog de la pau, Jesucrist crucificat, considerat un traïdor. Com ha de ser un bon governant? Confuci, fa milers d’anys ho va dir: ”un home savi, llegit i virtuós”. Compleixen aquestes condicions els governants del segle XXI ? Que és una persona sàvia? En política és aquella que el seu primer i principal objectiu és que tots els seus súbdits visquin dignament. Viu dignament una persona que dorm a sol i serena perquè no té sostre on aixoplugar-se? Viu dignament una persona que mor per manca d ‘aliments? Viu dignament aquella persona que mor ofegada al mar en busca d’una vida millor? Viu dignament una persona que no té feina i pateix pel benestar de la seva família? És un bon governant aquell president d’un estat en el que molts dels seus súbdits no tenen una llar i han de viure al carrer? És un bon governant aquella persona que és incapaç d’exigir al gran capital que compleixi amb els seus deures de treballar per la dignitat dels treballadors i de les persones que haurien de beneficiar-se dels productes de la seva o seves empreses? Un governant mai serà un bon governant mentre un dels seus súbdits no tingui una llar on viure amb dignitat. És un bon governant aquell que carrega d’impostos als treballadors i gent humil i és incapaç d’exigir al gran capital que pagui proporcionalment els seus impostos? Si un treballador paga un 20% perquè el gran capital només contribueix amb un escàs percentatge del 1 o del 5%? Això és viure en una gran injustícia social. Confuci s’horroritzaria als nostres dies però sobre el gran capital pesa la condemna evangèlica. Hi ha solució? La dels pobres d’esperit, aquelles persones que els diners estan al servei de la humanitat. Dissortadament el gran capital és egoista i el governant és el seu escolanet. I no és savi perquè no és llegit, no és llegit perquè es creu que està per sobre del bé i del mal i no és virtuós perquè no creu en el gran amor que salva el món. Un bri d’esperança: el poble humil desperta i la seva veu es fa sentir i escoltar. És el camí de la futura convivència en pau.

XIRINACS, UNA FILOSOFIA DE FUTUR EN LLIBERTAT

Cada persona gaudeix d’una filosofia que defineix la seva personalitat en el seu temps històric. Lluis M. Xirinacs palesa una qualitat de resistència sorprenent com a resposta al tracte rebut per la projecció de futur. La seva vida i el seu pensament amb el missatge de la seva mort  fan de Lluis M. Xirinacs un profeta de la història. El llibre DES DE DINS DE MI és la mà generosa que dona i accepta l’encaixada sense fer diferències. Conèixer la pròpia intimitat i donar-la a conèixer a l’altre defineix la fraternitat creadora de convivència. DESDE DINS DE MI és una meditació en veu alta amb consciència de fer seu el “tothom és necessari i ningú és imprescindible”. I en el tothom és necessari ens hi descobreix la incidència dels pares, la mare molt religiosa i el pare científic, i de religiosos com el P. Giralt, de Sant Felip Neri, i els escolapis Claudi Vilà i Ramón Castelltort com també de l’economista Agustí Chaleau. És colpidora la decisió presa als 15 anys desprès de recitar el poema ENCUENTRO de Ramon Castelltort,  de ser escolapi, decisió que guardà “dins de mi” fins el moment oportú. L’interior de Lluis M. Xirinacs era una crua lluita entre el bé i el mal, l’àngel i el diable. La consolidació dels dins de mi fou una lluita dirigida per la seva intel·ligència treballada amb saviesa en la que les errades pensades esdevenien veritats en una lluita despietada enfrontada a ments esclaves en l’exercici de la llibertat. Negar la llibertat a un religiós per raó del vot d’obediència no pot anar mai en contra de la persona, l’obediència l’ha de controlar el diàleg. I Lluis M. Xirinacs, científicament i filosòficament era un extraordinari pou de saviesa. Manipular per part de l’autoritat aquesta saviesa portà a la persona intel·ligent per camins amargs però que Xirinacs els convertí en fe de vida humana i religiosa. La vida i el pensament de Lluis M. Xirinacs és una filosofia de futur de la humanitat en llibertat. La novel·la SIS NITS D’AGOST i la pel·lícula del mateix nom basada en ella són un toc humà obrint els ulls i encenent el llum de la saviesa per assolir la convivència universal en pau que defensa amb una nota de summa cum laude la seva filosofia del globalisme. Una filosofia que amb la germana de l’economia de la moneda telemàtica obren els ulls a l’esperança d’una convivència global en pau.

VIURE LLIURE EN UNA CONVIVÈNCIA EMMANILLADA

La solitud no és la condició vital de l’ésser humà perquè són molts els moments de l’existència que demanen relació. I les relacions positives entre les persones exigeixen germanor. La fraternitat programa el manament de la natura en la història de la humanitat. Crea la convivència en pau. Aquest és l’objectiu. Però la imatge que ha donat i dona al llarg de la seva història és d’egoisme que divideix en poderosos i esclaus. La qualitat definidora de la convivència no és l’amor fraternal sinó l’odi. I mentre els menys neden en l’abundància, la majoria s’ofega en la misèria. I la humanitat s’ha convertit en el regne de la mort social. Una persona mort socialment quan se li nega el dret a gaudir de la seva llibertat. Se la priva de la dignitat que li atorga el seu naixement. Per exemple, jo he nascut català en l’estat espanyol.  Sem prohibeix parlar la meva llengua. I fent un pas endavant comprovem que en l’estat espanyol s’hi parlen altres idiomes. Galleg, Euskera i Català. Per dret natural els responsables de la política tenen el deure de respectar l’idioma dels ciutadans de l’estat. La Constitució Espanyola diu clarament que els ciutadans de l’estat tenen el deure de conèixer el castellà i el dret a usar-lo. Pot la policia obligar-me parlar castellà quan jo soc català? Constitucionalment, no. La policia que actua a Catalunya ha d’estar preparada, encara que no el parli, per entendre’l i si em contesta en castellà jo estic preparat per saber el que em diu. I el deure és més exigent quan més important és l’autoritat. No podem oblidar que el poder l’atorga el poble, segons la Constitució. I els catalans també som poble espanyol no per voluntat sinó per la força de les armes. L’exercici de la meva llibertat exigeix el dret de pensament en la diferència. I aquest dret natural no és respectat. I la meva llibertat fa més de tres cents anys que està emmanillada. Una proba molt clara ens la dona el fet que l’Estatut de Catalunya és il·legal per manca de votació ciutadana manipulada per l’estat espanyol. Catalunya viu sota l’empara d’una il·legalitat provocada des de la manipulació de la constitució. La meva condició catalana per naturalesa em dona uns drets de llibertat que sem neguen des d’una suposada democràcia. Des de la meva convivència emmanillada he de ser intel·ligent per viure en llibertat. Ser lliure malgrat un tracte d’esclau. Aquesta ha de ser la meva dignitat.

LA MORT MANIPULADA INJUSTAMENT

La mort és companya de viatge de la vida terrenal que obre la porta del traspàs a la vida eterna. És veritat que és una sanció perquè la humanitat es va creure divina. No es tancà la porta divina als humans, només que la vida en el jardí terrenal s’ha de guanyar el dret a l’altra jardí celestial amb suor i llàgrimes sense perdre l’esperança. I l’ésser humà amb l’exercici de la seva llibertat pot merèixer o desmerèixer. I la mort pot esdevenir àngel o dimoni. En mans de l’egoisme esdevé instrument de  criminalitat. Cada dia moren milers de persones a les que no se’ls hi reconeix el dret a la vida. Els poders econòmics, autoproclamats capdavanters en l’organització social de la humanitat, han relegat a segon terme la política que reconegut com poder organitzador de la convivència per validar la seva competència necessita els vist i plau de la política. I amb una filosofia, pensada a mida, que educadament, per més escarni, asseguren que és la millor manera de tenir cura de totes les persones. I mentre a toc de corneta afirmen les seves preteses bondats moren milions d’éssers humanes per culpa de la misèria, de les guerres i de la criminalitat. Davant l’espectacle mundial del  poc respecte a la vida, la política es declara protectora de la vida legislant sobre el dret d’una mort digna. I que s’entén políticament per una mort digna? Senzillament, sense dolor físic. Un criminal, escudant-se en aquesta llei, dignifica la seva vida? Compleix una llei política. No hi té dret? Políticament, òbviament que sí, però abans ha de complir altres deures: reparar el mal que ha fet i demanar perdó. I aquesta segona part la llei política no la té en compte. És perdona el culpable i no es repara el mal fet a tercers. És veritat que la llei vol ajudar a les persones dignes, que pel sol fer de néixer ho són totes, però la dignitat una mala vida la perd i la llei per ella mateixa la pot dignificar? Òbviament que no. Ha de dignificar la persones abans de la mort. La mort no és un dret, és un deure. I una mort digna és aquella que afecta a les persones models de qualitats humanes, de respecte a tothom i lliures de tota culpa. D’acord amb la Bíblia són veritables imatges de Déu. Els no catòlics no moren dignament? El que succeeix a l’hora de morir només ho pateix el moribund i la ma de Déu sempre està preparada per rebre els seus fills i filles. En els camins que porten al Pare sempre s’hi esperen els àngels que acompanyen.

LA INDEPENDÈNCIA DELS POBLES ÉS UN DRET COM TAMBÉ EL FET D’ORGANITZAR-SE

La llibertat dels éssers humans i de les seves col·lectivitats es fonamenta en el dret natural regulat pel fet de ser persona. La llibertat de les persones és la raó de  llibertat dels pobles. Impedir l’exercici de la llibertat nega el dret de ser. Les persones estan dotades d’intel·ligència, que és el factor al servei de la saviesa, perquè el procés vital esdevingui racional en el progrés de la convivència. La llibertat dels pobles esdevé inassolible sense llibertat de pensament, garantia de les intel·ligències sàvies. La convivència de cada poble depèn de la qualitat intel·lectual dels responsables dels diferents estaments, política, justícia, religió, cultura i civisme. El correcte funcionament de cada estament és vital per a la societat. No es pot oblidar que la centralitat de la convivència rau en els éssers humans amb el dret de respecte que mereixen pel sol fer de ser. Però la seva condició de ser que ens fa intuir un futur de transcendència infinita ens confirma l’existència d’un Ésser superior creador de l’univers i de la humanitat. I aquesta transcendència es deriva de la sensació que els humans es mouen en una realitat indefinida que ha tingut principi però que té un futur que els farà infinits. Dissortadament la humanitat des dels seus inicis traí el procés vers l’eternitat. L’existència del sentit religiós viscut des dels inicis demostra com es va vulnerar la llei natural canviant el seu origen religiós convertint en divinitats a persones que s’havien significat per la seva saviesa com ho palesa la història de la mitologia. Aquesta transformació d’éssers humans en divinitats ha dividit els humans en persones excel·lents, una part, i en indignes, la major part amb dret a ser manipulades també amb la mort. Es convertí la mort en jutge sancionador de la pobresa com una indignitat. I aquesta divisió dels humans en dignes i indignes per culpa del civisme, la cultura i la religió ha portat la política i la justícia a creure’s déus. Dissortadament aquests déus són mortals i la seva capacitat humana de garantir pels seus càrrecs una societat justa i digna ha esdevingut la culpable d’una humanitat sense principis morals i el que es pitjor sense principis i veritats humanes. I al segle XXI, amb totes les seves llums i grandeses, la humanitat és la imatge de l’enemistat, l’odi i l’enveja. Malgrat aquesta disbauxa criminal persones que creuen que són filles de Déu i compleixen el primer manament d’estimar a Déu sobre totes les coses i al pròxim com a elles mateixes són l’esperança d’un mon millor. Elles organitzaran la nova societat lliure, igual i fraterna. La societat del jardí celestial del que parlen els llibres sants.

ELS SOROLLS DEL MÓN ES RENDEIXEN DAVANT EL SILENCI DE L’ÀNIMA

 

Viure enamorat del silenci de l’esperit, que els sorolls de les passions entrebanquen, magnifica la dignitat dels éssers humans. Sorolls no passionals, veus de la natura, demostren que allargar la mà porta a entendre missatges de moviments que semblen enemics però que en la realitat són lliçons de la natura. Les tronades en les grans tempestes posen en guàrdia i obliguen a la intel·ligència humana a pensar com allargar la mà per ser amigues. L’aigua de les tempestes és un bé i la saviesa humana ha d’entendre els seus missatges. Les dificultats de la vida, germanes de les tempestes, són problemes quines solucions porten a la felicitat. Senzillament, ajuden a saber viure. Però existeixen altres sorolls, que estan en el món i no són d’ell, perquè els ha provocat la humanitat. Han nascut en l’ànima dels humans contraris al diàleg amb objectius desestabilitzadors. Situacions enemigues del silenci de l’ànima que desafien els sorolls del món. Davant d’aquesta oposició la humanitat culpable en surt malmesa. El silenci de l’ànima n’ha sortit vençut pels sorolls de les passions humanes. L’egoisme, que és el poder dictador dels sorolls, impossibilita a un percentatge esfereïdor de la humanitat el silenci de l’ànima per viure en pau amb la natura. I la pau no regna. Els sorolls del mon derrotats pels de l’egoisme es veuen obligats a substituir el seu missatge per la mort no volguda perquè no compleix l’objectiu de ser clau de la felicitat acompanyant en la vida i obrint la porta al passar del que havia de ser jardí del temps a jardí de l’eternitat. Els sorolls de la humanitat han preferit no ser germans dels sorolls de la natura. És possible recuperar el programa de la germanor universal entre la humanitat i la natura? La paraula la té la humanitat. Mentre no es recuperi la fraternitat, la igualtat i la llibertat és impossible que el silenci de l’anima entengui el missatge dels sorolls del món. El silenci de l’ànima és l’ambient de reflexió que possibilita a la intel·ligència i a la passió l’enteniment dels missatges còsmics. Els sorolls del món es rendeixen davant el silenci de l’ànima.

QUIN JOC JUGA L’ESTAT ESPANYOL?

 

El que no juga és el joc de la vida. El joc de la vida es juga amb la pilota de la llibertat. L’estat espanyol juga amb la pilota soc jo. Jo soc la llei, jo soc la democràcia. El seu egoisme és tan pujat de to que no accepta normes de la ONU de la que forma part. La seva postura no és altra que l’ONU soc jo, Espanya. La paraula dels altres no té valor, li manca credibilitat. La seva postura amb la guerra d’Ucraina enviant armament denuncia la contradicció de la seva filosofia. Ucraina defensa la seva independència com poble lliure, que és el mateix que fa Catalunya. A Catalunya empresona  i a Ucraina hi envia armes. La política de Putin disfressada. És un error lluitar contra la guerra? És un deure que al complir-lo l’estat espanyol ha de ser coherent amb la democràcia que té en la llibertat el seu fonament. Perquè la llei no és democràcia, senzillament està al seu servei. La manera d’actuar de l’estat espanyol és senzillament la imposició de la llei escrita pels polítics sense respectar la raó natural dels drets de les persones. Que hauria d’haver fet l’estat espanyol a l’ajudar Ucraina? Ser coherent atorgant l’amnistia al procés contra Catalunya. L’estat es defensa dient que els catalans havien desobeït la llei, eren culpables, però ignora voluntàriament que la llei natural dona la raó als  catalans. Senzillament estem molt lluny de viure democràticament. En el preàmbul de la Constitució es compromet a “protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.” Defensant Ucraina compleix amb la democràcia quan en relació a Catalunya i els pobles d’Espanya es comporta contràriament. L’article 9-2 de la Constitució encara és més contundent quan afirma: ”Correspon als poders públics (l’estat i justícia ho son) de PROMOURE  les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; REMOURE els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i FACILITAR la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social”. La Constitució no pot ser més clara en relació amb el respecte a la llibertat dels ciutadans. La resposta a la pregunta: QUIN JOC JUGA L’ESTAT ESPANYOL, és no respectar l’exercici de la llibertat que a partir d’una errada pot arribar a la veritat. Negar aquest exercici és negar la veritat de ser ésser racional. No deixa jugar el joc de la vida.