LA LLIBERTAT, RAÓ DE LA CONVIVÈNCIA

 

Sense llibertat l’ésser humà no existeix. La centralitat de la història és llibertat. Llibertat és la paraula més manipulada. Tothom s’hi empara. Però no tothom entén que negar la llibertat és tractar d’irracional a l’altre. Un ésser sense llibertat pertany a la fauna animal. Un ésser amb llibertat absoluta no existeix en la humanitat perquè és infinit i l’ésser humà és limitat. I la història ens confirma que l’ésser humà és lliure. Què és, la llibertat? Senzillament el dret a equivocar-se amb el deure de reciclatge quan s’adoni de l’error. Perquè el deure de reciclatge? Perquè és intel·ligent. Intel·ligència i llibertat facultats definidores. La intel·ligència raona la veritat. Si analitzem intel·ligentment l’ésser humà ens adonarem que és filosofia de la vida perquè gaudeix de totes les capacitats per crear la història. El pensament és el pedagog filosòfic de la vida  individual i col·lectiva. Pensament col·lectiu perquè es genera amb la paraula dialogada. I aquest pensament en llibertat pot caure en error. Aquesta possibilitat és la  raó de les diferències mal raonades. I la conseqüència de l’enemistat que trenca la convivència. Quan el trencament és egoista l’error esdevé veritat absoluta, contradicció de la llibertat perquè qui es manté en l’error és creu déu essent com és finit. És l’origen de malmetre el conviure fins al punt de provocar la mort del contrari i de la convivència amb la declaració de guerra. La història en va plena. Una mala intel·ligència de la llibertat. Les greus conseqüències de no respectar el dret a equivocar-se. El problema es fa palès en el fet que la veritat d’un pot ser l’error de l’altre i els dos defensen la serva veritat. És quan es necessari el dictamen  de les dues intel·ligències en diàleg. La raó d’una bona convivència es fonament en saber ser intel·ligents i lliures.

LA DIGNITAT NO L’ATORGUEN LES INSTITUCIONS

Dignitat és aquella qualitat que defineix l’ésser humà i mereix credibilitat. Una persona  és definida també microcosmos. L’exemple del que és la unitat configurada per les diferències. Les diferències són els òrgans, els membres i les facultats indispensables per un correcte funcionament vital. L’ésser humà, matèria i esperit, és el gran llibre de filosofia per a tota col·lectivitat humana. I aquest microcosmos té un director excepcional, la llibertat. La llibertat que es fonamenta en el dret a equivocar-se i es recicla amb l’ajuda de la intel·ligència i la racionalitat. La complexitat d’una convivència rau en la condició de la dignitat dels seus components, la intel·ligència i racionalitat per portar a terme els desitjos transformats en idees. La realitat de que l’ésser humà és limitat provoca desigualtats d’efectes irracionals. Reconèixer irracionalitats esdevé un  veritable impediment a l’hora del consens impossible degut a egoismes irrenunciables. Egoismes que massa sovint acaben en guerres. Només cal una ullada, per exemple, a la imatge de la humanitat dels segle actual. I filant prim arribarem a la conclusió que la base origen del mal rau en la manca de respecte a les persones. Els càrrecs decideixen els drets i els drets la dignitat. Doctrina totalment contrària a un model democràtic. Una organització social que es basa en dividir els ciutadans manipulant el drets naturals esdevé una organització contra natura en la que tot si val. És veritat que definir el model social de convivència no és una tasca fàcil i que la realitat humana del segle XXI, malgrat els avenços de progrés, forma una convivència deformada pel repartiment dels bens naturals, representats pels diners. En l’estructura de convivència la riquesa ha desenvolupat un paper molt important en els avenços, però ha provocat una desigualtat que ha fet de la injustícia, norma. I és precisament a ple segle XXI la urgència que respecti el dret de gaudir de la riquesa als rics actuals i als pobres per sortir de la misèria. No és una tasca fàcil perquè sembla impossible, però és un deure d’urgent solució. La dificultat més gran, penso humilment, està en la formació d’una consciència humana de justícia. Però al costat de la consciència humana hi és imprescindible la consciència  política i econòmica. És la lluita de les persones en el poder. La riquesa pel desenvolupament social de convivència és imprescindible. Quina ha de ser la filosofia de la riquesa? Com s’ha de gestionar? No podem oblidar que no tothom té la mateixa capacitat de produir, ni de gestionar. Una diferència social de convivència. Coordinar la consciència de ser ric i la de ser persona en una convivència en pau és aquella filosofia que encara està en camí. En la imatge d’una persona sana de ment i cos, el model. Els impediments de salut física i psíquica també ensenyen el camí. Potser encara no s’ha desenvolupat prou bé la filosofia humana.

4.400 PERSONES MORTES QUE S’HAVIEN D’HAVER SALVAT

El mar les va fer seves i els poders públics miraven cap una altra banda. Es dirigien a Espanya, i Espanya va fer el sord. Qui és el culpable de la seva mort. Entre les persones grans hi havia uns dos cents quaranta i escaig de nens. Hem acomiadat el 2021 amb un record d’ofegats fugint de la misèria allargant la mà a la vida. I se’ls hi negà la mà. Amb quin dret podem donar la benvinguda al 2022 si els poders públics no demanen perdó? Les 4.400 persones eren ciutadanes del món amb dret a rebre ajudes. I no se’ls hi van donar. I es malgasten diners per la guerra i els rics continuen més rics oblidant els seus deures de solidaritat. Una imatge perversa que hauria de fer caure la cara de vergonya. Però no mirem fora, parem l’atenció a casa nostra. Aquestes 4.400 persones cercaven  la mà estesa d’Espanya. I no se’ls hi va donar. On és la solidaritat humana? No n’hi ha. La política espanyola peca d’orgull i oblida els seus deures. No recorda que el sol li va negar els drets que es creia seus de que sobre el seu territori no s’hi pondria mai. No només ha perdut espais de sol sinó que també els deures de ser llum pels espais que li resten i pot perdre. La democràcia espanyola només ho és de nom, no de fets. Dissortadament la democràcia mundial no és cap garantia de bona convivència. No és que les persones no pensin, hi tenen tot el dret, però la duta a terme del seu pensament desemboca en egoismes polítics contraposats sense voluntat d’acords. I a  la pell de brau és la norma. Sortosament la democràcia continua sent un procés històric de llibertat que molt lentament avança amb una oposició molt poderosa del diner com filosofia de convivència en el que les persones esdevenen una mercaderia de mercat. I si aquesta mercaderia mort pel camí l’economia governant se sent més poderosa. És la veritat i la realitat, encara, en ple segle XXI. La mort de fet és llei de progrés. No és la covid-19 la culpable, és el missatge de la natura provocat per l’empobriment que el poder econòmic causa a la riquesa del subsol, de la vegetació i de la flora, al clima i la manca de solidaritat culpable de la gran pobresa mundial. El primer pas indispensable i urgent és el diàleg entre generacions, com ha afirmat el Papa Francesc i les morts en el mar la fan més urgent. I aquesta urgència acusa la política de manca de voluntat i d’escassa saviesa. La mort de 4.400 persones ofegades acusen a la política espanyola i també a la mundial.

FILOSOFIA POLÍTICA SENSE RELIGIÓ NEGACIÓ DE LA LLIBERTAT

 

L’amor a la saviesa predisposa l’ésser humà a descobrir aquells coneixements quina missió al servei de la llibertat regulen el temps de la seva existència. Cal recordar que la filosofia ens ajuda a pensar sobre els diferents aspectes de l’existència, política, coneixement, civisme, naturalesa, humanisme i art. La filosofia raona els processos històrics de coneixement exigits per la natura. La ment humana ha de descobrir en el temps les raons de riquesa intel·lectual o de pobresa. La intel·ligència no és una  facultat perfecta i la seva raó de ser part constitutiva de l’ésser humà rau en el poder del pensament. I aquest poder sense llibertat seria retrògrad. La persona perdria la racionalitat i cauria en el món irracional. Com defineix aquesta pèrdua la filosofia? La moral i l’ètica, les dues paraules tenen el mateix objectiu, referencien el valor humà des de la seva vessant natural. L’ètica de la conducta humana a partir de la seva naturalesa allarga la mà a la condició religiosa perquè la filosofia ètica i la religió tenen un mateix objectiu, la dignitat humana. Però aquesta dignitat la filosofia política la valora des del poder de guanyar diners i fer-se ric mentre la religió defineix el diner com un servei. I a partir d’aquesta valoració actualment la política pretén apartar la religió de la convivència. El problema és molt greu des de la veritat de la política i la seva filosofia. Es nega el dret del pensament religiós per facilitar el polític. A la política espanyola també. I quin és el problema? Negar el dret a pensar comporta negar la veritat de la llibertat. I negar la llibertat a una persona és convertir-la en irracional. Ser ateu és una decisió de llibertat. Un ateu, quan ho és per convenciment filosòfic, respecta el pensament religiós de l’altre. Es comporta amb dignitat humana. Bertrand Russell, autor del  llibre PERQUÈ NO SOC CRISTIÀ accepta el diàleg i arriba a la conclusió que allò que cal és trobar el consens per saber conviure. Els pensadors de la religió què pensen? Salvador Panikkar, sacerdot, teòleg i pensador extraordinari, pensava el mateix sobre el tema.

ELS LLIBRES DE LA MEVA VIDA

La lectura és una activitat humana d’una extraordinària pedagogia en el desenvolupament de la personalitat. Un llibre és un  diàleg amb el lector. I aquest diàleg és molt important i necessari. El llibre et parla, tu escoltes i desprès te’l fas teu o no. Quins llibres he de llegir? Personalment m’interessa el tema més que no pas l’escriptor. Si hagués de llegir els llibres que la premsa em recomana no viuria prou anys. No tots gaudeixen de la pedagogia per la qualitat que se’n defensa. Francament força dels llibres que he llegit dormen la pau en la prestatgeria. Tots han aportat quelcom en la meva cultura, no en tinc cap dubte.  Tots em mereixen el màxim respecte. Fins els contraris a les meves idees. Els considero una invitació al diàleg. El llibre que és fonamental en la meva vida és la BÍBLIA. Als més de noranta anys complerts continua sent pedagogia de la meva vida i no em prohibeix, per exemple, la lectura de filosofies defensades al llarg de la història. Sòcrates, filòsof grec, mestre de Platón i Aristòtil, no va escriure cap llibre i la seva filosofia ha donat la volta al món. Els seus deixebles han conservat el mètode i el missatge. Som nosaltres amants del diàleg amb els nostres iguals? Quan llegim valorem les idees de l’escriptor/a comparant-les amb les nostres? Personalment procuro la lectura de llibres que en el fons sempre s’hi descobreixi una filosofia. Un llibre nou sempre és una nova empenta en el progrés. Progressar no és arraconar allò que ja tenim sinó amb la nostra base descobrir els motius d’una vida millor. Escollir els llibres de la meva vida no és fàcil. És veritat que els escrits per una persona són llibres de la seva vida però aquests sense els llibres d’altri no serien suficients pel progrés filosòfic, social i històric.

“TOT ÉSSER HUMÀ ÉS UN ARTISTA”

Paraules de l’artista alemany Josep Beuys (1921-1986).La facultat creativa de paraula i obra és inherent a la persona. No totes les persones la conreen. Moltes no es coneixen ni se’n preocupen. És una pena. La persona en ella mateixa és artista i obra d’art i el que cada dia  sia aquesta la realitat que els altres admiren depèn de la seva dignitat. Es pot ser un  bon pintor, un bon escultor però humanament ser tot el contrari. És una pena el poc respecte que es té a la pròpia imatge. El progrés tan lloat al segle XXI no té la dignitat per base sinó el diner. I al costat del progrés, el patiment de la majoria sense diner. Necessitem artistes de la vida per aconseguir millorar el model de convivència. I contra el model de vida digna cada dia la mort és més protagonista. Però no la mort digna que corona una existència, sinó la mort manipulada per fer més diners. La mort germana de la vida és modeladora de l’artista que és cada persona. Quan una persona ha modelat la seva obra d’art, la seva signatura és la mort digna que obra les portes de l’eternitat. Sovint la signatura és una mort manipulada que de l’artista en fa un màrtir i els màrtirs són extraordinaris artistes perquè perdonen. Tots els camins de la vida són l’exposició de com la humanitat crea el seu art. Quan allargo la ma a una persona el contacte em fa adonar de la seva qualitat artística, perquè el colors de l’art humà són les diferents formes de viure l’amor creador. Les pinzellades de l’amor són múltiples, un passeig, una conferència, una ajuda a treballar, una redacció de premsa, un campionat esportiu, totes les activitats humanes, també l’acceptació humil d’un fracàs. La llista és llarga. Saber demanar perdó i perdonar també hi figuren. Senzillament qui no és un verdader i digne artista de la vida és perquè no vol i no entén el significat de la llibertat. Sense saviesa intel·ligent, l’art no és possible. Si una persona no és artista de la vida és perquè la seva intel·ligència només un article decoratiu.

HIJOS DE UN DIOS MAYOR

 

Trilogia de JOSÉ L.BARCA que palesa la capacitat creativa d’un excel·lent narrador. Els tres títols, tots ells molt expressius, REVELACIÓN, CONVERGÈNCIA I ADVENIMEINTO, desenvolupen una idea d’un món en convivència amb altres habitants amb capacitat de relació, vivint en pau o amb possibilitats de  guerra, en el que la mort era un possibilitat amb característiques de supervivència. La temàtica dels tres llibres és en ella mateixa una filosofia d’un univers amb més d’un món en que la supervivència disposa de tècnica pròpia de les diferents formes de ser dels habitants. ADVENIMEINTO és el volum que m’ha fet pensar més perquè el tema de la vida i de la mort és narrativament i filosòfica la centralitat de la trilogia. La final del tercer volum és molt pedagògica explicant el significat de les paraules, diguem-ne, màgiques, que ajuden a donar-te una idea més clara del text. És una trilogia quina lectura aconsello, independentment de si estic d’acord amb tot o no. El tema de la mort em mereix tot el respecte encara que no comparteixi la idea exacta expressada en el text. Però l’autor no la relaciona amb el be o el mal sinó que és part que centralitza la idea. Sense el pensament de la mort la trilogia perdria molts enters. Per altra banda el respecte en l’expressió es màxim. Una visió novel·lada pot ser una invitació a pensar-hi. És un pas pel que hem de passar-hi tots. En certs moments de la trilogia és una veritat de la dignitat humana, que no té res a veure amb la llei espanyola de la mort digna. El títol des de la meva fe cristiana no em convenç perquè de Déu només n’hi ha un. Però una altra raó és la mitologia dels déus des dels principis de la història.