Els fets viscuts darrerament a Catalunya i en especial la
condemna del magistrat Santi Vidal m’han convidat a una comparança, que
possiblement més d’un amic lector la pot trobar fora de context, però jo des
d’el meu convenciment i de la mea idea de la religió penso que explica força bé
la situació que viu actualment Catalunya. En l’evangeli de Sant Joan hi llegim
un diàleg, per a mi molt clarificador, entre Pilat i Jesús.El representant de
Roma, l’imperi dominador del poble jueu, pregunta: “Tu ets el rei dels jueus?” Jesús
no ho nega, ans li explica l’amplitud del seu regne. Pilat no enten res.
Recordem que Roma, religiosament era politeísta, i l’emperador gaudia de
reconeixement diví. Pilat insisteix, perquè non era el mateix condemnar un home
que un déu i aixó segon no era compatible amb el seu poder. La resposta de
Jesús el deixa descol·locat: “Tu ho dius, jo sóc rei. (no nega que
ho sigui dels jueus).Per aixó he nascut i per aixó he vingut al
món: per donar testimoni de la veritat. (La gran veritat universal que
no exclou les individuals). Tots els qui són de la veritat escolten la meva
veu.” Pilat no sap com sortir-se’n. Continuen les gestions amb els jueus
responsables de la llei i finalment arriba la solució: “El vostre rei haig de
crucificar?” i la resposta li
tranquil·litza la consciència: “No tenim cap altra rei fora del Cèsar”.
I aquesta és la raó definitiva. Crist fou crucificat per rebelió i enemic de
Roma. I Jesucrist no ho nega. No ho nega perquè la resposta era molt més àmplia
i de més contingut, també, humà. El respecte al ser persona i el dret de cada
persona de pertànyer a un país políticament lliure. Òbviament no compararè al
jutge Santi Vidal a Jesús teològicament, però sí filosóficament i humana. Santi
Vidal, sense desatendre els seus deures de jutge que compleig com el millor, defensa
els drets naturals de la persona i del seu poble.I aixó és una rebelió
sancionable segons la llei del
dominador, però no segons la llei natural i menys segons la llei divina. Des de
la meva consciència religiosa aplaudeixo el comportament del jutge Vidal i al
nivell humà rep un càstig polític com el rebè Jesucrist, aquest pagant amb la
seva vida física i el jutge amb la feina quen li dóna vida. Però és la defensa
de la veritat el fet que posa al mateix nivell humà a Jesùs i a Santi Vidal. No
conec religiosament al jutge, només m’atenc als fets. Però la defensa de la
veritat que ha fet s’inclou en les paraules de Crist quan diu:”Tots
els qui són de la veritat escolten la meva veu”. I no em negareu que el
jutge Santi Vidal defensa una veritat, la veritat del seu poble, com Jesús
defensa la veritat del seu, que no fou escoltada ni acceptada pel poder
constituit per la força de les armes. Defensar la veritat política dels drets
d’un poble té unes profundes arrels religioses que li donen la raó pel fet de
ser. I Catalunya és i el jutge ho sap. Judea, era, i Crist ho sabia. El
sobiranisme dels pobles és un dret natural d’arrels divines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada