Les bondats d’una persona no depenen de les opinions i
sentències alienes. Els mèrits són personals i els reconeix la història. La
miopia és consellera de l’egoïsme perquè no hi veu més enllà de l’ara i aquí.
Gaire bé sempre la miopia s’alia amb les lleis polítiques perquè acostumen a
ser adaptades a la intel·ligència interessada dels polítics. Però sempre la
història col·loca els fets i les opinions en el seu espai. La conjugació de
l’avui amb el demà és una norma per aconseguir l’equilibri. Les lleis que
obliden el futur acaben coixejant; les lleis que miren més el demà amb
detriment de l’avui, són lleis fora de context. La llei ha de ser útil avui i
demà. Analitzant la Constitució Espanyola del 1978 quin valor té per l’avui i
pel demà? La llei té en els polítics els seus redactors i en els jutges i
magistrats els seus conservadors. I caldria tenir en compte un tercer element,
qui atorga autoritat per legislar? El poble i massa sovint ni els redactors, ni
els conservadors tenen prou present aquesta circumstància. Els conflictes entre
polítics, jutges i poble són prou evidents, avui a Catalunya. La voluntat del
poble a nivell estatal és marginada i també a nivell judicial. I en tenim un
exemple prou alliçonador: s’ha sancionat un jutge per ser coherent amb les
seves idees, fidel fins el darrer moment a la Constitució, i respectuós amb la
voluntat popular. Però alló que és extraordinàriament greu rau en el fet que se
li nega el dret a l’exercici de la seva llibertat d’opinar, llibertat que amb
la Constitució a la mà és defensable. La guerra declarada des de l’estat contra
Catalunya és una guerra contra natura i a partir d’aquest principi,
anticonstitucional, perquè el poble és sobirà, i els catalans amb la
Constitució a la mà, som sobirans i tenim tot el dret a que s’ens respecti. Les
Constitucions són efímeres i els pobles queden. L’estat ho sap i per aquest
motiu li nega a Catalunya el dret a ser poble. Una postura anti-històrica que
la natura en tindrà prou cura. El comportament del Jutge Santi Vidal és la llum
d’una estrella en la constel·lació de la humanitat que no pot apagar ningú
perquè l’orígen de la seva llum és natural i està controlada i governada per
una intel·ligència clara i una passió dirigida per la raó. Defensar la pròpia llibertat
no és atacar la de l’altre, és senzillament trobar la manera de caminar plegats
en el món global en el que la diferència i la llibertat són condicions
fonamentals. La suspensió dictada contra el jutge Vidal és una suspensió contra
la meva llibertat i per conseqüent un greuge contra natura. Des de la meva
òptica de ciutadà considero que s’ha comès una injustícia contra la
racionalitat i contra el dret a ser. Sóc persona religiosa i tinc en l’evangeli
la meva norma moral i la meva constitució bàsica i natural. I amb la
interpretació que se’n fa de la llei en l’evangeli, tot alló que vagi en contra
de la dignitat humana i racional de la persona no és just, com tampoc ho és en
pura llei natural. La llei natural i la de l’evangeli són una mateixa realitat.
Tinc dos fronts que em forneixen d’arguments per recolzar el jutge Vidal, la
natura i l’evangeli, contra un, la llei positiva escrita, és veritat, sota
imposició. Tinc una fe profunda en el veredicte de la història. El jutge Vidal
té tot el dret de defensar una causa justa com és la independència de Catalunya.
En una paraula Santi Vidal, molt més que un jutge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada